El Concert per a piano és una obra d'Aaron Copland composta l'any 1926. Aquesta peça representa el punt àlgid de l'interès del compositor per la integració del jazz dins de les formes simfòniques tradicionals, amb un llenguatge enèrgic i sovint provocador. L'obra va ser publicada tres anys més tard per l'editorial Cos Cob Press, amb una dedicatòria a Alma Morgenthau Wertheim -la seva mecenes-. L'estrena mundial va tenir lloc el 28 de gener de 1927 al Symphony Hall de Boston, amb l'Orquestra Simfònica de Boston dirigida per Serge Koussevitzky i el mateix Copland com a solista al piano.

Història La primera interpretació va generar una forta polèmica entre la crítica i el públic de l'època. Alguns sectors la van descriure com un «horror esgarrifós» i un «insult» a l'oient, mentre que d'altres van lloar la seva autenticitat i la negativa del compositor a oferir un jazz refinat o inofensiu. Pocs dies després, el 3 de febrer de 1927, l'obra es va presentar al Carnegie Hall de Nova York, consolidant la imatge de Copland com un autor modern que dominava les regles simfòniques prou bé com per transgredir-les amb autoritat i exuberància.

Estructura Tot i que s'interpreta sense interrupció, el concert es divideix en dues grans seccions contrastades que comparteixen material temàtic:

Primera part (Lenta i lírica): