El grimpa-soques cuallarg menut (Deconychura typica) és un ocell passeriforme de la subfamília Dendrocolaptinae dins de la família dels furnàrids (Furnariidae). És nativa d'Amèrica Central i de l'extrem nord-oest d'Amèrica del Sud.

Descripció El grimpa-soques cuallarg menut mesura entre 17 i 18 cm de longitud i pesa entre 19 i 26 g. Les parts superiors són de color marró, amb el cap clapejat amb petites ratlles color camussa i fosques. Les rectrius i la cua són de color castany roig; les cobertores primàries i l'àlula són fosques. La llista superciliar i l'anell ocular són color camussa. La gola i la barbeta són camussa opac i el pit és castany olivaci fosc amb taques grosses camussa. La resta de la regió inferior és de color castany olivaci més clar, amb un llistat camussa, fi i escàs. El folre de les ales és entre camussa i canyella. L'iris és color avellana, la maxil·la negrosa i la mandíbula grisa. Les potes són plomisses.

Distribució i hàbitat El grimpa-soques cuallarg menut es distribueix de forma disjunta des del nord-est d'Hondures, per Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al centre nord de Colòmbia.

Aquesta espècie és considerada poc comú i local en els hàbitats naturals que li són pròpis: els nivells mitjans i baixos de l'interior de selves humides baixes i també de contraforts i muntanyes baixes, entre 400 i 1700 metres d'altitud.

Sistemàtica El grimpa-soques cuallarg menut va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg nord-americà George Kruck Cherrie l'any 1891 sota el mateix nom científic; la localitat tipus és: «Pou Blau de Pirrís, sud-oest de Costa Rica».

En el passat ja va ser tractada com a espècie separada i després com el grup de subespècies D. longicauda typica del grimpa-soques cuallarg de la Guaiana (D. longicauda); novament com a espècie separada per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW), Birdlife International (BLI), el Congrés Ornitològic Internacional (COI) i la llista eBird/Clements sobre la base de diferències morfològiques i significatives diferències de vocalització. La separació va ser posteriorment reconeguda en la Proposta Núm. 997 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).

Les principals diferències apuntades per HBW per justificar la separació són: la menor grandària (les ales del mascle mesuren 91–99 mm, contra 106–110 de D. longicauda, i 102–111, de D. pallida; el pit amb motes i no estries; les cobertores inferiors de la cua; les cobertores inferiors de la cua color castany i la mandíbula color beix-blanc més clar; i el cant, una llarga i ràpida sèrie de notes curtes i aflautades, que comencen i acaben lentes, en més quantitat i de més curta durada.

El nom genèric Deconychura es compon de les paraules del grec antic «δεκα / deka» que significa “deu”; «ονυξ / onux, ονυχος onukhos» que significa “garra”, “urpa”; i «ουρα / oura» que significa “cua”; en referència a les deu rectrius amb raquis rígides i corbes de la cua; i el nom de l'espècie «typica» prové del llatí «typicus» que significa “típic”, en referència a ser considerada l'espècie tipus del gènere.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies: D. t. tipica (Cherrie, 1891) – nord-est d'Hondures (Olancho, Gracias a Dios), nord-oest i sud de Nicaragua (Riu San Juan) i centre nord i sud-oest de Costa Rica a l'est fins al centre de Panamà (Chiriquí, Veraguas). D. t. darienensis (Griscom, 1929) – est de Panamà i adjacent nord-oest de Colòmbia (cap a l'est fins a la mitja vall del Magdalena). D. t. minor (Todd, 1919) – centre nord de Colòmbia (Santander).

Referències

Categoria:Furnàrids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud