El coll de Burdinkurutxeta, també anomenat coll de Burdinkurutzeta (en basc Burdinkurutxeta o Burdinkurutzeta, en francès col de Burdinkurutxeta o col de Burdincurutcheta) és un pas de muntanya del Pirineu basc situat a la regió històrica de la Baixa Navarra i actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Té una alçada de 1.135 m i es troba a la comuna de Mendibe, tot i que molt a prop del límit de la de Lekunberri, dins de la qual s'emplaça tot el vessant nord. Hi passa la carretera departamental D 18, que comunica Donazaharre, a la vall del Lauribar, al nord, fins a prop del pont d'Orgate, molt a prop de la frontera amb Navarra, al sud. Està situat entre el Pic Mendibel (1.411 m), a l'est, i el Saroberri (1.338 m), al sud-oest. Les aigües del seu vessant nord s'escolen a través del riu Gahalarbe, el qual neix molt a prop del coll, i que és un afluent per l'esquerra del Lauribar, a la conca de l'Ador, mentre que les del seu vessant sud formen el Burdinkurutxeta, un afluent per la dreta de l'Urbeltza, el qual acabarà formant, en la seva confluència amb l'Urtxuria, l'Irati, pertanyent a la conca de l'Ebre. Aquest coll, per tant, fa de divisòria de les aigües que van a parar a l'oceà Atlàntic de les que ho fan a la Mediterrània.
Toponímia En basc, Burdinkurutxeta prové de la unió dels mots burdin, ferro, i kurutz, creu, de manera que el nom del coll significa creu de ferro.
Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant nord, de 9,1 km de longitud, comença a l'indret anomenat Basaburua, al sud-est de Lekunberri, i inclou els colls d'Haltza (782 m) i d'Harizkurutxe (782 m). Té un pendent mitjà del 8,9 % i supera un desnivell de 818 m, amb un tram de pendent màxim del 15,9 %. La primera meitat de l'ascensió, fins al coll d'Haltza, és la que presenta un pendent més pronunciat, amb un sector de 500 m entre els quilòmetres 3,5 i 4 al 13 %, i uns altres dos, també de 500 m cadascun, al 12 % dins dels dos primers quilòmetres. A més, entre els quilòmetres 2 i 3,5, el pendent es mou entre el 10 % i l'11 %. Per contra, els primers i últims 500 m d'aquesta part són els més assequibles, al 6 %. Entre els colls d'Haltza i d'Harizkurutxe el pendent mitjà és de l'1 %, incloent-hi un petit descens, per tot seguit afrontar la segona part de l'ascensió fins al coll. Aquesta presenta un pendent més moderat que la primera meitat, amb 500 m a l'11 % entre els quilòmetres 6,5 i 7, i uns altres 500 m al 10 % entre els quilòmetres 5 i 5,5, poc després de superar el coll d'Harizkurutxe. A banda de dos sectors de 500 m cadascun al 9 %, la resta d'aquesta segona meitat de l'ascensió té un pendent d'entre el 6 % i el 7 %.
Pel vessant sud, en canvi, l'ascensió és molt curta. D'una banda, la carretera que segueix la vall de l'Urbeltza no té continuïtat més enllà del pont d'Orgate, mentre que en direcció est de seguida comença l'ascensió al proper coll de Bagargieta (1.330 m). D'aquesta manera, l'ascensió comença a la confluència de les carreteres departamentals D 18 i D 19, la darrera de les quals mena a l'esmentat coll de Bagargieta. Té una longitud de tan sols 2,5 km, en què se supera un desnivell de 132 m, amb un pendent mitjà del 5,3 % i un tram de pendent màxim del 7,7 %. Els primers 500 m són molt planers, al 2 %, seguits d'1 km al 4,5 % i d'un altre al 7,5 %.
Ciclisme Tour de França El coll de Burdinkurutxeta s'ha superat en tres ocasions al Tour de França, dues pel vessant nord, en què es va classificar com de primera categoria al Gran Premi de la Muntanya, i una pel vessant sud, considerat com de tercera categoria.
La primera vegada que aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1986, en què va ser la primera ascensió d'una etapa que va recórrer diversos colls d'Iparralde i que va acabar a Pau. El primer al coll fou el francès Ronan Pensec, líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya, en una etapa que s'acabaria enduent l'espanyol Pedro Delgado, en imposar-se a l'esprint al seu company d'escapada i portador del mallot groc, el francès Bernard Hinault.
L'any següent es va tornar a incloure en una etapa semblant i en què també era la primera dificultat muntanyosa del dia. En aquella ocasió, el primer al cim fou el mexicà Raúl Alcalá, que en aquells moments encapçalava la classificació del Gran Premi de la Muntanya.
Calgué esperar 16 anys per tal que el coll de Burdinkurutxeta es tornés a incloure al Tour de França, en aquella ocasió com a penúltima dificultat muntanyosa, a uns 80 km de la línia d'arribada, d'una jornada pirinenca en què també es van superar el coll de Bagargieta i el coll de Soudet, com a passos de muntanya més destacats. El primer al cim fou l'estatunidenc Tyler Hamilton, que s'imposaria a la meta després d'una escapada en solitari de 96 km.
+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1986121BaionaPauNord1987131BaionaPauNord2003163PauBaionaSud
Referències
Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus