El teatre a Àfrica subsaharià és producte de la influència de l'ocupació colonial. Recentment a partir de mediats del   és que el teatre africà comença a prendre força.

El teatre africà es nodreix la barreja d'interaccions culturals i lingüístiques, els desplaçaments dels diversos grups ètnics pel continent, a vegades motivats pel comerç (inclòs el tràfic d'esclaus), la religió o l'exploració. Juntament amb el teatre de base europea contemporani, principalment escrit i interpretat en anglès, francès i portuguès, també coexisteixen un gran nombre de festivals, representacions culturals i teatre indígena popular.

El sentit del ritme i de la mímica, la verborrea són qualitats que tots els africans comparteixen en major o menor mesura i que fan d'ells actors nats. La vida quotidiana dels africans transcorre al ritme de variades cerimònies, rituals o religioses, concebudes i viscudes generalment com a veritables espectacles.

El teatre africà és entreteniment, però també pot ser estètica, política, social i espiritualment compromès, i sovint és totes aquestes coses simultàniament. El teatre africà és una experiència total de ment, cos i ànima que es relaciona amb, i s'alimenta d'una molt receptiva, audiència involucrada i vocal.

Teatre a Camerun Entre els autors es destaca la producció de Sankie Maimo que entre mediats a finalitats del   va produir diverses obres, entre les quals sobresurt Jo estic justificat (I Am Vindicated). Entre els escriptors en idioma anglès es destaca especialment Bole Butake, les obres del qual que tracten sobre temes contemporanis es nodreixen d'un ric rerefons polític, especialment notables són La violació de Michelle (1984), Déu Lago (1986), Els supervivents (1989), i Sabates i quatre homes armats (1994).

Teatre a Ghana A Ghana es destaca la producció de dues destacades escriptores Efua Sutherland i Mestressa Lliga Aidoo. Sutherland escrivia les seves obres en akan i en anglès, entre les seves obres es destaquen: Foriwa, Edufa (ambdues tracten temes polítics vinculats amb la independència) i, El casament de Anansewa (comèdia). Sutherland també va treballar com a Directora de teatre i va crear el Ghana Drama Studio en Acra.

Cap a la dècada de 1970 Aidoo va escriure les obres El dilema del fantasma i Anowa, en ambdues es troba present el tema de l'esclavitud i els desafiaments que s'enfronten en les transicions des dels orígens indígenes, passant per l'època colonial fins a arribar a l'època postcolonial. Els temes recurrents en la seva obra són "el matrimoni, la maternitat, la dependència econòmica i emocional, l'educació de les dones, la seva marginació econòmica i política i la seva resistència a l'opressió", en paraules de Florence Stratton, segons recull Laura Frías en la seva entrevista amb Mestressa Lliga Aidoo.African Theatre: Playwrights and Politics, Martin Banham, James J. Gibbs, Femi Osofisan. 320 pag. (2001). ISBN 0253214580, ISBN 978-0253214584

La modalitat de grup de teatre tipus "Concert Party" consisteix en grups actorales itinerants que posen en escena un ampli repertori de comèdies i sàtires socials. La modalitat nascuda durant el segle  ha continuat tenint vigència i popularitat en el   en adaptar-se i nodrir-se de les canviants condicions i temàtiques socials, polítiques i culturals que sorgeixen i que experimenta el poble de Ghana en el seu desenvolupament. Aquests grups es destaquen per assemblar el teatre literari tradicional, amb certa mena de comentaris socials tot presentat utilitzant formes tradicionals i modernes d'actuació i posada en escena.

Teatre a Nigèria Nigèria posseeix una sòlida trajectòria teatral. La rica base cultural de Nigèria, ha permès que la dramatúrgia s'alcés en un valuós vehicle mitjançant el qual canalitzar el debat polític, la identitat social, i els sentiments. A Nigèria el teatre en gran part es manifesta en les representacions de carrer de figures amb disfresses tal com Egungun, o les diverses festivitats promogudes amb motiu de matrimonis, funerals i ritmes estacionals, o per determinats oficis.

Una rica tradició de teatre popular (com l'opera Yoruba) ha estat una font d'inspiració dels escriptors de teatre. Es destaca la tasca de Hubert Ogunde en idioma yoruba, qui ha escrit diverses obres sobre temàtiques polítiques i bíbliques amb variats elements visuals, cants i danses que han recorregut el país, sent representades en espais públics. Entre les obres de Ogunde es destaquen El Jardí de Eden i el Tron de Déu (1944) i Pa i Bala (1950).

Referències

Categoria:Teatre Categoria:Cultura d'Àfrica Categoria:Articles amb traduccions sense revisar