Santa Damiana (segle III-segle IV) és una màrtir venerada al costat de quaranta verges per l'Església copta ortodoxa. És considerada com una de les Mares del desert.
Fonts hagiogràfiques La vida de Santa Damiana i les quaranta verges figura a dues fonts àrabs: Sinaxari i Vida de la casta Santa Damiana i història del monestir. L'hagiografia va ser traduïda a l'anglès per les monges del Monestir de Santa Damiana a Egipte; el llibre sobre la seva vida va ser escrit prenent com a referències manuscrits redactats al segle pel bisbe d'El-Borollos, documents que al seu torn constituïen transcripcions de textos datats al segle durant l'apostolat de Dimianos, 35è patriarca copte ortodox de la Santa Seu Apostòlica de Sant Marc. Aquests textos van ser per la seva part transcrits de documents redactats al segle IV per Christodoulou, deixeble de Sant Juli El-Akfahsee.
Hagiografia Primers anys Damiana, nascuda a la finals del segle III, va ser l'única filla d'un cristià de nom Marc, qui era governador dels districtes d'El-Borollos, El-Zaafran i Wadi Al-Saysaban, situats al nord del delta del Nil, a Egipte. Quan va complir el seu primer any de vida el seu pare la va portar a l'església del monestir del-Maima, on va oferir almoines, va encendre espelmes i va demanar la benedicció de Déu per a la seva filla, qui sent encara molt jove va perdre a la seva mare, encarregant-se Marc d'educar-la en la fe cristiana. A l'edat de 15 anys el seu pare, qui havia acceptat adorar als ídols pagans a canvi d'un lloc més alt en el govern, es va proposar casar-la amb un dels seus amics de la noblesa, al que Damiana es va oposar al·legant que era núvia de Crist i que el seu desig era servir a Déu i viure en celibat; la jove va demanar a Marco que li construís una casa en un lloc aïllat als afores de la ciutat on pogués viure amb les seves amistats (quaranta dones solteres) lluny de les temptacions del món, erigint el seu pare un gran palau en el desert.
Martiri Damiana, després de saber que Marc havia renegat de Crist per a obtenir un lloc més lucratiu, va aconseguir convèncer al seu pare de tornar a la seva fe amb les següents paraules: «Què és el que he sentit sobre tu? Hauria preferit escoltar sobre la teva mort en lloc de sentir que has renunciat a la teva fe i abandonat al Déu que et va crear des de la inexistència fins a l'ésser, per a adorar déus fets per mans! Si no tornes a la teva primera fe i renúncies al culte de les pedres, no ets el meu pare i jo no soc la teva filla!». https://copticcrew.com/pages/st-demiana Penedit, Marc es persignar davant Dioclecià i va donar testimoniatge de la seva creença en Déu; l'emperador va tractar de fer-li canviar d'opinió, però la negativa de Marc va provocar que aquest el condemnés a morir decapitat. Quan Dioclecià va tenir coneixement de l'existència del palau i que Damiana havia estat la responsable que Marc rebutgés als ídols, va manar a un dels seus comandants, un príncep, atacar el lloc amb cent soldats, donant la següent ordre: «Primer intenta convèncer-la d'adorar als nostres ídols oferint-li glòria i riqueses, però si les rebutja llavors amenaça-la, tortura-la, i fins i tot decapita-les a ella i a les seves verges perquè sigui un exemple per als altres cristians».
