En dinàmica de gasos, la derivada de Landau o derivada fonamental de la dinàmica de gasos, anomenada així per Lev Landau, qui la va introduir el 1942, es refereix a una quantitat física adimensional que caracteritza la curvatura de l'isentrop dibuixat al pla del volum específic respecte a la pressió. Concretament, la derivada de Landau és una segona derivada del volum específic respecte a la pressió. La derivada es denota habitualment amb el símbol o i es defineix perLandau, L. D., & Lifshitz, E. M. (2013). Fluid mechanics: Landau And Lifshitz: course of theoretical physics, Volume 6 (Vol. 6). Elsevier.
on
és la velocitat del so, és el volum específic, és la densitat, és la pressió i és l'entropia específica.
Representacions alternatives de inclouen
Per als gasos més comuns, , mentre que les substàncies anormals com els fluids BZT presenten En un procés isentròpic, la velocitat del so augmenta amb la pressió quan ; aquest és el cas dels gasos ideals. Específicament per als gasos politròpics (gas ideal amb calors específiques constants), la derivada de Landau és una constant i es dóna per
on és la relació calorífica específica. Alguns gasos no ideals es troben dins del rang , per la qual la velocitat del so disminueix amb la pressió durant una transformació isentròpica.
Referències
Categoria:Dinàmica de fluids