Josep Romeu i Parres (Sagunt 1778 - València 1812) vas ser un guerriller valencià que va lluitar contra les tropes de Suchet i Jacomet durant la guerra del Francés.
Guerra del Francés Era fill d'un banquer i comerciant saguntí. El 1808 va crear a Sagunt una milícia que va comptar amb fins 2.000 efectius, la qual va comandar personalment. Amb aquesta força, el Cos de Granaders Saguntins, va oposar-se a les forces del Primer Imperi Francès.
Durant el conflicte, Romeu, després de participar en diverses accions, com la fallida defensa del pont del Pajazo, al riu Cabriol, dirigida pel general Adorno, un intent infructuós d'aturar la columna de Moncey; després es va dirigir a Madrid per contactar amb la Junta Suprema. En coincidir la seua presència allà amb l'avenç francès sobre la ciutat, va participar-hi en la defensa.
Va ser nomenat capità de granaders el 1809, i el 1810 va comandar les milícies de Xiva i Xest. L'activitat de les seues tropes va afectar seriosament les forces i els subministraments de l'exèrcit francès al País Valencià. Va realitzar accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Albaida i Saix, i contra les del governador militar de Bunyol, Jacomet, a la mateixa vila Bunyol i a Dosaigües.
Captura i mort Delatat, va ser pres a Sot de Xera junt amb 45 dels seus homes el 5 de 1812 pel capità Lacroix. La majoria dels presoners va ser afusellada a Sot la nit del mateix dia, mentre que Romeu i altres dos guerrillers van ser enviats a València. Sotmés a judici sumaríssim l'11 de juny, va ser penjat el dia següent a la plaça del Mercat de València. En 1960, amb motiu d'unes obres, es van trobar a Sot de Xera les restes dels afusellats.
La figura de l'heroi Romeu La figura de Romeu va ser glossada per Blasco Ibáñez a la seua obra Por la patria. Encara que el que es relata al text és el fet real de la captura del guerriller, conté importants llicències literàries, com els noms d'alguns dels intervinents, la relació amb Jacomet o l'estatus de Romeu a les guerrilles valencianes, en què Josep Puchau, de malnom Pendencias, era la figura principal a la zona del camí de Madrid per Las Cabrillas.
T. Cervera atribueix la valoració positiva que fa Blasco a la vinculació de Romeu i posteriorment de la seua vídua, María Correa, a la causa liberal, davant d'altres guerrillers, com ara Pendencias, que es van alinear amb els reialistes.
El juny de 1912 i amb motiu del centenari de la seua mort, l'Ajuntament de València va col·locar una làpida que sobre la façana de la Llotja i al maig ja s'havia posat el nom de Guerriller Romeu a la plaça on recau. Tot i això el 28 d'agost de 1940 es va acordar la fusió de les places del Mercat i Guerriller Romeu. En compensació el 4 de setembre de 1940 es va acordar anomenar Guerriller Romeu al carrer conegut llavors com Darrere Casernes. No obstant això el 20 de juliol de 1943 es va retolar aquest carrer com a Passeig de la Ciutadella. En conseqüència es va acordar retolar amb el nom d'Heroi Romeu un altre carrer al barri d'Arrancapins.
Referències
Categoria:Saguntins Categoria:Sot de Xera Categoria:Guerra del Francès Categoria:Morts a València Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Viquimunicipi de l'Any 2026 Sot de Xera Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1778