Ernie Pike és una sèrie de còmics escrita per Héctor Germán Oesterheld i dibuixada originalment per Hugo Pratt, protagonitzada per un reporter a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra de Corea. Es va publicar per primera vegada a la revista Hora Cero de Buenos Aires, Argentina, el 1957. El reporter, basat lliurement en el reporter real Ernie Pyle, actua com a narrador d'històries, sense estar-hi directament involucrat. Aquestes històries no narren batalles o gestes reals de militars destacats, sinó històries tràgiques de soldats desconeguts, inventades per l'autor. Oesterheld va tornar a treballar amb el personatge durant la Guerra del Vietnam, i Ricardo Barreiro el va utilitzar per a una breu història sobre la Guerra de les Malvines.

Visió general El còmic està ambientat durant la Segona Guerra Mundial, i el protagonista, Ernie Pike, és el narrador, sense tenir un paper actiu en les històries. A diferència dels estàndards del gènere, el còmic no mostra cap batalla, i tampoc descriu la guerra entre els aliats i els nazis com un conflicte entre el bé i el mal.Sasturain, El Domicilio... p. 143 En canvi, se centra en esdeveniments tràgics que impliquen soldats d'ambdós bàndols. Generalment, aquestes tragèdies són malentesos que acaben malament: personatges que es tornen bojos, maten els seus propis amics amb foc amic o perquè creuen que són traïdors, intenten ser assassinats d'una manera específica per evitar una mort més espantosa, o que han de matar per pietat camarades greument ferits, per citar diversos exemples. Oesterheld, doncs, utilitza els còmics de guerra per reflectir la seva aversió personal a la guerra en si.Sasturain, El Domicilio... p. 124 El personatge mai formula opinions positives o negatives sobre els aliats, els nazis o esdeveniments específics de la guerra, sinó sobre la moralitat dels soldats, de les anècdotes. Les històries tenen lloc en diversos llocs de la Segona Guerra Mundial, com ara el Teatre Europeu, l'Oceà Pacífic Sud, la Campanya del Nord d'Àfrica i el Front Oriental.

No hi ha personatges recurrents a part d'Ernie Pike, i en molts casos fins i tot la seva presència és petita: només apareix en dues vinyetes a "Kumba", només una a "El amuleto", i en algunes històries és completament absent.Martignone, p. 10 El personatge també evoluciona al llarg dels números publicats, des d'un personatge de corresponsal de guerra que actua en una narració en primera persona fins a un narrador amb un punt de vista omniscient, conscient de les històries i la informació més enllà de les capacitats d'un reporter real.

Creació miniatura|Ernie Pyle, reporter de guerra estatunidenc que va inspirar Oesterheld en la creació del personatge d' Ernie Pike . El nom del protagonista recordava el d'Ernie Pyle, un conegut corresponsal de guerra de la vida real de l'època. A diferència d'Ernie Pyle, Ernie Pike sobreviu a la guerra i en altres històries de Pratt se'l menciona com a veterà. La cara d'Ernie Pike s'assembla a la del mateix Oesterheld. Això va ser causat per un malentès durant el període de disseny del personatge: quan Oesterheld descrivia a Pratt els trets positius del nou personatge, va acabar dient "Fes que m'agradi!". Tanmateix, Pratt no es va adonar que Oesterheld estava fent broma i va utilitzar la seva cara. Quan Oesterheld es va adonar de l'error, la feina de Pratt ja estava avançada, així que va deixar que quedés així.Accorsi, p. 14 Oesterheld va rebre la influència d'autors antibel·licistes com ara Erich Maria Remarque, Stephen Crane o Lev Tolstoi; així com de la carrera de l'esmentat Ernie Pyle. Pratt també va revelar que va robar més de quatre-centes fotos de guerra del personal d'Il Gazzettino di Venezia, que van ser utilitzades per l'artista com a inspiració per a la tira còmica. Oesterheld també va rebre la influència d'aquestes fotos, i moltes històries es van inspirar en fotos específiques que van portar l'autor a desenvolupar una història sobre elles.García, p. 5

Història editorial El còmic es va publicar per primera vegada a la revista Hora Cero, de l'editorial Frontera. Després d'uns anys, Hugo Pratt va marxar a Europa, mentre que Oesterheld es va quedar a l'Argentina. Hugo Pratt va reeditar Ernie Pike a Itàlia i altres països europeus amb el seu nom exclusiu. Oesterheld va continuar el còmic amb altres artistes argentins, com Alberto Breccia i Francisco Solano López, entre d'altres. El personatge es va traslladar a altres revistes de Frontera, com ara Hora Cero Extra, el suplement setmanal d'Hora Cero, o Colección batallas inolvidables. Aquest últim es va crear després de l'èxit d'Ernie Pike, i se centrava en còmics de guerra. La sèrie d'Ernie Pike a Frontera es considera part de l'edat d'or dels còmics argentins.Sasturain, El domicilio..., p. 30 A la dècada de 1960, la majoria dels dibuixants de Frontera eren contractats per la britànica Fleetway, però Oesterheld va continuar contractant nous dibuixants com ara José Muñoz. Frontera finalment faria fallida.

Oesterheld va tornar a treballar amb Ernie Pike a la dècada de 1970, al còmic Top Maxi Historietas publicat per Cielosur Editora. L'enfocament va canviar lleugerament en aquesta nova tirada: en lloc de la Segona Guerra Mundial, les històries tractaven sobre la Guerra del Vietnam en curs. Les històries van mantenir el mateix estil que abans, però Pike ara estava involucrat amb els esdeveniments a mesura que tenien lloc, convertint-se així en un personatge actiu de les històries en lloc de només el narrador.García, p. 24 Les històries també eren més crítiques amb la participació dels Estats Units a la guerra, en línia amb els nous punts de vista políticament radicals que Oesterheld estava desenvolupant. Oesterheld treballaria més tard amb moltes tires al còmic Skorpio, però Ernie Pike només duraria una història. Aquesta història, dibuixada a llapis per Solano López, va tornar a funcionar amb la Segona Guerra Mundial, però des d'un nou angle: era una història ambientada en l'actualitat, sobre persones que tenen una disputa sobre coses que van tenir lloc durant la guerra.

Hi va haver una breu recreació del personatge per part d'altres autors durant la Guerra de les Malvines. Ricardo Barreiro va escriure "La batalla de las Malvinas" , escrit per Alberto Macagno, Carlos Pedrazzini, Marcelo Pérez i César Medrano. Aquesta història va durar 7 números de la revista Fierro, i va acabar sense cap resultat concloent. Ernie Pike va ser inclòs com a estrella convidada, situat a la Patagònia com un veterà de guerra, observant els esdeveniments.Sasturain, El domicilio... p. 43

Diversos volums d'Ernie Pike d'Oesterheld-Pratt, juntament amb altres de Sergeant Kirk, van ser reimprès el 2006 per a la col·lecció Nueva Biblioteca Clarín de la Historieta, publicada pel diari Clarín. Anteriorment, Ancares Editora havia reimprès els volums d'Oesterheld-Breccia el 2002.

Referències

Bibliografia

Categoria:Sèries de còmics creades a la dècada de 1950