El terme "sobirania cultural dels estats" (en alemany "Kulturhoheit der Länder") fa referència a la competència primària dels estats (Länder) de la República Federal d'Alemanya pel que fa a la legislació i l'administració en l'àmbit de la cultura en un sentit ampli. Engloba en particular les competències en els àmbits llengua, sistema escolar, Bildung (formació), radiodifusió, televisió i art.
En el federalisme alemany, la sobirania cultural dels estats federats deriva de la presumpció de competència en virtut de la Llei Fonamental (l'article 70.1 de la Llei Fonamental és una lex specialis respecte de l'article 30 de la Llei Fonamental): els estats federats són responsables dels assumptes que no estan assignats explícitament al govern federal com a títols de competència. Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya, la sobirania cultural és l'"element central de la sobirania dels estats". També s'anomena federalisme cultural, però s'ha de tenir en compte que aquest terme és problemàtic des d'una perspectiva del dret constitucional, ja que en l'àmbit de la sobirania cultural, el sistema federal general de la República Federal d'Alemanya es trenca, és a dir, va més enllà del grau habitual de subsidiarietat, i els estats individuals (en aquest àmbit, el terme "estat federat" es torna imprecís) funcionen sobre la base de la seva pròpia titularitat estatal original, en gran part sobirana; el govern federal no té cap competència en aquest àmbit més enllà de les seves necessitats reguladores intrínseques (vegeu també: Llengües oficials a Alemanya).
El 1949, la Llei Fonamental va atorgar als estats alemanys sobirania cultural, tal com ja l'havien gaudit durant la República de Weimar. Al mateix temps, el desenvolupament constitucional cap a la sobirania cultural federal i municipal està vinculat a les exigències dels Aliats pel que fa a les competències de l'estat en la política cultural alemanya. Tot i les divergències sobre el futur ordre estatal d'Alemanya, ja en la Conferència de Ialta (1945) es van posar d'acord que s'havia d'impedir una concentració de poder que pogués conduir a abusos. Això portà a la creació dels estats federats a partir del 1946.
Després que en els comitès i conferències conjunts dels Aliats es fes evident que les visions dels Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit i França sobre el futur d'Alemanya eren incompatibles amb les de la Unió Soviètica, els governs de les tres potències ocupants occidentals, així com els estats veïns d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, van decidir a la Conferència de les Sis Potències a Londres en la primavera de 1948 que s'establís un estat alemany amb una estructura federal a les tres zones d'ocupació occidentals. Les potències aliades occidentals van presentar les recomanacions corresponents als presidents de govern dels estats (Länder) i als alcaldes de les ciutats lliures (Bremen i Hamburg) a través dels anomenats Documents de Frankfurt. D'aquesta manera, la República Federal d'Alemanya (RFA) va sorgir dels estats individuals.
Referències
Categoria:Federalisme Categoria:Administració territorial d'Alemanya Categoria:Dret constitucional Categoria:Organització territorial del poder Categoria:Política educativa Categoria:Cultura d'Alemanya Categoria:Educació a Alemanya