fou propietari agrícola i alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera (1923–1930). Va ser assassinat durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.
Biografia Salvador Casas i Baltasar, nascut en el si d’una família d’arrel pagesa, desenvolupà la seva activitat professional en l’àmbit agrari i esdevingué un dels propietaris destacats del municipi. Home influent dins la vida econòmica i social olesana de les primeres dècades del segle XX, participà activament en iniciatives de caràcter cívic, cultural i urbanístic.
L’any 1907 es casà amb Antònia Llongueras Matas (1858), amb qui passà llargues temporades a Cantallops, a l'Alt Empordà. L’any 1916, per voluntat de tots dos, es construí la Font del Clot de la Tina en aquest municipi, tal com indica la inscripció conservada al broc de la font. L’espai fou humanitzat amb la plantació d’un til·ler i la construcció d’una taula i bancs de pedra amb la inscripció “Se suplica la llimpiesa”, i esdevingué un indret de repòs freqüentat per caçadors, picapedrers, treballadors forestals i excursionistes. Els aiguats dels anys 1986 i 1989 van malmetre la font, que fou recuperada l’any 1997 gràcies a la iniciativa d’un grup de voluntaris.
Entre 1923 i 1930 exercí com a alcalde d’Olesa de Montserrat durant tota la Dictadura de Primo de Rivera. El seu mandat coincidí amb un període de transformació urbana del municipi, especialment en el marc del desenvolupament de l’Eixample.
Un dels episodis més destacats de la seva alcaldia fou la compra dels terrenys destinats al futur Mercat Municipal i a la plaça pública annexa. Els dies 22 i 23 de febrer de 1924, sota la seva presidència, l’Ajuntament acordà amb els propietaris el preu de 3 pessetes el pam quadrat, amb la condició expressa que els terrenys fossin destinats sempre a ús públic. L’operació, que incloïa una casa i un safareig, tingué un cost total de 26.842,47 pessetes i permeté la construcció del mercat d’abastament que encara avui estructura aquest espai central de la vila.
Aquell mateix any 1924 també estigué vinculat a la fundació de la Compañía Mercantil Sociedad Anónima Teatro Olesa, com un dels principals promotors. La societat fixà un capital de 175.000 pessetes, dividit en 350 accions de 500 pessetes, i impulsà la construcció del Casino Recreativo Olesanés, inaugurat per la Festa Major de 1924. El teatre, amb capacitat per a prop d’1.100 espectadors, es convertí en un dels principals equipaments culturals de la població.
El 25 de setembre de 1925, també com a alcalde, presidí la sessió extraordinària en què el consistori acordà dedicar un carrer del nou Eixample al doctor Francesc Carrera Lamich i col·locar una làpida commemorativa a les futures Escoles Nacionals, en reconeixement a les importants donacions que aquest havia fet en benefici de la vila.
Segons diverses fonts, estigué vinculat políticament al partit monàrquic Renovación Española, formació que defensava la restauració de la monarquia d'Alfons XIII.
Posteriorment, l’any 1925, contraigué matrimoni amb Concepció Alberni Pagès (1899), amb qui tingué dues filles.
El 18 de setembre de 1936, poc després de l’inici de la Guerra Civil espanyola, fou assassinat a Cantallops per un grup de milicians revolucionaris desplaçats des d’Olesa de Montserrat. L’assassinat s’ha atribuït a la seva vinculació política i al seu paper institucional durant la dictadura. En el moment dels fets s’estava preparant per exiliar-se a França. El seu cos no fou recuperat.
A Olesa de Montserrat hi ha un carrer dedicat a la seva memòria, que connecta la plaça de Fèlix Figueras i Aragay amb la plaça de les Fonts.
Referències
Categoria:Polítics olesans Categoria:Morts pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a l'Alt Empordà Categoria:Morts el 1936 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1868