La Simfonia núm. 2 «Ouessant» en si major, op. 36, també coneguda simplement com a Ouessant, és una obra orquestral del compositor francès Charles Tournemire, composta entre 1902 i 1909. Té una durada aproximada de 50 minuts, està dedicada a l’esposa del compositor i fou estrenada el 3 d'abril de 1909 a la Salle Gaveau de París, sota la direcció de Louis Hasselmans. El mateix any es va interpretar a Bordeus i la Haia.

Context i composició miniatura|L'Ila d'Ouessant La simfonia, com diverses altres obres del compositor, va ser escrita a l’illa d'Ouessant, a la costa de la Bretanya, on Tournemire havia adquirit aquell mateix any una casa anomenada «Tristan», situada a l’extrem de l’illa, a l’indret conegut com a Lann-Arbir. Aquest entorn geogràfic i espiritual influí decisivament en el caràcter contemplatiu i monumental de l’obra.

La Segona Simfonia marca l’inici real del seu cicle simfònic, amb una orquestració més madura, amb més llibertat formal i una expressivitat més original. Vuit anys separen la Segona de la Primera Simfonia, op. 18, un lapse durant el qual la tècnica orquestral de Tournemire havia experimentat una evolució notable. A partir d’aquí, les seves simfonies adopten una clara dimensió espiritual, amb una intenció filosòfica o religiosa.

En aquest període rep la influència de Gustav Mahler i Richard Strauss escoltats a París, així com el record de La Mer de Claude Debussy, especialment en la voluntat d’evocar l’element marí i l’illa d’Ouessant, entesa com a via de glorificació de l'Etern.

L’obra, estructurada en tres parts com la Simfonia en re menor de César Franck, no és descriptiva, però busca un fort impacte emocional mitjançant un llenguatge proper a l'impressionisme musical, tot i que plenament personal. Destaca per una orquestració més rica i controlada, amb especial atenció als timbres greus de la fusta i a l’ús destacat de les trompes, incloses algunes fora d’escena.

Estructura La simfonia consta de tres moviments:

Prélude: Très modéré – Allegro moderato Très calme Choral: Allegro

Anàlisi musical El preludi, Prélude: Très modéré – Allegro moderato, crea una atmosfera misteriosa i poètica amb arpegis d’arpa i un tema líric i nostàlgic de caràcter celta. Progressivament, la música esdevé més viva i brillant, evocant el mar amb cromatismes i un motiu recurrent gairebé obsessiu. El moviment creix en intensitat i es tanca de manera enigmàtica, enllaçant amb el següent.

De caràcter molt tranquil, el segons moviment Très calme presenta una llarga melodia celta als violoncels, profundament nostàlgica i llegendària. L’ambient poètic inicial evoluciona cap a una expressió més apassionada, amb crides de les trompes i una rica expansió orquestral. És un moviment d’elevació espiritual i gran bellesa.

Choral: Allegro és un coral solemne de metall obre el moviment abans de recuperar l’energia turbulenta inicial. El motiu guia esdevé dominant i el coral simbolitza la força espiritual que ordena les energies marines. La simfonia culmina amb fanfàrries brillants i la transformació final del tema celta, com un himne a la vida, al mar i a la regeneració espiritual.

Instrumentació L’obra està escrita per a una orquestra simfònica molt extensa:

Fustes: flautí, 3 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 3 fagots Metalls: 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i tuba Percussió: timbales Arpes: 2 arpes Cordes

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1909 Categoria:Composicions en si major Tournemire 02 Categoria:Obres de Charles Tournemire