El dia previ al seu martiri, Jesús es va aparèixer a la santa i li va transmetre el següent missatge: «Tingueu valor, triada meva. Us he preparat la corona de les vostres noces en el cel. El vostre nom serà recordat per sempre ja que serà la causa de molts miracles, i en aquest lloc serà aixecada una gran església per a honrar el vostre beneït nom». Quan va veure als soldats aproximar-se al palau amb instruments de tortura, Damiana va resar a Déu demanant-li fortalesa i fe, després de la qual cosa va advertir a les altres dones: «Si esteu disposades a morir pel bé de Jesús llavors quedeu-vos, però si no podeu resistir-vos als turments dels soldats llavors afanyeu-vos i escapeu ara», al que les quaranta verges van respondre declarant que moririen al seu costat. Després d'irrompre en el palau, el príncep va transmetre el missatge de Dioclecià a Damiana: «Soc un enviat de l'emperador Dioclecià. Us mano sota les seves ordres que adoreu als seus déus ja que així us atorgarà tot allò que desitgeu». Damiana va replicar: «Maleïts siguin el missatger i qui el va enviar. No us fa vergonya cridar Déu a les pedres i a la fusta que només habiten els dimonis? No hi ha un altre Déu en el cel o en la terra a part de l'únic i veritable Déu, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, el Creador, qui no té principi ni fi; l'omnipresent i omniscient Déu que us llançarà a l'Infern per a condemnació eterna. Pel que respecta a mi , adoro al meu Senyor i Salvador Jesucrist, al seu Bon Pare i a l'Esperit Sant, la Santíssima Trinitat. Jo el professo a Ell, depenc d'Ell, i en el seu nom moriré i per Ell viuré per sempre» El príncep, enfurit, va ordenar que Damiana fos col·locada en una premsa i aixafada fins que la sang xopés el sòl, per a desesperació de les altres dones, als qui la santa va consolar amb les següents paraules: «No ploreu germanes meves, el nostre Senyor Jesucrist va ser torturat i assassinat perquè ens estimava, encara que ell mai va cometre cap pecat. Quant més deuria jo abraçar la mort en el seu nom, especialment si m'espera la glòria celestial!».
La nit següent, mentre es trobava tancada en una cel·la a la vora de la mort, l'arcàngel Miquel se li va aparèixer i la va curar per complet en tocar el seu cos amb les seves ales lluminoses. El comandant, sorprès que Damiana es trobés indemne després de la tortura, va disposar que se li estripés la carn i que sobre ella es vessés oli bullint, si bé Miquel va impedir que la santa sofrís cap mal, convertint-se al cristianisme tots els soldats que van presenciar el miracle (les tortures es van prolongar per diversos dies, amb l'arcàngel assistint a la màrtir en tot moment). Finalment, el príncep va ordenar que Damiana i les altres quaranta dones fossin executades, morint totes elles decapitades juntament amb 350 cristians confessos.«ST. DEMIANA». web.archive.org. Archivado desde el original el 10 de abril de 2013. Consultado el 11 de febrero de 2023
Tomba miniatura|Tomba de Santa Damiana i les quaranta verges al Monestir de Santa Damiana, a Belqas, Dacalía (Egipte). Després que el príncep tornés a Antioquia, ciutat on residia l'emperador, diversos fidels van acudir al palau i van recuperar els cossos de les màrtirs, custodiant-los fins que van cessar les persecucions al morir Dioclecià el 305. Constantí el Gran, successor de Constanci I (qui va succeir al seu torn a Dioclecià), va ordenar erigir esglésies dedicades als màrtirs, dotant-les dels diners necessaris per al seu manteniment. Quan Constantí va tenir coneixement del martiri de Damiana i de la ubicació de les seves restes a El-Saisaban, va encomanar a la seva mare, Helena de Constantinoble, que vestís roba fúnebre i acudís El-Zaafran per a construir una església dedicada a la santa i a les quaranta verges que van morir amb ella. Helena va arribar a la vall i, després de dirigir-se al palau, va trobar en el seu interior els cossos intactes; Damiana va ser trobada en el lloc on solia asseure's i, al seu voltant, els cadàvers de les quaranta verges. La mare de l'emperador va besar el cos de la santa i va embolicar els cadàvers amb riques mortalles, després de la qual cosa va reunir diversos artesans i arquitectes, procedint a derrocar el palau i a erigir en el seu lloc una cripta, on va dipositar, sobre un llit d'ivori, el cos de Damiana cobert amb luxosos llençols de seda, situant al seu voltant els cadàvers de les quaranta verges. Una vegada fet això va manar construir sobre la cripta una petita església coronada amb una cúpula; aquest temple va ser ampliat i consagrat un 20 de maig (12 de bashans segons el calendari copte) entre els anys 313 i 328 pel papa Alexandre, qui va ordenar al seu torn que un bisbe i diversos sacerdots i diaques resessin a l'església dia i nit (un dels bisbes de la zona seria martiritzat i el seu cos enterrat entre els cadàvers de les màrtirs). Abba Yoannis, bisbe del-Borullus, va deixar testimoniatge de la desaparició del temple durant el segle VIII: «L'església va ser destruïda al segle VIII per un dels governants àrabs, qui va construir en el lloc un palau per a la seva residència».
