miniatura|250x250px|El T-64 soviètic va ser el primer tanc produït en sèrie amb blindatge compost. miniatura|250x250px|El tanc Leclerc està equipat amb NERA (blindatge reactiu no explosiu) El blindatge compost és un tipus de blindatge per a vehicles que consisteix en capes de diferents materials com ara metalls, plàstics, ceràmica o aire. La majoria dels blindatges compostos són més lleugers que el seu equivalent totalment metàl·lic, però en canvi ocupen un volum més gran per a la mateixa resistència a la penetració. És possible dissenyar blindatges compostos més forts, més lleugers i menys voluminosos que els blindatges tradicionals, però el cost sovint és prohibitivament alt, cosa que restringeix el seu ús a parts especialment vulnerables d'un vehicle. El seu propòsit principal és ajudar a derrotar projectils antitanc d'alta explosió (HEAT).
El projectil HEAT havia representat una greu amenaça per als vehicles blindats des de la seva introducció a la Segona Guerra Mundial. Lleugers i petits, els projectils HEAT podien penetrar centenars de mil·límetres dels blindatges d'acer més resistents. La capacitat de la majoria dels materials per derrotar el HEAT segueix la "llei de la densitat", que estableix que la penetració dels dolls de càrrega amb forma és proporcional a l'arrel quadrada de la densitat del revestiment de càrrega amb forma (normalment coure) dividida per l'arrel quadrada de la densitat de l'objectiu. En termes de pes, els objectius més lleugers són més avantatjosos que els més pesants, però l'ús de grans quantitats de materials lleugers té desavantatges evidents pel que fa a la disposició mecànica. Alguns materials tenen un compromís òptim pel que fa a la densitat que els fa particularment útils en aquesta funció. miniatura|250x250px|Vehicle militar lleuger (5t) Plasan SandCat amb carrosseria blindada composta integrada
Història Alguns dels primers blindats utilitzaven una armadura composta per múltiples capes d'armadura més prima cargolades o soldades entre si. Els resultats eren molt menys efectius per a un gruix total determinat que una sola placa, però es va fer perquè fer plaques més gruixudes o plaques amb diferents propietats metal·lúrgiques a través del seu gruix (per exemple, l'armadura Harvey) era prohibitivament car o massa difícil tècnicament. La teca s'utilitzava per unir capes que no es podien encaixar fàcilment o proporcionar un suport per atrapar estelles. miniatura|250x250px|Rajoles de carbur de silici SICADUR per a vehicles (per exemple, Mowag Piranha) Durant la Segona Guerra Mundial, en un esforç per proporcionar protecció contra l'arma antitanc Panzerfaust de l'exèrcit alemany, es va equipar un M4A3 amb un "kit" de blindatge que incorporava una barreja de grava de quars, asfalt i farina de fusta coneguda com a "HCR2". Aquest blindatge addicional es va provar amb èxit amb foc real el setembre de 1945 contra el Panzerfaust alemany i la munició de perforació d'armadura d'alta velocitat (HVAP) de 76 mm. A part d'aquesta primera prova, el primer desenvolupament seriós va començar com a part de la sèrie experimental T95 de l'exèrcit dels Estats Units a mitjans de la dècada de 1950. El T95 presentava un blindatge amb nucli silici que contenia una placa de vidre de sílice fosa entre plaques d'acer laminat. El poder de frenada del vidre supera el del blindatge d'acer pel que fa al gruix i, en molts casos, el vidre és més del doble d'efectiu que l'acer pel que fa al gruix. Tot i que el T95 mai va entrar en producció, diversos dels seus conceptes es van utilitzar a l'M60 Patton, i durant la fase de desenvolupament (com a XM60) es va considerar com a mínim l'ús del blindatge amb nucli silici, tot i que no era una característica dels vehicles de producció.Evaluation of Siliceous Cored Armor for the XM60 Tank miniatura|250x250px|Depenent de l'estat operatiu, el Leopard 2 té diversos elements de blindatge ampliats com ara protecció contra bombes per a la part superior, blindatge de gàbia, protecció ampliada contra mines (A6M) o blindatge addicional en forma de blindatge compost MEXAS o AMAP. El primer ús generalitzat d'un blindatge compost sembla haver estat al T-64 soviètic. Utilitzava un blindatge conegut com a combinació K, que aparentment és plàstic reforçat amb vidre intercalat entre capes d'acer interiors i exteriors. Mitjançant un mecanisme anomenat tixotropia, la resina es transforma en un fluid sota pressió constant, permetent que el blindatge es modeli en formes corbes. Els models posteriors del T-64, juntament amb dissenys més nous, utilitzen un agregat de resina farcit de carbur de bor per a una protecció molt millorada.. Els soviètics també van invertir molt en blindatge reactiu, cosa que els va permetre una certa capacitat de controlar la qualitat, fins i tot després de la producció.
Entre les nacions de l'OTAN i els aliats, el tipus d'armadura composta més comú avui dia és l'armadura Chobham. Va ser desenvolupat i utilitzat per primera vegada pels britànics en el tanc experimental FV 4211, que es basava en components del tanc Chieftain. El Chobham utilitza múltiples plaques de blindatge reactives no explosives (NERA), que intercalen una capa d'elastòmer (com el cautxú) entre dues plaques de blindatge d'acer. Es va demostrar que això augmentava dràsticament la resistència als projectils HEAT, fins i tot en comparació amb altres dissenys de blindatge compost. El Chobham va ser una millora tan gran que aviat també es va utilitzar al nou tanc de batalla principal (MBT) M1 Abrams dels EUA. La necessitat de muntar múltiples plaques angulars, juntament amb una capa exterior d'acer per protegir el conjunt de blindatge, dóna al Challenger i a l'Abrams el seu aspecte de "llisa lateral". miniatura|250x250px|Kit de blindatge addicional per a vehicles fabricat per Composhield miniatura|250x250px|Armadura ceràmica composta provada d'acord amb els requisits de la norma STANAG 4569. Els soviètics/russos tenien un blindatge compost similar al "NERA" d'Occident, amb entrepans de goma entre plaques d'acer. Es va confirmar que aquest blindatge estava dins del blindatge "Super Dolly Parton" del T-72B, però se sospita que també està dins del T-80A, ja que és poc probable que els soviètics posessin un blindatge pitjor al seu tanc "premier".
