L'Observatori astronòmic d'Ulugh Beg és un observatori construït a començament del segle XV a Samarcanda pel governador d'aquella ciutat, el príncep astrònom Ulugh Beg.
Història Cap al 1429, Ulugh Beg inaugurà un observatori astronòmic a Samarcanda. Va treballar i ensenyar allà amb uns setanta matemàtics i astrònoms, com ara Qadí Zada al-Rumí, Al-Kaixí i Ali Qushjí, culminant amb la publicació de les Taules sultàniques (zij-e soltâni en persa), la precisió de les quals fou insuperable durant dos segles. Després de la mort d'Ulugh Beg, Ali Qushjí dugué una còpia de les Taules sultàniques a Tabriz, i a Constantinoble, des d'on arribaren a Europa.
Aquest observatori es basava en els plànols d'un observatori anterior, el de Nassir-ad-Din at-Tussí, que es trobava a Maragha, a Iran, al segle XIII, i les ruïnes del qual Ulugh Beg degué haver vist.
Instruments d'observació miniatura|La Madrassa d'Ulugh Beg fou un centre important d'estudis astronòmics a l'Àsia central miniatura|Museu de l'observatori El 1420, l'astrònom Ulugh Beg va construir una madrassa a Samarcanda, coneguda com la Madrassa d'Ulugh Beg, que esdevingué un important centre d'estudis astronòmics. Convidava els deixebles a estudiar-hi i treballar-hi. La madrassa va adquirir un gran prestigi, amb més de seixanta astrònoms actius en el moment àlgid. La construcció de l'observatori comença el 1424 i acaba cinc anys més tard. Beg confià la responsabilitat del nou observatori al seu ajudant, Ali Qushjí, que va romandre en el càrrec fins a l'assassinat d'Ulugh Beg. Altres astrònoms notables que hi feren observacions de moviments celestes foren Qadí Zada al-Rumí i Jamshid Kashani. miniatura|La trinxera. En l'època d'Ulugh Beg, aquestes parets estaven cobertes de marbre Malgrat tot, l'observatori va ser destruït per fanàtics religiosos el 1449 i no el va redescobrir fins al 1908 l'arqueòleg uzbekorus de Samarcanda, Vassily Lavrentyevich Vyatkin, gràcies a documents que en descriuen la ubicació.Samarqand, Raw W Travels.Samarqand, Raw W Travels
Mentre treballava en les excavacions, Vyatkin va redescobrir un dels estris astronòmics més importants de l'observatori. S'havia utilitzat un gran arc per a determinar el migdia exacte. Es va tallar una trinxera d'uns dos metres d'amplada en un vessant al llarg de la línia meridiana on es dibuixà l'arc. Hui, una base circular mostra un esbós de l'estructura originària i l'entrada a la part subterrània restant del sextant de Fakhri, ara coberta. El sextant tenia onze metres de llarg i tres pisos d'alçada, però es va construir davall terra per protegir-lo dels terratrèmols. Graduat al llarg de tota la longitud, era el rellotge de sol més gran del seu temps, amb un radi de 40,4 m. El radi de l'arc meridià era, segons Abd-ar Rahman as-Sufí, un astrònom turc contemporani, d'uns 50 m, i l'alçada era la mateixa que la cúpula de Santa Sofia a Constantinoble.Sayili, A., The Observatory in Islam, Turkish Historical Society, p. 271, Ankara, 1960. Es feia servir per a observar el Sol, la Lluna i altres cossos celestes. Amb altres estris com ara una esfera armil·lar i un astrolabi, els astrònoms que treballaven a Samarcanda determinaven el migdia cada dia basant-se en l'altitud del Sol del migdia, la distància al zenit i la declinació.
El 1437, els estudiosos que utilitzaven l'observatori desenterraren les Taules Ilkhanides. Aquestes van romandre en ús des del 1260 fins al 1270, basades en dades recollides a l'Observatori de Maraghe. Les observacions a Samarcanda produïen valuoses taules de sinus i tangents, i les Taules Sultàniques enumeraven paràmetres planetaris millorats i les coordenades de 1.018 posicions estel·lars. Aquesta fou una de les primeres obres que va oferir alguna cosa més que una actualització de les obres de Ptolemeu o Abd-ar-Rahman as-Sufí. Ulugh Beg i els seus estudiosos van trobar molts errors en obres anteriors, tal com explicaven al seu prefaci, en què es proposaven "determinar les ubicacions de les estrelles fixes en latitud i longitud".
Aquests descobriments i la recerca realitzada a l'observatori van ser crucials per a permetre als astrònoms predir eclipsis, calcular les hores d'eixida del sol i determinar l'altitud màxima dels cossos celestes. Les instal·lacions possibilitaren a Ulugh Beg i al seu equip calcular un any estel·lar de 365 dies, 6 hores, 10 minuts i 8 segons, sols un minut més que els càlculs electrònics actuals. Malgrat la destrucció de l'observatori el 1449, l'estudi astronòmic continuà a Samarcanda durant setanta-cinc anys més.
Posteritat Ulugh Beg s'havia fet enemics donant més pes a l'observació que al testimoni d'Aristòtil. Causà un escàndol amb una celebració, amb motiu de la circumcisió del seu fill, en què es va servir vi. Només després del seu assassinat (1449) els fonamentalistes van tenir l'oportunitat d'enderrocar l'observatori. No va ser redescobert fins al 1908 per V. L. Vyatkin, que va fer d'aquesta recerca l'obra de la seua vida i està soterrat al lloc. L'arqueòleg V. A. Shishkin hi va treballar durant molts anys.
El llegat més directe de l'observatori de Samarcanda es troba en els cinc observatoris construïts a l'Índia per Jai Singh II.
El 1970, s'inaugurà un museu en honor a Ulugh Beg. Conté còpies de les taules sultaniques i les seues traduccions.
El 1977, l'astrònom Vladimir Petrovitch Chtcheglov publicà un estudi sobre la deriva continental basat en una comparança entre la posició actual del meridià i la proporcionada per les ruïnes del sextant de l'observatori.
Referències
Categoria:Samarcanda Categoria:Edificis de l'Uzbekistan Ulugh Beg