miniatura|Tros de pergamí dels Apotegmes dels Pares del desert en sogdià escrits amb l'alfabet siríac, descobert a Turfan. Els Apotegmes dels Pares del desert o de l'erm (en grec: ἀποφθέγματα τῶν ἁγίων γερόντων, ἀποφθέγματα τῶν πατέρων, τὸ γεροντικόν, en llatí: Apophthegmata Patrum Aegyptiorum) és el nom donat a diverses col·leccions d'aquests i històries dels anomenats Mares i Pares del Desert, de l'erm o de la Tebaida, la primera versió de la qual data més o menys del segle V d.C.
Origen Aquestes col·leccions, que no consten només de dites, sinó també de fets edificants, i que en grec es denominaven simplement com "Gerontikon" o "Paterikon", reflecteixen la saviesa espiritual forjada en l'aïllament dels primers eremites, ermitans, anacoretes i cenobites cristians que vivien als deserts sobretot d'Egipte (pròxims a Alexandria, però també a la més llunyana Tebaida), encara que alguns van viure també als erms de Síria i Palestina. A Egipte aquesta pràctica contemplava l'aïllament personal en una cova o cabana, o bé un aïllament grupal dispers en un territori proper, els anomenats eremitoris, que en alguns casos acabaven formant agrupacions monàstiques al desert, com les de Uadi Natrun, Nitria o Kellia.
En general, els textos adopten el format de consells o un escuet diàleg entre un pare espiritual i un jove deixeble o visitant, que requereix la seva resposta davant algun dubte, precisió o definició doctrinal o algun compromís espiritual. El seu origen sembla ser de tradició oral en copte, ja que en el text són freqüents expressions típiques d'aquesta llengua com: "digues-me una cosa, abba" o "digues-me una cosa, amma". Aquestes dites es consideraven inspiradores, i van ser ordenades bé alfabèticament per autors a la versió publicada per Jean-Baptiste Cotelier al segle XVII i reeditada per Jacques-Paul Migne, Patrologia Graeca LV, o per temes, com, per exemple, diferents virtuts o pràctiques religioses; encara no publicada en grec, una versió llatina va ser editada a principis del XVII pel jesuïta Heribert Rosweyde (Vitae Patrum) i de nou per Migne, Patrologia Llatina LXXIII, cols. 855-1022, a la traducció llatina feta a mitjans del segle VI per Pelagi i Joan el Diaca.Chitty, Derwas James (1971). «Los apotegmas de los Padres y las Madres del desierto. La colección alfabética».
Molt primerencament les sentències en copte es van traduir al grec i a altres idiomes. Aquestes col·leccions es van difondre àmpliament entre els primers monjos del monacat cristià, per la qual cosa van sofrir diverses modificacions i van aparèixer en diverses formes i còpies més o menys corregides, ampliades, refoses, traduïdes, esqueixades, barrejades o extractades.
Entre els Pares del Desert són famosos Antoni Abat, Arseni el Gran, Poemen, Macari d'Egipte i Moisès l'Etíop, i entre les mares del desert Sinclètica d'Alexandria; però el nombre d'ascetes del desert que van deixar algun testimoniatge en aquestes col·leccions és bastant ampli.
Influència posterior Aquestes recopilacions van tenir un fort impacte en teòlegs tan eminents com Sant Jerònim d'Estridó i Sant Agustí d'Hipona.
Textos transmesos El primer esment d'aquests sembla ser de finals del segle IV (a la Regla de sant Pacomio). Aviat aquests apotegmes i anècdotes edificants es van traslladar del desert als convents i monestirs per tal de contribuir a la formació espiritual dels monjos i en aquest moment aquesta tradició oral es va passar per escrit. Aquest pas de la oralitat a l'escriptura va provocar l'aparició de diferents versions d'aquestes dites. Ja al segle V trobem dues versions d'aquestes, la Collectio Monastica, escrita en amhàric, i el Asceticon d'abba Isaïes, escrit en grec.
