miniatura|L'esquadra naval italiana es concentra a Malta: un creuer i un cuirassat classe Littorio passen sota la mirada de la tripulació del cuirassat britànic . El trasllat de la flota italiana als ports aliats va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial i es va dur a terme d'acord amb el punt 4 de l'Armistici de Cassibile, que establia «el trasllat immediat de la Flota i la Força Aèria Italianes a aquells llocs que designés el Comandant en Cap Aliat, amb els detalls de desarmament que fixi ell».
Aquest armistici –que preveia la rendició incondicional de les forces armades italianes i, per tant, també contenia la clàusula relativa al trasllat de la flota, tant mercant com militar, als ports controlats pels aliats– va ser signat el 3 de setembre de 1943 i va entrar en ple funcionament el vespre del 8 de setembre següent, després del seu anunci fet per Ràdio Algiers pel general estatunidenc Dwight Eisenhower, confirmat poc després per la proclamació de Badoglio.
Els aliats estaven molt interessats a posar sota el seu control els cuirassats italians, especialment els tres grans cuirassats Roma, Italia i Vittorio Veneto, amb base a La Spezia: si haguessin caigut en mans alemanyes, de fet, hauria estat necessari mantenir a la Mediterrània les enormes forces navals (especialment britàniques) necessàries per fer-les front, incloent-hi cuirassats i portaavions, que en canvi tenien la intenció de transferir el més aviat possible al teatre del Pacífic per lluitar contra el Japó. En el moment de l'armistici, la Regia Marina italiana es va trobar amb ordres precises a complir, emeses per Supermarina (el Comandament Superior de la Regia Marina), que incloïen el respecte a l'armistici i, per tant, el trasllat de la flota.
Excloent la 10a Flotilla MAS, que es va dividir en dues parts entre els que van romandre lleials al rei i els que van decidir continuar la guerra al costat dels alemanys, tres submarins estacionats a l'Extrem Orient i les bases de submarins GAMMASOM a Gotenhafen i BETASOM a Bordeus, i altres excepcions menors, la major part de la flota va obeir les ordres rebudes i va navegar cap als ports aliats. L'incident més famós de la flota italiana en aquest període és l'enfonsament per la Luftwaffe del cuirassat Roma, joia de la Regia Marina, que havia sortit de La Spezia juntament amb la resta de la Força de Combat Naval.
El context del 8 de setembre 6-7 de setembre El ministre italià de la Marina (i cap d'estat major de la Regia Marina), l'almirall Raffaele de Courten, havia estat informat de l'armistici, així com els seus col·legues Antonio Sorice (ministre de Guerra) i Renato Sandalli (ministre d'Aeronàutica), el mateix dia de la seva signatura (3 de setembre) directament pel cap de govern i mariscal d'Itàlia Pietro Badoglio, qui va fer jurar als tres ministres que no ho esmentarien a ningú.Patricelli 2009, p. 8
El 6 de setembre, De Courten va rebre del cap de l'Estat Major, el general Vittorio Ambrosio, l'anomenat "memoràndum Dick" (les instruccions per al trasllat de vaixells de guerra i mercants italians), que porta el nom del comodor que el va compilar el 4 de setembre, Roger Dick, cap d'estat major de l'almirall Andrew Cunningham, comandant de la Flota Mediterrània britànica; aquest memoràndum enumerava tots els detalls operatius del trasllat de la flota italiana, previstos al punt 4 de l'armistici curt.Patricelli 2009, p. 115 En particular, els ports on podien anar els vaixells de guerra italians eren Gibraltar, Palerm, Malta, Augusta, Trípoli, Haifa i Alexandria (punt 2 del memoràndum), però seguint rutes preestablertes que diferien segons on es trobaven els vaixells: tots els grans vaixells militars del mar Tirrè havien d'arribar a Bona, Algèria , on rebrien instruccions per a la ruta posterior, mentre que les petites unitats al sud del paral·lel 42 (els del nord també havien d'anar a Bona) havien de romandre al port, excepte per navegar cap a Augusta en cas que hi hagués risc de ser capturats pels alemanys.