Miracle Durant la primera meitat del les aigües del Mediterrani van inundar el delta del Nil i van aconseguir la ciutat de Sebenitos, al deteriorar-se la barrera que contenia l'aigua de la mar. Quan la notícia del desastre va arribar a l'orella del rei Hassan Ibn Atahia, el monarca es va entristir pel fet que la ciutat reportava grans beneficis al govern gràcies a les seves valuoses plantes aromàtiques. Un dels seus ajudants, un jueu, va suggerir al rei portar al patriarca dels coptes i ordenar-li resar per la restitució de tot el danyat al seu estat original, tenint el patriarca èxit en aquesta comesa gràcies a l'auxili d'un home anomenat El-Toffahi; el patriarca va orar a l'església de Sebenitos en presència del rei, després de la qual cosa va sortir del temple portant enlaire una creu amb El-Toffahi a la seva esquena mentre el públic deia «Senyor, tingues pietat». A l'instant les aigües van retrocedir cap al nord, caminant el patriarca, El-Toffahi, el rei, els sacerdots i la gent fins a arribar al-Zaafran, on van aixecar carpes per al monarca al costat del destruït palau, sota el qual es trobaven els cossos de Damiana i les quaranta verges. El patriarca va resar i es va agenollar acompanyat per la munió, moment en què un gran vendaval va agitar les aigües i va formar ones gegantesques, la qual cosa al seu torn va provocar que grans quantitats de sorra s'acumulessin formant una enorme barrera, després de la qual cosa el vent va amainar. El patriarca va tornar al costat del rei, qui el va rebre amb honors dient-li «oh patriarca, demana'm que faci alguna cosa per tu», al que l'home va respondre: «Necessito la seva ajuda per a construir una església en aquest lloc ja que conté els cossos de santes que van ser martiritzades per negar-se a adorar ídols». El monarca va disposar que es netegés la zona, procedint el patriarca a obrir la porta de la cripta, on després de baixar va poder contemplar els cossos de les màrtirs entorn del llit de Damiana. El rei va ordenar en conseqüència l'aixecament d'una església coronada per una cúpula, temple que va ser consagrat pel patriarca també un 20 de maig, estenent-se la popularitat d'aquesta església ràpidament per tot el país, amb la major afluència de visitants actualment entre els dies 12 i 20 de maig.
Llegat Monestir de Santa Damiana miniatura|Monestir de Santa Damiana, a Belqas, Dacalía (Egipte). Situat a Belqas, Dacalía (Egipte), al mateix lloc on es trobava el palau de Damiana i la seva església, el monestir és un cenobi copte ortodox per a monges«St. Demiana Monastery» consagrat oficialment el 24 de setembre de 1978 per Xenuda III, antic papa d'Alexandria i 117è patriarca copte ortodox de la Santa Seu Apostòlica de Sant Marc. El monestir, víctima d'un atac bomba frustrat al maig de 2014,«Car full of explosives seized at the monastery of St. Demiana, police cancel celebrations (Copts United)». compta amb un total de nou esglésies, quatre d'elles dedicades a la santa: Gran Església de Santa Damiana, Església sepulcre de Santa Damiana, Antiga Església de Santa Damiana i Església per a monges de Santa Damiana.
Honors, festivitat i temples dedicats a ella