Els daurats anys vuitanta (títol original Golden Eighties) és una pel·lícula de comèdia musical Franco-belga coescrita i dirigida per Chantal Akerman, estrenada l'any 1986. La pel·lícula explora temes com el consumisme, el feminisme i la identitat jueva a través d'una trama centrada en un centre comercial.

Argument La pel·lícula segueix les vides romàntiques d'un grup de treballadors d'un centre comercial. Sylvie, treballadora d'una cafeteria, enyora el seu xicot, que ha viatjat a Labrador a la recerca de fortuna. El seu client, l'americà Eli, es retroba amb Jeanne, una dona jueva de Polònia que havia estat la seva amant després de la Segona Guerra Mundial quan ell estava destinat a França. Ell la busca en un intent de començar una nova vida amb ella, però finalment Jeanne no pot tolerar deixar la vida que va construir amb el seu marit botiguer i el seu fill Robert.

Mentrestant, la Pascale, una perruquera, està enamorada d'en Robert tot i l'amor d'aquest per la Lili, la gerent del saló. La Lili rebutja en Robert per Monsieur Jean, un home ric i casat que és propietari del saló que regenta. Després de discutir amb el seu pare sobre l'amor que sent per Lili, en Robert decideix casar-se amb la perruquera Mado, però la Pascale el veu tenint una intimitat final amb la Lili. La infidelitat d'en Robert l'acaba coneixent tothom excepte la Mado. Quan la notícia arriba a Monsieur Schwartz, aquest intenta aprofitar-la per fer que Monsieur Jean li vengui el saló de la Lili per poder ampliar la seva botiga. Enfurismat, Monsieur Jean s'enfronta violentament a la Lili al saló. L'Eli i la Lili surten junts del centre comercial.

Tres mesos més tard, en Robert regenta una boutique a l'espai que abans ocupava la perruqueria i està a punt de casar-se amb la Mado. La vigília del casament, la Lili torna al centre comercial per proclamar el seu amor per en Robert. La Mado enxampa la parella besant-se en un emprovador i, angoixada, corre cap a la Jeanne per buscar consol. La Jeanne consola la Mado dient-li que ella i en Robert no haurien estat feliços junts i la convida a sopar amb ella i el seu marit. Quan surten del centre comercial, es troben amb l'Eli i la seva nova esposa.

Producció Akerman va concebre Els daurats anys vuitanta com una pel·lícula a l'estil d'un musical Technicolor de la MGM. Com que aquesta proposta era molt diferent respecte al seu treball anterior, va tenir dificultats inicials per aconseguir finançament. El 1983, va publicar un documental, Les années 80, que mostrava les primeres etapes de producció de la pel·lícula per atraure inversors. La primera hora del documental inclou escenes d'assaig i continuava amb una versió abreujada del musical, seguida d'Akerman donant les gràcies als seus col·laboradors en una panoràmica de 360 graus de Brussel·les. Conclou amb la frase "L'any que ve a Jerusalem".

Tot i que Les années 80 va tenir una mala acollida al Festival de Cinema de Nova York de 1983, Akerman finalment va aconseguir el finançament necessari. El rodatge va tenir lloc a Brussel·les durant vuit setmanes el 1985. Les restriccions pressupostàries van donar lloc a una producció modesta; per exemple, la coreografia va ser més senzilla del que s'havia previst originalment.

Estrena Els daurats anys vuitanta es va estrenar a la Quinzena de Cineastes de 1986, una secció paral·lela del Festival de Cinema de Cannes. La pel·lícula va tenir una estrena limitada als Estats Units el 17 d'abril de 1992 amb el títol Window Shopping per evitar confusions amb Les années 80, el documental sobre el rodatge del musical, que es va estrenar com a Golden Eighties als Estats Units.

Rebuda Els duarats anys vuitanta va tenir un èxit modest a Bèlgica i França. En una crítica de 1992 per a The New York Times, el crític Vincent Canby la va qualificar de "comèdia romàntica musicada sense pretensions i absolutament encantadora, la petita escala de la qual s'adapta perfectament a les passions dels seus personatges".

Repartiment Delphine Seyrig com a Jeanne Schwartz Myriam Boyer com a Sylvie Fanny Cottençon com a Lili Lio com a Mado Pascale Salkin com a Pascale Charles Denner com a Monsieur Schwartz Jean-François Balmer com a Monsieur Jean John Berry com a Eli Nicolas Tronc com a Robert Schwartz

Referències

Categoria:Pel·lícules de França del 1986 Categoria:Pel·lícules de comèdia del 1986 Categoria:Pel·lícules del 1986 Categoria:Pel·lícules de comèdia musical Categoria:Pel·lícules de comèdia de Bèlgica Categoria:Pel·lícules musicals de França Categoria:Pel·lícules de comèdia de França