La destinació dels vaixells amarrats als ports orientals era directament Malta, mentre que per als desplegats al mar Egeu era Haifa. Les mateixes disposicions eren per als submarins, excepte els que eren al mar, que havien de navegar, per la superfície, fins al port més proper dels indicats al punt 2.Entre altres punts, el punt 7 del memoràndum de Dick estipulava que "tots els vaixells de guerra hissaran des del Pal_major (o des del pal que tinguin, per a aquells que només en tinguin un) durant el dia una Bandera negra o blava fosca, tan gran com sigui possible. Es poden col·locar grans discs negres a la Coberta com a senyal de reconeixement per a les aeronaus. Si es troben altres vaixells durant la nit, per fer-se conèixer, els Llums_de_navegació s'encendran amb una llum tènue i es transmetrà el senyal 'GA'". Sobre això i la resta del memoràndum de Dick, vegeu Mattesini, 2002 - Tom I, documento XXVIII, p. 343-345 També el 6 de setembre, De Courten, d'acord amb Ambrosio, va donar instruccions perquè dos destructors (l'Ugolino Vivaldi del capità de vaixell Francesco Camicia i l'Antonio da Noli del capità de fragata Pio Valdambrini) estiguessin a punt a Civitavecchia el matí del 9 de setembre per traslladar la família reial a La Maddalena, a Sardenya.Patricelli 2009, p. 39 En canvi, dues llanxes motoritzades estarien estacionades a Fiumicino , potser per transportar els líders de les tres forces armades també a La Maddalena.Patricelli 2009, p. 39, nota 10
De Courten va convocar la seva flota i els almiralls del departament naval a Roma per l'endemà, 7 de setembre, per informar-los en termes generals que els alemanys havien arribat a un punt mort i que havien de preparar-se per enfrontar-s'hi si intentaven un cop d'estat. No va revelar res ni sobre l'armistici ni sobre el memoràndum de Dick (i per tant no va esmentar el trasllat previst dels vaixells als ports aliats). Primer, a les 10:00, va ser rebut l'almirall Carlo Bergamini, comandant de la Força de Batalla Naval de La Spezia . Se li va ordenar concentrar-se a La Maddalena per protegir el govern i la cort. També se li va informar del possible pla d'autoenfonsament que s'implementaria si els alemanys prenien el control dels ports principals, posant així la Força de Batalla Naval en la incòmoda posició de no saber on amarrar per evitar caure en mans aliades o alemanyes.Patricelli 2009, p. 116Mattesini 2003 - part 11ª, p. 48 A la pregunta de De Courten sobre l'esperit dels homes de la flota, Bergamini va respondre que els comandants i oficials "eren conscients de la realitat a la qual s'enfrontarien, però que en tots ells hi havia una voluntat molt ferma de lluitar al màxim de les seves possibilitats". El sotscap de l'estat major Luigi Sansonetti va llegir llavors les ordres superiors que imposaven als almiralls, un cop rebut el missatge "implementar mesures d'ordre públic Memoràndum núm. 1 Comandament Suprem", per protegir els vaixells de guerra als ports de Sardenya, Còrsega, Elba, Sebenico i Split, mentre que els de la flota mercant havien de ser portats al sud de Livorno, al mar Tirrè, i a Ancona, a l'Adriàtic.Patricelli (p. 115) escriu que "La marina va ser l'única branca de l'exèrcit que va celebrar una reunió d'aquest tipus". Aquesta afirmació, però, no és certa: el 6 de setembre, el ministre de la Força Aèria, Sandalli, va informar el sotscap de l'Estat Major, el general d'Esquadró Aeri Giuseppe_Santoro, i el comandant del 3r Esquadró Aeri (Roma), el general Eraldo_Ilari, de la signatura de l'armistici i els va donar les primeres instruccions precises. A continuació, va cridar els generals de l'Esquadró Aeri (1r, 2n, 3r i 4t) i del Comandament Aeri (Sardenya, Còrsega i Albània) a Roma per a l'endemà, 7 de setembre, informant-los completament de les mesures que s'havien de prendre en el moment de la ruptura amb els alemanys. El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Reial, Mario_Roatta, també va mantenir una reunió similar amb els oficials superiors que eren a Roma i que estaven a càrrec de la defensa de la capital. Vegeu Mattesini 2002, p. 335-352