Disseny El blindatge Chobham derrota els caps ogives HEAT interrompent el jet d'alta velocitat generat pel cap ogive. La placa exterior d'acer "de ràfega" detona el projectil i protegeix la matriu composta de l'explosió, augmentant les capacitats de múltiples impactes del blindatge. Després de travessar la placa de ràfega, el jet penetra a la primera placa NERA i comença a comprimir l'elastòmer. L'elastòmer arriba ràpidament a la màxima compressió i s'expandeix ràpidament, empenyent les dues plaques d'acer en direccions oposades. És el moviment de les plaques d'acer el que interromp el jet, tant alimentant més material a la trajectòria del jet com introduint forces laterals per trencar-lo. L'eficàcia del sistema va quedar àmpliament demostrada a Desert Storm, on no es va perdre ni un sol tanc Challenger de l'exèrcit britànic a causa del foc dels tancs enemics. (Tanmateix, un va ser destruït per foc amic el 25 de març de 2003, matant dos membres de la tripulació després que un projectil HESH detonés a l'escotilla del comandant i provoqués l'entrada de fragments d'alta velocitat a la torreta.U.S. Air Force accepts first delivery of Raytheon Miniature Air Launched Decoy) El blindatge tipus Chobham es troba actualment en la seva tercera generació i s'utilitza en tancs occidentals moderns com el Challenger 2 britànic i l'M1 Abrams americà. L'Abrams també és únic en l'ús de plaques de blindatge d'urani empobrit juntament amb blindatge compost, augmentant la protecció general del vehicle. El Leopard 2A4 és similar en l'ús d'insercions de tungstè. miniatura|250x250px|Rajoles ceràmiques per a l'ATF Dingo miniatura|250x250px|Armadura laminada composta de ceràmica-aramida, resultats de les proves balístiques
Ús Tots els tancs de batalla principals moderns de tercera generació utilitzen conjunts de blindatge compost en la seva construcció. Mentre que molts d'aquests vehicles presenten el blindatge compost integrat permanentment amb el vehicle, els tancs japonesos Kyū-maru Tipus 10 i Tipus 90, els Leclerc francesos, els Karrar iranians, els Altay turcs, els Arjun indis, els Ariete italians i els tancs xinesos Tipus 96/98 i Tipus 99 utilitzen un blindatge compost modular, on les seccions del blindatge compost es poden canviar o millorar fàcilment i ràpidament amb mòduls de blindatge. L'adopció d'un disseny de blindatge compost modular facilita actualitzacions i intercanvis del blindatge molt més eficients i fàcils.
Els tancs de batalla principals soviètics/russos com els T-90, els T-80 Us i els xinesos Tipus 96/99 utilitzen blindatge compost juntament amb blindatge reactiu explosiu (ERA), cosa que dificulta que les municions de càrrega hueca com els projectils HEAT i els caps de míssil penetrin el frontal i una part del seu blindatge lateral. Les versions més avançades d'aquests blindatges, com ara el blindatge Relikt i Kontakt-5, proporcionen protecció no només contra càrregues hueques, sinó també contra penetradors d'energia cinètica mitjançant l'ús de la força explosiva per tallar el projectil.
El blindatge aplicat també s'ha utilitzat juntament amb blindatge compost per proporcionar més protecció i per suplantar els conjunts compostos existents en un vehicle. El Leopard 2A5 alemany presentava mòduls de blindatge laminat de punta de fletxa distintius que es muntaven directament als conjunts compostos de la torreta, augmentant notablement la protecció per sobre del model 2A4 anterior.
Des de llavors, el blindatge compost s'ha aplicat a vehicles més petits, fins i tot a automòbils de la mida d'un jeep. Molts d'aquests sistemes s'apliquen com a millores al blindatge existent, cosa que els fa difícils de col·locar al voltant de tot el vehicle. No obstant això, sovint són sorprenentment efectius; les millores amb blindatge ceràmic MEXAS als M113 canadencs es van dur a terme a la dècada de 1990, després que es va adonar que oferiria més protecció que els vehicles de combat interfícies de nova construcció com l'M2 Bradley. miniatura|250x250px|El tanc de batalla principal Challenger 2 de l'exèrcit britànic utilitza blindatge Chobham.
Improvisat El 2004, l'estatunidenc Marvin Heemeyer va utilitzar un blindatge compost ad hoc al seu buldòzer Komatsu D355A ("que ell anomenava el tanc MK i, en la cultura popular, el Killdozer") utilitzat en un atac en resposta a una disputa amb la ciutat on vivia per un problema de zonificació. El blindatge, en alguns llocs d' de gruix, consistia en una capa de formigó intercalada entre capes d'acer, cosa que va fer que el vehicle fos impermeable al foc d'armes petites i als petits explosius utilitzats per les forces de l'ordre en un intent d'aturar-lo.
Referències
Categoria:Vehicles de combat d'infanteria