Ángela Murillo Bordallo (Almendralejo, Badajoz, 13 de setembre de 1952 - Madrid, 13 de febrer de 2026) va ser una magistrada espanyola. Primera dona que va accedir a l'Audiència Nacional (1993), i la primera a presidir una de les seccions de la sala penal, la Sala Quarta de l'Audiència Nacional.
Biografia Ángela María Murillo Bordallo va néixer a la localitat d'Almendralejo (Badajoz) el 1952. Es va llicenciar en Dret i va treballar en un jutjat de Lora del Río (Sevilla), amb vint-i-cinc anys (1980). Després d'ingressar a la Carrera Judicial amb vint-i-set anys, va exercir a Sant Sebastià i València. Va ser inspectora delegada del Consell General del Poder Judicial, magistrada a l'Audiència Nacional, secció penal (1977), i presidenta de la Secció Quarta de l'Audiència Nacional (2008).
En la seva llarga carrera jurídica va ser ponent de judicis molt mediàtics com ara l'Operació Nécora contra el narcotràfic (1993-1994); el cas UCIFA (Unitat Central de Recerca Fiscal i Antidroga); el cas de corrupció de les «targetes black» de Caja Madrid, la sortida a borsa de Bankia; el Clan dels Charlines; l'Argentia Trust, sobre l'organització terrorista islamista GIA (1999); el cas Gescartera (2001), l'Operació Temple (2002); el procés contra Al-Qaeda a Espanya; el cas de l'excomissari José Villarejo, o el judici pel segrest del buc pesquer Alakrana (2011).
També va intervenir en el macrojudici conegut com a judici Ekin, o «18/98» desenvolupat a Madrid entre el 21 de novembre de 2005 i el 19 de desembre de 2007, en el qual van ser jutjats 56 presumptes membres dels aparells polític, financer, mediàtic i internacional del Grup Terrorista ETA. El procés va concloure amb la condemna de 47 dels processats per integració o col·laboració amb banda criminal. Entre ells, el líder d'EH-Bildu Arnaldo Otegi. Aquell judici va coincidir amb una dura situació personal a causa de la greu malaltia que va causar la mort de la seva parella, a qui acompanyava cada nit a l'hospital després de les sessions del judici. L'any 2009, el Tribunal Suprem va emetre una sentència clau que, si bé va confirmar la tesi de l'Audiència Nacional en considerar Ekin com a part integrant de l'estructura de la banda armada, va aplicar una notable reducció de les penes. Concretament, l'alt tribunal va rebaixar les condemnes a 37 dels 47 implicats inicials i en va dictar l'absolució de nou, argumentant una manca de prou proves en alguns casos o una tipificació penal excessiva en d'altres. Anys més tard, la gestió judicial del cas va transcendir les fronteres estatals amb la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'any 2016, l'alt tribunal d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol per la vulneració de l'Article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, en determinar que les autoritats no havien dut a terme una investigació «profunda i efectiva» sobre les denúncies de tortures presentades per Xabier Beortegui, presumpte membre de l'organització. Aquesta resolució va posar en relleu les mancances en els protocols de custòdia i la necessitat d'una supervisió judicial més estricta durant els períodes d'incomunicació.
Ángela Murillo va morir el 13 de febrer de 2026, als setanta-tres anys, dos anys després de deixar la carrera judicial.
Referències
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Jutges de l'Audiència Nacional d'Espanya Categoria:Persones d'Almendralejo Categoria:Morts el 2026 Categoria:Juristes extremenys Categoria:Nascuts el 1952