Can Sanpere és un centre comunitari autogestionat del municipi de Premià de Mar (Maresme) en una antiga fàbrica.
L'edifici principal de la dècada de 1930, de planta rectangular, es caracteritza per tenir els angles de les cantoneres sinuosos i una estructura i composició molt racionalista. Consta de planta baixa i pis superior. En destaca també la xemeneia industrial cònica feta de maons vistos, d'una vintena de metres d'alçada. Té abraçadores de fixació cada 1,10 metres aproximadament. Formava part de la fàbrica de Can Sanpere, S.A. La part superior és un afegit d'una reparació i augmenten les fixacions.
Can Sanpere neix oficialment l'any 1898, quan Claudio Sanpere, que tenia una fàbrica a Teià, es va associar amb els Mayolas «Sanpere i Mayolas, Societat en Comandita». L'any 1901 tenia 51 treballadors i 63 telers. L'any 1934 es constitueix la «Sociedad Anónima Sanpere» amb l'entrada a l'accionariat de Ignacio Sagnier, enginyer industrial i químic. Fins a aquell moment feien teixits a la plana i, a partir d'ara van passar a fer gasa. Un dels productes que els va donar més fama van els paracaigudes. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va col·lectivitzar i va passar a anomenar-se «Decoració tèxtil i Aviació». El dia de sant Cristòfol de 1998 es va tancar definitivament la fàbrica de Premià.
Des del 2005 es reclamava l’aprofitament públic de l’espai, quan la propietat d’aleshores, Núñez y Navarro, va demanar llicència per desenvolupar un projecte urbanístic. El rebuig social, l’ocupació de la nau i els litigis amb l’Ajuntament es van allargar fins a l’any 2024, quan es va signar l’expropiació dels terrenys.
L'any 2013 es va ocupar aquesta fàbrica per donar cabuda a projectes culturals i politics. El 2014 hi va haver una manifestació i una consulta popular per decidir el futur de l’equipament i el 80% dels vilatans que hi van participar van votar a favor de l’expropiació. Des de llavors, alguns dels equipaments que hi ha a la fàbrica són una escola de reforç, un sindicat d’habitatge, un armari solidari, una cuina o un gimnàs.
El febrer del 2024 es va expropiar a JOSEL, SLU (empresa que pertany a Núñez i Navarro) per part de l'Ajuntament per 2,4 milions d'euros. El projecte autogestionat que hi desenvolupava activitats es mostrava alegre de la reivindicació històrica, però encara presentava demandes. L’Ajuntament vol convertir-lo en una gran zona verda i conservarà la part protegida de l’antiga fàbrica per fer-hi un equipament autogestionat amb usos socials i culturals. També es preveu una petita reserva per a habitatge social i el trasllat del mercat municipal.
Referències
Categoria:Premià de Mar