Evangelina Nogales de la Morena (Colmenar Vell, 16 de maig de 1965), coneguda públicament com Eva Nogales, és una biofísica espanyola que treballa en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley. És catedràtica de Bioquímica, Biofísica i Biologia Estructural en el departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Califòrnia en Berkeley i investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes. És líder internacional en el seu àmbit amb l'ús de criomicroscopía electrònica per a veure els components de les cèl·lules a nivell atòmic.
Trajectoria Va néixer a Colmenar Vell, Madrid, el 16 de maig de 1965. El seu pare era pastor d'ovelles i la seva mare brodadora. L'obsessió de tots dos era estalviar perquè els seus fills poguessin estudiar. Es va llicenciar en Ciències físiques per la Universitat Autònoma de Madrid en 1988. Va obtenir el doctorat en la Universitat de Keele (Regne Unit) en 1992 mentre investigava en la font de radiació de sincrotró sota la supervisió de Joan Bordas.
Recerca Durant la seva recerca doctoral va treballar en el laboratori de Ken Downing, en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i va ser la primera a determinar l'estructura atòmica de la tubulina per cristal·lografia electrònica.Nogales, E., Wolf, S. G. and Downing, K. H. (1998.) Structure of the ab tubulin dimer by electron crystallography. Nature, 391, 199-203.
En 1998 es va convertir en professora adjunta del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Califòrnia en Berkeley, on va continuar estudiant la dinàmica del microtúbul en el seu propi laboratori.Nogales, E., Wang. H-W. (2006.) Structural intermediates in microtubule assembly and disassembly: how and why? Curr. Opin. Cell. Biol., 18 (2):179-84. A més de microtúbuls, Nogueres explora els aspectes estructurals i funcionals de grans conjunts macromoleculars com a traducció i transcripció eucariotes complexos d'iniciació.Michael A. Cianfrocco, George A. Kassavetis, Patricia Grob, Jie Fang, Tamar Juven-Gershon, James T. Kadonaga, Eva Nogales (2013.) Human TFIID Binds to Core Promoter DNA in a Reorganized Structural State. Cell, 152(1):120-131. Des de 2000 és investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes. En 2014, Nogueres, al costat del seu col·lega Jennifer Doudna, va revelar l'estructura de Cas9, una proteïna clau en el revolucionari sistema d'edició genètica CRISPR.
En 2015 va ser triada membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i, des de 2016, forma part de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències, juntament amb altres científics del Laboratori de la Universitat de Berkeley com Edward Glaeser, qui va treballar amb Nogueres en criomicroscopía d'electró, una tecnologia que usa un microscopi d'electró per a veure molècules de proteïna detalladament atòmic.
Treballa en caracterització estructural i funcional de complexos macromoleculars. El seu laboratori usa microscopi electrònic, anàlisi d'imatge computacional, així com assajos bioquímics per a obtenir coneixements sobre la funció i regulació dels grans assemblatges macromoleculars. El seu grup va utilitzar la criomicroscopía electrònica de manera preeminent per a les tècniques de laboratori. El seu treball ha descobert aspectes de la funció cel·lular que són rellevants en el tractament del càncer i altres malalties.
Publicacions seleccionades
Premis i reconeixements Nogueres té una àmplia llista de premis que inclouen:
2000: investigador, Institut Mèdic Howard Hughes 2005: Premi al científic vitalici de carrera primerenca, Societat Americana de Biologia Cel·lular 2006: Premi Chabot a l'Excel·lència Científica 2015: Premi Dorothy Crowfoot Hodgkin, Protein Society 2015: Triat membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units 2016: Triada membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències 2018: Premi a les dones en biologia cel·lular (sènior), Societat Americana de Biologia Cel·lular 2019: Medalla Grimwade de Bioquímica. 2020: L'Ajuntament de Colmenar Vell va nomenar Filla Predilecta. 2021: Premi AAAS Fellows. 2021: L'Ajuntament de Colmenar Vell li va dedicar el seu nom a l'avinguda principal del barri A prop Tejera. 2023: Premi Shaw a les Ciències de la Vida i Medicina, conegut com el Premi Nobel Oriental, amb el químic alemany Patrick Cramer. 2024: Premi FEDEPE en la categoria de Lideratge Dona Professional, en la XXXIII edició, atorgat per la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE). 2024: Premi Inspiring Girls en la VI edició, atorgat per la Fundació Ortega y Gasset-Gregorio Marañón. 2025: Doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
Referències
Categoria:Biofísics Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Madrid Categoria:Científics de la Comunitat de Madrid Categoria:Físics espanyols Categoria:Nascuts el 1965