La Necròpolis Cristòfor Colom és un cementiri fundat el 1876 al barri del Vedado de l'Havana, la capital de Cuba, per a substituir el cementeri de la Espada del barri de San Lázaro. Anomenat així per Cristòfor Colom, el cementeri és conegut pels seus nombrosos monuments elaboradament esculpits i s'estima que compta amb més de 500 mausoleus importants.
Història El cementiri Colom és un dels cementiris més importants del món i sovint es considera un dels més importants d'Amèrica Llatina en termes històrics i arquitectònics, només superat pel cementiri de la Recoleta a Buenos Aires. Abans de la seva construcció els morts eren enterrats a les les criptes de les diverses esglésies de l'Havana, per exemple, de la Catedral de l'Havana o de les esglésies de la Ciutat Vella, però després, a partir de 1806, al recentment inaugurat cementiri de la Espada, situat a prop de l'Hospital de Leprosos de San Lázaro i de la Casa de Beneficència. Quan la comunitat es va adonar que caldria un espai més gran per als difunts, a causa d'un brot de còlera el 1868, va començar a planificar el cementiri Colom.
La Necròpolis Cristòfor Colom és un cementiri catòlic i té monuments, tombes i estàtues elaborades d'artistes dels segles XIX i XX. Les parcel·les s'assignaven segons la classe social i aviat es van convertir en un mitjà perquè les famílies patrícies mostressin la seva riquesa i poder amb tombes i mausoleus cada cop més refinats. L'entrada principal nord està marcada per una porta decorada amb relleus bíblics i coronada per una escultura de marbre de José Vilalta Saavedra: Fe, esperança i caritat. Algunes de les tombes més importants es troben entre la porta principal i la capella central. El Monument als Bombers, construït per l'escultor català Agustí Querol i l'arquitecte Julio Martínez-Zapata, commemora els vint-i-vuit bombers que van morir quan una ferreteria de la Ciutat Vella de l'Havana es va incendiar el 1890.
Davant de l'entrada principal, s'alça la capella central, inspirada en la basílica Santa Maria del Fiore de Florència. De planta octogonal, la Capella de l'Amor fou construïda per Juan Pedro Baró per a la seva esposa Catalina Laza. A tots els costats, carrers rectangulars menen geomètricament a les 50 hectàrees del cementiri. Les àrees del cementiri es defineixen pel rang i l'estatus social dels morts, amb àrees diferenciades: sacerdots, soldats, confraries, rics, pobres, infants, víctimes d'epidèmies, pagans i condemnats. Les tombes més ben conservades i més imponents es troben a les avingudes centrals i els seus eixos.
Amb més de 800.000 tombes i 1 milió d'enterraments, l'espai al cementiri de Colom és actualment limitat. Tot i la seva elegància i grandesa, el cementiri de Colón amaga tant com mostra. Tombes buides i capelles familiars profanades desfiguren la majestuositat dels monuments familiars, i lluny de les cruïlles centrals, els carrers estan en ruïnes.
Disseny El cementiri Colom mesura 620 per 800 metres (50 hectàrees, 122,5 acres). Va ser dissenyat per l'arquitecte gallec Calixto Arellano de Loira y Cardoso, graduat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, que va esdevenir el primer resident del cementiri quan va morir abans que la seva obra estigués acabada. Va ser construït entre 1871 i 1886, sobre uns camps de conreu. Disposat en una quadrícula similar a la del barri del Vedado per carrers numerats i lletrats, esdevé un microcosmos urbà de la ciutat. El cementiri conté obres d'alguns dels artistes cubans més notables dels segles XIX i XX, com ara Miguel Melero, José Vilalta de Saavedra, René Portocarrero, Rita Longa, Eugenio Batista, Max Sorges Recio, Juan José Sicre i d'altres.miniatura|El diagrama del cementiri ColomEl disseny segueix el costum de traçar la planta amb cinc creus formades per carrers que es creuen perpendicularment. Les dues avingudes principals donen lloc a la creu central, cadascun dels quatre espais resultants, anomenats barracons, se subdivideix al seu torn per dos altres carrers que es creuen en angle recte. A les interseccions es formen cinc places, la principal de les quals és la capella central, de planta octogonal i envoltada de portals. Està situat a l'eix nord, per la qual cosa els seus carrers principals es troben als quatre punts cardinals de la brúixola. Simbolitzada per una creu grega, representa les quatre direccions de la terra i la propagació de l'evangeli en totes les direccions, així com els quatre elements clàssics. Les creus gregues sobre un fons groc es troben al llarg de la tanca perimetral que tanca el cementiri, així com part del diagrama de disseny del cementiri, que utilitza diverses creus gregues a diferents escales formant així un tapís arquitectònic.Colon Cemetery aerial photo
Calixto Arellano de Loira y Cardoso també va dissenyar del portal principal, d'inspiració romànica. Fa 21,66 metres d'alçada, 34,40 metres de llargada i 2,50 metres d'amplada, executat amb variacions per Eugenio Rayneri Sorrentino i finalment coronat pel grup escultòric Fe. esperanza i caritat de José Vilalta Saavedra. La primera pedra per a la seva construcció es va col·locar el 30 d'octubre de 1871. S'hi duen a terme enterraments des de 1868.
Enterraments Com que el beisbol és un esport destacat a Cuba, el cementiri té dos monuments dedicats als jugadors de beisbol de la Lliga Cubana. El primer es va erigir el 1942 i el segon el 1951 per als membres del Saló de la Fama del Beisbol Cubà. El febrer de 1898, els cossos recuperats dels mariners que havien mort al cuirassat Maine de la Marina dels Estats Units d'Amèrica van ser enterrats al cementiri Colom. El desembre de 1899 els cossos van ser desenterrats i portats de tornada als Estats Units per a ser enterrats al cementiri nacional d'Arlington. Alguns dels personatges il·lustres que hi estan enterrats són: Alicia Alonso (1920–2019), Santiago Álvarez (1919–1998), Hubert de Blanck (1856–1932), William Lee Brent (1931–2006), José Raúl Capablanca (1888–1942), Alejo Carpentier (1904–1980), Eduardo Chibás (1907–1951), Ibrahim Ferrer (1927–2005), Candelaria Figueredo (1852–1914), Carlos Juan Finlay (1833–1915), José Miguel Gómez (1858–1921), Máximo Gómez (1836–1905), Nicolás Guillén (1902–1989), Tomás Gutiérrez Alea (1928–1996), Alberto Korda (1928–2001), José Lezama Lima (1910–1976), Dulce María Loynaz (1902–1997), Rita Montaner (1900–1958), William Alexander Morgan (1928–1961), Jaime Lucas Ortega y Alamino, (1936–2019), Fernando Ortiz (1881–1969), Germán Pinelli (1907–1996), Juan Ríus Rivera (1848–1924), Kid Chocolate (1910–1988), Lola Rodríguez de Tió (1848–1924) i El Taiger (1987–2024).
Galeria
Referències
Categoria:Edificis de l'Havana Categoria:Cementiris