L'Acta d'Independència d'Amèrica Central és el document legal pel qual el Consell Provincial de la Província de Guatemala proclamà la independència d'Amèrica Central respecte a l'Imperi espanyol i va empentar les altres províncies de la Capitania General de Guatemala a enviar emissaris a un congrés per a decidir la forma d'independència de l'àrea. Es va promulgar el 15 de setembre del 1821.
Moviments d'independència Els esdeveniments de la Guerra Peninsular - en particular l'expulsió de Ferran VII del tron- va inspirar i facilitar una sèrie de revoltes a El Salvador i a Nicaragua que pretenien una major autonomia política d'Amèrica Central. Tot i que ràpidament suprimides, aquestes insurreccions formaren part de la turbulència política general en el món espanyol que duria a la Constitució Espanyola de 1812. Entre els anys 1810 i 1814, la Capitania General de Guatemala va triar set representants per a les noves Corts de Cadis i formaren consells administratius provincials electes.
Poc després de la seua restauració en el poder, al 1814, el Borbó va repudiar la constitució de 1812, va dissoldre les Corts i va reprimir el liberalisme a l'estat espanyol, i això provocaria nous tumults a Amèrica sotmesa. La breu restauració de la constitució durant el Trienni Liberal del 1820 va permetre que les províncies centreamericanes restablissen els seus consells electes, que llavors es convertirien en punts centrals per als desigs constitucionalistes i independentistes. El 1821, el Consell Provincial de Guatemala començà a discutir obertament una declaració d'independència d'Espanya.
Promulgació de l'acta miniatura|350x350px|Una pintura del pintor xilé Luis Vergara Ahumada, que retrata la signatura de l'acta per José Matías Delgado Al setembre, la discussió es va endreçar cap a una declaració d'independència definitiva de l'estat espanyol, i s'elaborà un document que anunciava l'acte. La reunió del consell del 15 de setembre en què la independència fou declarada la va presidir Gabino Gaínza, i el text de l'acta el va escriure el polític hondureny José Cecilio del Valle i el signaren els representants de les províncies centreamericanes, com ara José Matías Delgado, José Lorenzo de Romaña i José Domingo Diéguez. La reunió es feu al Palau Nacional de la ciutat de Guatemala.
La província de San Salvador (El Salvador) va acceptar la decisió del Consell de Guatemala el 21 de setembre i l'acta fou recolzada pels consells provincials de Comayagua (Hondures) el 28 de setembre, i de Nicaragua i Costa Rica l'11 d'octubre. Les altres províncies, però, no volien acceptar la primacia de Guatemala en un nou estat centreamericà i el model de la nova política que substituiria la capitania general no era clar.
Conseqüències i unió amb Mèxic L'Article 2 de l'Acta d'Independència indica la formació d'un congrés per a "decidir el punt d'independència absoluta i fixar, en cas d'acord, la manera de govern i la llei fonamental de sobirania" per al nou estat. Aquesta assemblea mai no hi va arribar a realitzar-se. En comptes d'això, el 29 d'octubre del 1821, el president del consell de govern provisional de l'acabat d'independitzar-se Mèxic, Agustín de Iturbide, envià una carta a Gabino Gaínza (llavors president del govern interí d'Amèrica Central) i al consell de delegats de les províncies de Chiapas, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica, amb una proposta perquè Amèrica Central s'unís a l'Imperi mexicà sota els termes de les Tres Garanties (Pla d'Iguala) del Tractat de Córdoba.
Els governs provincials i municipals de Guatemala foren consultats, amb les cinc províncies tret d'El Salvador, i hi votaren a favor i amb El Salvador en contra. El 5 de gener del 1822, Gaínza envià una carta a Iturbide en què acceptava l'annexió a Amèrica Central, i tots els territoris d'Amèrica Central s'incorporaren a l'Imperi mexicà. Romandrien units amb Mèxic durant dos anys fins a separar-se per a formar la República Federal de l'Amèrica Central quan l'Imperi mexicà s'enfonsà.
Referències
Categoria:Declaracions d'independència del segle XIX Categoria:Amèrica Central Categoria:1821