Pelagi i Joan el Diaca en van fer les primeres traduccions al llatí a mitjan segle V. Martí de Braga també va traduir al llatí algunes d'elles, treball que va ampliar el seu deixeble Pascasi de Dumi aproximadament cap a l'any 555. Però es creu que aquest treball pot contenir només la cinquena part d'un text grec original. Entre el 867 i el 872, Sant Metodi de Tessalònica va traduir una versió a l'antic eslau eclesiàstic, i encara que l'original es va perdre cap al han subsistit diverses dotzenes de còpies del Paterikon.Veder, William (2012). The Scete Patericon v1-3. Amsterdam: Pegasus. . Se'n van fer dues traduccions a l'arameu: la traducció del monjo nestorià Ânân Îshô al siríac clàssic de principis del , coneguda com el Paradís dels Pares; i una traducció aramea cristiana palestina coneguda a partir de fragments dispersos de la transmissió primerenca (segles VI al VII dC),Müller-Kessler, Christa (2022). "Piecing together Christian Palestinian Aramaic Texts under Georgian Manuscripts: (Saint Petersburg, NLR, Syr. 16; Sinai, Georg. NF 19, 71; Oslo, Martin Schøyen, MS 35, 37; Princeton, Garrett MS 24; Göttingen, Syr. 17, 19, 23, 25)", Digital Kartvelology 1, 41–44. així com una versió fragmentària del període posterior (ca. segle X a XI), originada o encara conservada al Monestir de Santa Caterina, al Mont SinaíBrock, Sebastian P. (1995). Catalogue of Syriac Fragments (New Finds) in the Library of the Monastery of Saint Catherine, Mount Sinai, Athens: Mount Sinai Foundation, 89, 309.Desreumaux, Alain apud Philothée du Sinaï (2008). Nouveaux manuscrits syriaques du Sinaï, Athens: Mount Sinai Foundation, 540–548.Desreumaux, Alain (2010). "Les manuscrits araméens christo-palestiniens du nouveau fonds du monastère de Sainte-Catherine du Sinaï,” Comptes rendus des scéances l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 154:3, 1325, fig. 6. També hi ha traduccions armènies de les col·leccions alfabètica i sistemàtica.Burton-Christie, Douglas (1993). The Word in the desert: scripture and the quest for holiness in early Christian monasticism. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press. p. 76–86. . Alguns dels refranys es conserven en traduccions àrabs i georgianes. A través de lAsceticon, alguns dels refranys van arribar al sogdià."Abbā Isaiah". Encyclopaedia Iranica. Al , el jesuïta holandès Heribert Rosweyde va compilar i traduir totes les fonts disponibles sobre els Pares del Desert i les va publicar en llatí com Vitae patrum.«Apophthegmata Patrum: Refranes de los Padres del Desierto». MSC. Helen Waddell va traduir una selecció d'elements del Vitae patrum a l'anglès a principis del segle XX.Helen Waddell, The desert fathers (translations from the Vitae Patrum), London: Constable & co., 1936. La primera traducció completa dels "apophthegmata" alfabètics a l'anglès és la de Benedicta Ward.Benedicta Ward, The sayings of the Desert Fathers : the alphabetical collection, Kalamazoo, Michigan: Cistercian Publications, 1975 (revised edition, 1985). John Wortley també va publicar posteriorment traduccions a l'anglès de les col·leccions alfabètiques, sistemàtiques, i anònimes, del 2012 al 2014. L'edició crítica més completa dels apophthegmata alfabètics va ser publicada per Tim Vivian en dos volums (2021, 2023).Vivian, Tim, ed. (2021). The sayings and stories of the Desert Fathers and Mothers: A–H (Ȇta). Vol. 1. Collegeville, Minnesota: Cistercian Publications. .Vivian, Tim, ed. (2021). The sayings and stories of the Desert Fathers and Mothers: Th–Ō (Thêta–Ōméga). Vol. 2. Collegeville, Minnesota: Cistercian Publications. .
