El Tema amb variacions en si bemoll major, op. 3, és una obra per a orquestra composta per Dmitri Xostakóvitx entre 1921 i 1922 a Petrograd. L'obra té una durada aproximada de 16 minuts i està dedicada al seu professor Nikolai Sokolov.
Història Xostakóvitx va escriure aquesta obra durant els seus anys d'estudiant al Conservatori de Petrograd. El destinatari de la dedicatòria, Nikolai Sokolov, va ser un dels seus professors i va morir sobtadament el 27 de març de 1922, poc abans de l'estrena de la versió per a piano.
L'estrena de la versió per a piano, realitzada pel mateix autor (op. 3a), va tenir lloc el 22 de maig de 1922 a l'Institut Rus d'Història de l'Art de Petrograd, amb Xostakóvitx com a intèrpret. No obstant això, la versió orquestral no es va estrenar fins a l'11 de febrer de 1981 a Leningrad, sota la direcció de Guennadi Rojdéstvenski al capdavant de l'Orquestra Simfònica de la Filharmònica de Leningrad.
Estructura L'obra consta d'un tema inicial seguit d'onze variacions, un final i una coda:
Tema Andantino Var. I Andantino Var. II Più mosso - Vivace Var. III Andante Var. IV Allegretto Var. V Andante Var. VI Allegro Var. VII Moderato - Allegro - Meno mosso - Moderato Var. VIII Largo Var. IX Allegro Var. X Allegro molto Var. XI Moderato cantabile - Cadenza - Appassionato Finale Allegro - Maestoso - Più mosso - Adagio - Andante - Allegro Coda Presto
Existeixen algunes divergències de tempo entre la versió per a piano i l'orquestral; per exemple, la indicació "Cadenza" de la variació XI només apareix en la partitura de piano, mentre que "Appassionato" només es troba en l'orquestral.
Instrumentació L'orquestra requerida inclou: 3 flautes (la III doblega al flautí), 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots. 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba. Timbales, percussió (triangle, plats, bombo). Celesta i piano (ambdós ad libitum). Secció de corda.
Segons l'especialista Malcolm MacDonald, les parts de celesta i piano van ser afegides per l'editor Vladimir Samarin seguint un suggeriment que el professor de Xostakóvitx, Maximilian Steinberg, havia anotat en el manuscrit original.
Anàlisi musical Aquestes variacions, plenes de gràcia i basades en un tema propi, revelen el domini sorprenent de l’orquestració d’un compositor de només quinze anys. Alhora, amaguen més d’un gir inesperat que probablement devia desconcertar —si no escandalitzar— el seu mestre, de conviccions ben tradicionals.
Referències
Categoria:Obres de Dmitri Xostakóvitx Categoria:Variacions Categoria:Composicions musicals del 1922 Categoria:Composicions en si bemoll major