Un sistema de radar té capacitat de Look-down/shoot-down (visualització/dispar) si pot detectar, rastrejar i guiar una arma cap a un objectiu aeri que (tal com es veu pel radar) es retalla contra el terra.
Problema i denominació El radar d'intercepció aeri que es basa exclusivament en tècniques de radar de domini temporal és efectivament cec sempre que l'antena del radar apunta cap a la superfície de la Terra. La raó és que apuntar el radar cap al terra produeix una gran reflexió. Aquesta reflexió i la visualització "desordenada" resultant aclapara els operadors humans i els sistemes informàtics (vegeu el desordre terrestre). Els sistemes de radar d'aquest tipus són essencialment inútils quan apunten "cap avall" a la superfície, amb la zona de debilitat a prop i per sota de l'horitzó. Aquesta zona pot ser utilitzada activament pels combatents enemics que volen amagar-se del seguiment del radar.
El processament del senyal en el domini de freqüència combinat amb el processament del senyal en el domini del temps, com en el radar Doppler de polsos, és una manera d'eliminar aquesta vulnerabilitat.
Mira avall Els militars requereixen el rendiment del radar d'intercepció aeri en tots els aspectes, inclòs cap avall. Mitjançant l'ús de tècniques per eliminar eficaçment el desordre, els operadors humans i els ordinadors poden concentrar-se en els objectius d'interès. Això permet que el sistema de radar "miri cap avall", i això elimina la zona de debilitat. Els vehicles de combat aeri militars que no tenen aquesta capacitat són cecs als objectius per sota i al llarg de la línia de l'horitzó i, per tant, no poden enfrontar-s'hi o atacar-los.
Disparar Un cop el radar pot "mirar cap avall", és desitjable "disparar cap avall". Diversos sistemes d'armes (incloses armes de foc i míssils) s'utilitzen contra objectius de radar designats, ja sigui basant-se en el radar de l'aeronau que utilitza la capacitat de "mirar cap avall" (com en el radar de localització semiactiu) o el radar actiu propi de l'arma per resoldre l'objectiu indicat (com en el radar de localització actiu).
Concepte El repte tècnic que troba el radar aerotransportat és discernir retorns de radar relativament petits (per exemple, altres aeronaus, objectius) en presència de grans retorns de radar (per exemple, retorn del terreny) quan el radar apunta a terra, "mirant cap avall". El terra reflecteix fortament l'energia del radar mentre que l'objectiu la reflecteix relativament feblement, creant un desordre confús a la pantalla del radar. És difícil o impossible separar la imatge del radar d'aeronaus que volen baix del desordre terrestre circumdant.
Els radars de visualització/descens s'han millorat amb programes electrònics que processen la imatge del radar i busquen objectes en moviment, que es detecten buscant desplaçaments Doppler en el retorn del radar. Vegeu indicació d'objectius en moviment. El radar elimina tots els objectes estacionaris (per exemple, el terra i els edificis) de la pantalla i només mostra els objectes en moviment. Com que el radar està connectat al sistema de control de foc de l'aeronau, pot proporcionar informació de focalització a les armes un cop ha detectat un objecte en moviment.
Els radars de visualització/descens proporcionen als avions de combat la capacitat d'enfrontar-se a objectius que volen per sota d'ells. Això és molt desitjable, ja que permet a un avió detectar i atacar objectius mentre manté la posició tàcticament avantatjosa que confereix una altitud superior.
Història El sistema de control de foc Hughes AN/ASG-18 va ser un prototip de sistema de radar/combinació aerotransportat per a l'avió interceptor North American XF-108 Rapier previst per a la Força Aèria dels Estats Units, i més tard per al Lockheed YF-12. El primer radar Doppler de polsos dels Estats Units, el sistema tenia capacitat de visualització/disparada i podia rastrejar un objectiu a la vegada. Les proves de vol del sistema AN/ASG-18, utilitzant un Convair B-58 modificat, van començar el 1960. Durant la dècada de 1960, es van dur a terme proves de vol de l'YF-12, que van incloure l'ús del sistema de radar AN/ASG-18 a bord de l'YF-12 juntament amb míssils AIM-47 per enderrocar drons objectius.
ELTA Ltd, una filial d'Israel Aircraft Industry (IAI), va desenvolupar un radar aerotransportat de visualització/descens en resposta a un requisit operatiu de la Força Aèria Israeliana, resultat de les lliçons apreses durant la Guerra dels Sis Dies el 1967. ELTA va ser pionera i va demostrar la viabilitat d'instal·lar un radar lleuger de pols Doppler coherent en un avió de combat. El primer prototip es va provar amb èxit el 1970. El radar (ELM-2001) es va instal·lar al caça israelià "Kfir" i va entrar en funcionament el 1974.
El processament pràctic del senyal Doppler de polsos requereix una computació d'estat sòlid lleuger i d'alta potència que va estar disponible a principis dels anys setanta. El primer avió que va dependre completament del seu propi sistema de radar va ser l'F-4 Phantom. L'F-4J tenia el sistema de control de foc Westinghouse AN/AWG-10 (convertint l'F-4J en el primer caça del món amb capacitat operational de visualització/descens).
La Unió Soviètica va introduir el seu primer radar de detecció/disparada amb el Sapfir-23P a l'interceptor Mikoyan MiG-23. Això va dificultar que els bombarders i míssils de creuer de la Força Aèria dels Estats Units penetressin a l'espai aeri soviètic a baixa altitud (emmascarament del terreny) sense ser detectats.
Quan parlava de les operacions aèries de la coalició durant la Guerra del Golf Pèrsic de 1991, el general Charles Horner va descriure el radar de detecció/aterratge de l'F-15: "Durant els tres primers dies de la guerra, quan el control de l'aire estava molt disputat, bàsicament es tractava que els avions iraquians s'enlairaven, aixequen el tren d'aterratge i exploten".U.S. Air Force accepts first delivery of Raytheon Miniature Air Launched Decoy
Referències
Categoria:Radars