El terme teoria de la transformació fa referència a un procediment i una "imatge" utilitzats per Paul Dirac en la seva primera formulació de la teoria quàntica, cap al 1927.
Aquesta idea de "transformació" es refereix als canvis que un estat quàntic experimenta al llarg del temps, pels quals el seu vector es "mou" entre "posicions" o "orientacions" en el seu espai de Hilbert. L'evolució del temps, les transicions quàntiques i les transformacions de simetria en la mecànica quàntica es poden veure, per tant, com la teoria sistemàtica de les rotacions abstractes i generalitzades en aquest espai de vectors d'estat quàntic.
Encara en ple ús avui dia, es consideraria un tema de les matemàtiques de l'espai de Hilbert, tot i que, tècnicament parlant, té un abast una mica més general. Mentre que la terminologia recorda les rotacions de vectors en l'espai ordinari, l'espai de Hilbert d'un objecte quàntic és més general i manté tot el seu estat quàntic.
(El terme evoca a vegades la dualitat ona-partícula, segons la qual una partícula (un objecte físic "petit") pot mostrar aspectes de partícula o d'ona, depenent de la situació d'observació. O, de fet, una varietat d'aspectes intermedis, segons ho requereixi la situació.)
Referències
Categoria:Mecànica quàntica