va ser un bisbe romà de Cartago del 391 fins a la seva mort el 430.
Biografia Desconeixem els seus orígens i la seva infància. La primera noticia que tenim d'ell fou, el 388, com a diaca a Cartago, on va conèixer a Agustí d'Hipona. Quan aquest últim va tornar a l'Àfrica el 388, Aureli es va convertir en el seu patró. Agustí volia establir una comunitat monàstica, per a la qual el bisbe Valeri d'Hipona va concedir uns terrenys, i va ser Aureli qui la va finançar i li va proporcionar nous membres perquè es formessin en les funcions episcopals, convertint el monestir en una mena de seminari episcopal primerenc. Es conserven diverses cartes d'Agustí a Aureli.Tot el que se sap d'aquest bisbe ho narra el mateix Agustí. L'any 391 va esdevenir bisbe de la seva ciutat."Aurelius, St, Bishop of Carthage". McClintock and Strong Biblical Cyclopedia.
Com a bisbe de Cartago, alhora va assumir el càrrec de cap de l'Església Africana, una comunitat molt dividida en aquell moment. El cisma causat gairebé un segle abans, al final de les persecucions romanes, pel llavors bisbe de Cartago, Donat. El cisma es va originar degut a les diferents postures adoptades pels bisbes respecte a aquells que havien negat la fe durant la persecució. Moltes d'aquestes persones, anomenades lapses, volien reincorporar-se a la comunitat cristiana un cop acabades les persecucions. Segons Donat i els donatistes, els lapses només podien ser readmesos després d'una penitència significativa; a més, els sagraments administrats per sacerdots o bisbes que havien estat culpables d'aquest pecat no es consideraven vàlids. L'Església de Roma, pel contrari, es va mostrar més conciliadora amb els lapses. El cisma donatista va ser accentuat per la rivalitat religiosa entre Itàlia i Àfrica. Un segle més tard, Aureli va aconseguir, a través d'un gran nombre de concilis (uns seixanta, es diu), tornar a portar els cismàtics al si l'Església oficial.Percival, Henry (2011). The Seven Ecumenical Councils Of The Undivided Church: Their Canons And Dogmatic Decrees Together With The Canons Of All The Local synods Which Have Received Ecumenical Acceptance. Benediction Classics. p. 625–739. . Va combatre ferotgement l'heretgia pelagiana."Aurelius". New Advent. Es va oposar notablement al papa Zòsim, que la tolerava, el qual, l'any 418, davant la intransigència d'Aureli i els bisbes africans, es va veure obligat a condemnar els pelagians.Jean-Marie Lassère, , Paris, CNRS ÉDITIONS, 778 p. (), p. 549
Un altre problema que va assolar la seva diòcesi va ser la relaxació dels costums i les noves formes de paganisme. En aquest aspecte estava decidit a prohibir els ídols i els espectacles sense excepció, va arribar a ocupar el temple de Juno. Sobre la relaxació dels costums, en aquella època les esglésies també s'utilitzaven per a banquets i els monjos es negaven a treballar. Aureli va fer tot el possible per restaurar el rigor i en això sempre va rebre el suport d'Agustí, que havia esdevingut bisbe d'Hipona, una ciutat propera a Cartago. Agustí va escriure De opera monachorum precisament per cridar els religiosos a una vida més fidel a l'Evangeli. Agustí també va parlar d'Aureli en una altra obra, De civitate Dei, en què va lloar les seves virtuts de caritat que li van permetre, abans de morir, veure la província africana "reunida i més ferma en la fe".
Va morir el 20 de juliol de 430, just al començament de la invasió vàndala. Amb la seva mort, i la d'Agustí poc després, l'església africana va quedar molt debilitada per oposar-se a l'arrianisme imposat pels vàndals.
Obres A la Patrologia Latina de Migne es van publicar dues cartes d'Aureli, l'Epístola al Papa Damas I i l'Epístola a tots els bisbes de Bizacena, així com les actes dels sínodes de Cartago durant el seu episcopat.
Veneració Fou santificat i es celebrat el 20 de juliol per l'Església Catòlica, que el recorda al Martirologi Romà, amb aquestes paraules: A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Aureli, bisbe, que, pilar ferm de l'Església, va protegir els seus fidels dels costums pagans i va col·locar la seu episcopal al lloc on abans hi havia l'estàtua de la deessa del cel.Martirologio Romano. Riformato a norma dei decreti del Concilio ecumenico Vaticano II e promulgato da papa Giovanni Paolo II, Città del Vaticano, Libreria editrice vaticana, 2004, p. 561.
Bibliografia
Santi Beati: Sant' Aurelio di Cartagine. Jean-Marie Lassère, , Paris, CNRS ÉDITIONS, 778 p. () Percival, Henry (2011). The Seven Ecumenical Councils Of The Undivided Church: Their Canons And Dogmatic Decrees Together With The Canons Of All The Local synods Which Have Received Ecumenical Acceptance. Benediction Classics. p. 625–739.ISBN 978-1849023641.
Referències
Categoria:Bisbes de Cartago Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Biografies del segle IV Categoria:Biografies del segle V