Gai Ceoni (o Ceioni) Rufí Volusià Lampadi (en llatí: Gaius Ceonius/Ceionius Rufius Volusianus Lampadius; fl. 354–365) va ser un funcionari romà actiu durant el segle IV dC.
Biografia miniatura|Columna inscrita amb el nom "Volusianus", probablement una referència a Volusianus Lampadius. De l'antiga Òstia, Regio III, Temple dels Fabri Navales. Mentre era pretor (probablement en els darrers anys del regnat de Constantí I, cap al 337) va organitzar uns jocs amb la distribució de regals a la plebs, però això va provocar disturbis. Al principi les coses van anar bé: els seus jocs eren "magnífics", la seva prodigalitat "exuberant"; després, però, la plebs li va demanar que fes donacions generoses a persones que no s'ho mereixien, i un editor va començar a insultar els vianants. Lampadi va decidir mostrar la seva generositat i el seu menyspreu per la plebs: va reunir alguns captaires que vivien al turó del Vaticà (probablement vivien de donacions del papa) i els va enriquir amb regals.Ammiano Marcellino, Res gestae, xxvii.3.5-6. La plebs, que considerava aquesta gent pobra com una cosa que els era aliena i que no tenia dret a rebre donacions amb motiu dels jocs, es va revoltar.Lomas e Cornell, p. 152. Després va esdevenir consular a Bizacena i potser va ser nomenat prefecte del pretori d'Il·líria el 354.Martindale 1971, p. 979.
El 354 va insistir a Constanci II que arrestés el seu cosí i cèsar d'Orient, Constanci Gal.Zosimo, ii.55.3. Quan Gal va caure en desgràcia i executat, el prefecte del pretori de la Gàl·lia, Vulcaci Rufí, va ser destituït perquè era parent seu, i Lampadi va ocupar el seu lloc. Segons alguns rumors, el 355, juntament amb l'antic comes rei privatae Eusebi i l'antic magister memoriae Aedesius, va persuadir l'actuari Dinamius perquè falsifiqués les cartes de Claudi Silvà perquè semblés un traïdor als ulls de l'emperador Constanci II. Al final les falses acusacions van ser descobertes, fou jutjat per això però en va sortir innocent. El mal però ja estava fet i Silvà es va acabar revoltant abans de saber que havia sigut exculpat. Es conserven algunes lleis emeses per ell, durant el seu mandat com a prefecte del pretori, als Codis de Teodosi i Justinià: XI 34.2a de l'1 de gener de 355; VI 22.6 de 18 de 355 febre; 12.2a del 30 d'abril de 355; XI 40.36a + 36.12a del 29/30 de juliol de 355.
El 365-366 va arribar al cim de la seva carrera, assumint el càrrec de praefectus urbi de la ciutat de Roma. El 365 es va negar a pagar els materials utilitzats per a la restauració dels monuments de la ciutat, que havia comprat a mercaders plebeus, que es van revoltar, obligant-lo a tancar-se al Ponte Milvio. També va ser acusat de posar el seu nom als monuments reparats com a constructor i no com a restaurador.Ammiano Marcellino, xxvii.3.20, citato da Lomas e Cornell, p. 152.
Família Fill del cònsol del 335 Ceioni Rufí Albí. L'esposa de Volusià, Caecina Lolliana, filla de Postumià, era sacerdotessa d'Isis; un dels seus fills, Lollianus, va honrar Ceres i Atis en un taurobolium el 23 de maig de 370;Lollianus era encara un adolescent quan va ser enviat a l'exili, per haver escrit un llibre de màgia amb finalitats nocives (c. 370), pel praefectus annonae Maximí, elevat al rang de praefectus urbi per purgar de pagans la noblesa. A suggeriment del seu pare, va apel·lar a l'emperador Valentinià I, però va ser enviat a la Hispània Bètica, el consular del qual, Tanaxius Isfalangi, havent escoltat la seva apel·lació, el va condemnar a mort i el va fer executar. (Morris, John, Arnold Hugh Martin Jones e John Robert Martindale, The prosopography of the later Roman Empire Volume 2, Cambridge University Press, 1992, , p. 511-512). l'altre, Caeoni Rufí Albí, praefectus urbi el 389, era un pagà del cercle descrit a les Saturnals de Macrobi. Malgrat aquests indicis d'una família pagana, és probable que Volusianus fos cristià, almenys durant el regnat de Constantí I, els funcionaris del qual eren escollits predominantment d'entre els cristians.Barnes, Timothy David, Ammianus Marcellinus and the Representation of Historical Reality, Cornell University Press, 1998, , p. 116. La seva domus estava situada prop de les Termes de Constantí al Collis Salutaris, el Quirinal.Richardson, Lawrence, A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, 1992, , p. 129.
Judici L'historiador contemporani Ammià Marcel·lí relata la vida de Lampadi en termes extremadament negatius. Tot i que Ammià admet que Lampadi era "de vegades sever i honest", el retrata com una persona buida, i el precedeix amb l'afirmació que Lampadi s'havia ressentit de no ser honorat per la seva notable capacitat per escopir. De fet, la descripció d'Ammià s'ha de ponderar contra el seu propi biaix: el mentor d'Ammià, Ursicí, és retratat per l'historiador com un home honest obstaculitzat per intrigues cortesanes, com Silvà abans que ell, de manera que els enemics de Silvà són tractats amb el menyspreu digne dels enemics d'Ursicinus.Barnes, p. 117
Referències
Bibliografia Ammià Marcel·lí, Res Gestae, xxvii.3.5-10
Lomas, Kathryn, e Tim Cornell, Bread and Circuses: Euergetism and Municipal Patronage in Roman Italy, Routledge, 2002, ISBN 0415146895
Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Romans del segle IV Categoria:Morts a Roma Categoria:Polítics de Roma Categoria:Prefectes de la ciutat Categoria:Militars de Roma