és una sèrie de televisió d'anime japonesa de 1975 adaptada de la novel·la homònima d'Ouida de 1872, dirigida per Yoshio Kuroda i produïda per Nippon Animation. Es van produir 52 episodis. Una versió cinematogràfica es va estrenar el 1997.
La sèrie representa el vincle entre un noi i el seu fidel gos que viu en un poble de Flandes del segle XIX, a prop d'Anvers. La història emotiva mostra les lluites del noi a la vida i les seves esperances de convertir-se en un gran pintor clàssic.
La sèrie d'anime és notable per ser la primera entrada oficial de la sèrie World Masterpiece Theater (Calpis Children's Theater en aquell moment).
Dog of Flanders es va emetre a Fuji TV entre el 5 de gener i el 28 de desembre de 1975. Havent entrat en producció abans de la divisió Zuiyo Eizo i Nippon Animation, els episodis 1 al 26 de l'anime encara s'atribuïen originalment a Zuiyo i es van emetre a la sèrie Calpis Comic Theater. En llançaments posteriors en DVD, la targeta del títol de Calpis Children's Theater es va mantenir en els 52 episodis.
Emissió internacional La sèrie es va emetre en diversos països i regions, com ara Corea del Sud (a TBC d'agost a novembre de 1976, més tard a KBS1TV de setembre de 1981 a gener de 1982 i de nou de gener a abril de 1982, i a EBS el 2007), Hong Kong (a TVB el juliol de 1977), Taiwan (a CTV el 1979), Espanya (a TVE a partir del 17 d'octubre de 1977, amb un redoblatge per Telecinco el novembre de 1991), Alemanya (el dissabte 1 d'abril de 1984 a maig de 1985), Itàlia (a Rai 1 de juny a setembre de 1984) i Àustria (a ORF el 1986). També es va emetre en algunes parts del món àrab i les Filipines, aconseguint un èxit particular a Àsia. Tanmateix, mai es va emetre a Bèlgica, on es desenvolupa la història, ni al Regne Unit o als Estats Units, tot i que l'anglès és l'idioma de la novel·la original.
Per al llançament europeu, l'empresa alemanya Taurus Film va adquirir els drets de distribució el 1977. La sèrie va patir diverses modificacions: la banda sonora original japonesa va ser completament substituïda per música nova composta per Otto K. Reppert, i els noms dels personatges van ser alterats: Nello i Alois van passar a anomenar-se Niklaas i Aneka a la versió alemanya, mentre que al doblatge en castellà de 1991 van passar a ser Nicolás i Marta. El final també va ser editat significativament, amb escenes com la d'Alois corrent terroritzada, presagiant la mort imminent del seu amic, el seu crit desesperat, les espelmes de la catedral que s'apaguen i el descens d'àngels que simbolitzen la mort de Nello i Patrasche eliminades; el final va ser reelaborat com un somni, suggerint que els protagonistes vivien feliços en despertar-se. L'emissió italiana, importada de la versió alemanya però conservant la música japonesa original i la majoria dels noms dels personatges, només es va emetre una vegada, i no és clar si incloïa les edicions europees de l'episodi final.
Resposta crítica Hayao Miyazaki, que va participar marginalment en la producció de la sèrie, va expressar més tard una opinió crítica sobre l'obra, afirmant: "Tot i haver aconseguit bones audiències, la considero una obra de poc valor".
Referències
Categoria:Anime i manga històric Categoria:Pel·lícules del 1997 Categoria:Articles que contenen text en japonès Categoria:Nippon Animation