Per a De Courten, que es va basar en el que li va dir Ambrosio, el moment previst per a la implementació d'aquest trasllat era entre el 10 i el 15 de setembre, és a dir, quan es creia que s'havia fet públic l'armistici de Cassibile. Tot i això, Supermarina (Comandament Operatiu Superior de la Regia Marina), quan cap a les 20:00 va rebre la confirmació que els combois aliats es dirigien cap a la costa de Campània, evidentment per desembarcar a Salern, va ordenar el trasllat de cinc submarins antics (H 1, H 2, H 4, H 6 i Francesco Rismondo) a Ajaccio, els vaixells a motor Vulcania i Saturnia a Venècia, i immediatament va alertar només el cuirassat Giulio Cesare, que es trobava a Pula, i el Comandament de la Marina de Maddalena.Mattesini 2003 - part 11ª, nota 1
miniatura| L'almirall i comandant de les Forces de Combat Navals Carlo Bergamini, condecorant un oficial Durant la nit entre el 7 i el 8 de setembre, el comandant en cap de les forces aliades, el general estatunidenc Dwight Eisenhower, es va negar a concedir al rei Víctor Manuel III que es traslladés a La Maddalena l'escorta dels vaixells més importants reunits a la Força de Batalla Naval de La Spezia,Rocca 1987, p. 305 ja que la mesura de transferir els vaixells als ports controlats pels aliats era una mesura política discutida pels governs estatunidenc, britànic i soviètic, i per tant no hi podia fer res. Tanmateix, si el rei hagués tingut la intenció d'anar a La Maddalena de totes maneres, un creuer italià i quatre destructors van quedar a la seva disposició per al trasllat.Mattesini 2002|E. Aga Rossi, Una nazione allo sbando. 8 settembre 1943, p. 124-125."Una història increïble: la marina com un estat dins d'un estat, un ministre del rei [De Courten] que no es considera obligat per les decisions del rei i del govern del qual forma part, sinó que decideix sol si accepta l'armistici i en quina mesura. Vegeu Rochat 2008, p. 430 Eisenhower també, amb el desembarcament a Salern imminent, va demanar urgentment a Roma que respectés els compromisos adquirits amb la signatura de l'armistici.Mattesini 2002, p. 443-456 e p. 475-490
8 de setembre: Anunci de l'armistici A les 09:30 del 8 de setembre, van arribar notícies a Roma que a les 07:30 s'havien albirat vaixells enemics que es dirigien cap a la costa de Salern des del lloc de vigilància de Capo Suvero. Supermarina, amb un missatge de prioritat PAPA (Prioritat Absoluta sobre Prioritat Absoluta), va enviar l'ordre al comandament de les Forces de Combat Navals perquè estiguessin a punt en dues hores, cosa que implicava el trasllat a boies a la rada dels vaixells estacionats a La Spezia i Gènova, per mantenir-los a punt per navegar.Mattesini 2002, p. 415-416 Tot i que algunes fonts informen que aquesta ordre va ser funcional per contrarestar el desembarcament aliat a Salern,Patricelli 2009, p. 117 en realitat el missatge de Supermarina només contenia l'ordre de "Girar i moure's als amarradors de la rada a punt en dues hores amb totes les unitats (aturada) 8a Divisió [creuers] per estar a punt en dues hores a Gènova". De fet, calia posar els vaixells en condicions de salpar per arribar als ports aliats. Abans de donar l'ordre perquè els vaixells partissin cap a Supermarina, calia l'autorització del general Ambrosio, que al seu torn havia de rebre llum verda de Badoglio.