Exemples Abba Teòfil, l'arquebisbe, va arribar a Scetis un dia. Els germans van dir al abba Pambo: "Digues-li alguna cosa a l'arquebisbe, de manera que pugui ser edificat." L'ancià va respondre: "Si no és edificat pel meu silenci, no ho serà per les meves paraules". El abba Pastor va dir: "Si un home ha fet una cosa dolenta i no el nega, però diu "he fet alguna cosa mal" no ho reprengueu, perquè trencareu el propòsit de la seva ànima. I si dius: "No estiguis trist, germà, sinó vés amb compte en el futur", l'encoratjaràs a canviar la seva vida." Un eremita que va veure a un riure's, li va dir: "Hem de donar compte de tota la nostra vida davant Cel i Terra, i pots riure?" Moisès el Negre deia també: «Si l'home no grava en el seu cor que és pecador, Déu no ho escolta». I un germà li va preguntar: «Per què és tan important sentir-se pecador?». I l'ancià li va contestar: «Si un té presents els seus pecats, no veu els pecats del seu proïsme». Els ancians deien: «L'ànima és una font: si aprofundeixes es fa més neta; si llances en ella fem, s'embruta» Deia un ancià: «El mateix que el sòl no pot caure més baix, així també l'humil no pot caure». Li van preguntar a un ancià: «Què fas per a no estar mai desanimat?». I va contestar: «Espero la mort cada dia». Un va preguntar a un ancià: «Per què em desanimo contínuament?». I va respondre: «Perquè no has vist encara la meta».
Referències
Bibliografia Thomas Merton (trad. Marie Tadié), La sagesse du désert : Apophtegmes des Pères du désert du IVe siècle, Éditions Albin Michel, 2006 (). Jean-Claude Guy, Paroles des anciens : Apophtegmes des pères du désert, Éditions du Seuil, 2000 (). Abbaye Saint-Pierre de Solesmes, Les Sentences des Pères du désert. Éditions Abbaye Saint-Pierre Saint-Céneré, 1966-1985. Les Sentences des Pères du désert, les apophtegmes des Pères (recension de Pélage et Jean), trad. Dom Jean Dion et Dom Guy Oury, intro. Dom Lucien Regnault, 1966, 314 p. Nouveau recueil. Apophtegmes inédits ou peu connus, présentation Dom Lucien Regnault, trad. du grec, du latin et du copte par les moines de Solesmes, 1970, 340 p. P. 253-274 : apophtegmes traduits de l'arménien. P. 219-251 : traduits du syriaque. P. 277-285 : traduits du copte. P. 129-137. P. 287-331 : traduits de l'éthiopien. Troisième recueil et tables, 1976, 381 p. P. 129-137 : apophtegmes traduits du latin. Collection alphabétique, trad. du grec, du latin et du copte, 1981, 347 p. Série des anonymes, trad. et présentation Dom Lucien Regnault, 1985, 367 p. Les chemins de Dieu au désert. La collection systématique des 'Apophtegmes des Pères , 1992, 348 p. (Nouvelle traduction refondue des 1er et 3e recueils des Sentences des Pères du désert en 1966 et 1976). Regnault, Lucien. Les chemins de Dieu au désert : collection systematique des Apophtegmes des Pères. Solesmes : Éditions de Solesmes, 1992. Regnault, Lucien. Les Sentences des Pères du Désert : troisième recueil et tables. Sablé-sur-Sarthe : Solesmes, 1976. Chaîne M. (ed). Le manuscrit de la version copte en dialect sahidique des "Apophthegmata Patrum". Bibliothèque d'études coptes 6. Cairo : Institut Français d'Archéologie Orientale, 1960. Leloir, Louis (ed). Paterica armeniaca a P. P. Mechitaristis edita (1855) nunc latine reddita. CSCO 353, 361, 371, 379. Louvain : Secrétariat du Corpus SCO, 1974–1976. Clavis Patrum Græcorum, CPG 5560-5615. Derwas Chitty (en), Et le désert devint une cité, Éditions Abbaye de Bellefontaine, 1997 (). Lucien Regnault, Vie quotidienne des pères du désert en Egypte au IVè siècle, Hachette Littératures, coll. « La Vie quotidienne », 1990, 322 p. () Lucien Regnault, Les Pères du désert : à travers leurs apophtegmes, Éditions de Solesmes, 2005, 236 p. ()
Categoria:Pares de l'Església Categoria:Literatura medieval