Johann Anton Adam Bachschmid (Melk, 11 de febrer de 1728 – Eichstätt, 29 de desembre de 1797) fou un compositor austroalemany del classicisme.
Vida Anton Adam Bachschmid va néixer a Melk (Baixa Àustria), fill de Michael Bachschmid (*1690; †1730), mestre de torre i trombonista. El pare va morir poc després del seu naixement.Bernhard Grundner: Anton Adam Bachschmid – Concerti für Oboe. Herbert Utz-Verlag, Munic, 2000. Va créixer amb el seu padrastre Joseph Plaimschauer, també mestre de torre, i es va formar musicalment al convicte del monestir de Melk. El 1751 va assumir el càrrec del seu padrastre.Christoph Großpietsch: Anton Adam Bachschmid. CD-Booklet, Ambitus-Verlag, 2001.
El 1753 probablement treballava com a trombonista al bisbat-principat de Würzburg. Aquell mateix any va sol·licitar plaça al bisbat-principat d'Eichstätt i fou admès com a violinista a l'orquestra del príncep-bisbe Raymund Anton von Strasoldo. Declarava dominar diversos instruments, com el trombó, la trompa, el violí, el violoncel i la flauta travessera.
Fins al seu nomenament com a concertino d'Eichstätt el 1769 va compondre nombrosos concerts, entre ells catorze concerts per a oboè. El 1773, després de la marxa del mestre de capella Girolamo Mango, fou nomenat successor seu com a mestre de capella de la cort, càrrec que exercí durant vint-i-cinc anys.
Una estada d'estudis a Itàlia —que probablement el portà a utilitzar la forma italiana del nom, Antonio— va interrompre breument la seva activitat. A banda d'alguns viatges, va residir la resta de la seva vida a Eichstätt. El 1791 fou nomenat conseller altprincipesc. Va morir el 1797 a l'edat de 69 anys.
La seva música encara era interpretada després de la seva mort; la seva missa en la major es va executar el 1806 a l'església de Sant Gumpert d'Ansbach amb motiu de l'aniversari de Napoleó. Diversos diccionaris musicals del segle XIX encara el citaven, però posteriorment va caure en l'oblit.
Obra Probablement va rebre la influència teòrica de Joseph Riepel. Les seves obres mostren afinitat amb els compositors del classicisme vienès. Els seus rondós poden ser més extensos que els de Mozart o Haydn, i els moviments centrals dels concerts presenten ornamentacions d'estètica rococó. El seu concert per a fagot ha estat considerat comparable als de Mozart i Johann Christian Bach.
Entre 1761 i 1795 va compondre nombroses obres religioses i profanes. Una part important del seu catàleg correspon a música sacra, però també va escriure diverses òperes sobre textos del llibretista vienès Pietro Metastasio per a la cort d'Eichstätt. Només s'ha conservat íntegrament Antigono. En total se li atribueixen aproximadament 230 obres.
Obres escèniques Il re pastore (1774) L'eroe cinese (1775) La clemenza di Tito (1776) Demetrio (1777) Antigono (1778) Ezio (1780) 11 drames escolars 2 singspiele
Música religiosa 24 misses 1 rèquiem 29 lletanies 13 vespres 34 ofertoris 9 salms 10 himnes 3 Stabat Mater 6 Te Deum 1 Miserere
Obres instrumentals 27 simfonies 1 obertura 1 serenata 6 quartets de corda 14 concerts per a oboè 3 concerts per a violí 6 concerts per a flauta 1 concert per a fagot
Bibliografia Felix Joseph Lipowsky: Baierisches Musik-Lexikon. Munic, 1811. Ferdinand Simon Gaßner: Universal-Lexikon der Tonkunst. Stuttgart, 1849.
Enllaços externs Fitxa d'autor al Répertoire International des Sources Musicales (RISM)
Referències
Categoria:Morts a Baviera Categoria:Compositors alemanys del Classicisme Categoria:Músics de la Baixa Àustria Categoria:Compositors austríacs del Classicisme Categoria:Mestres de capella austríacs Categoria:Mestres de capella alemanys Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII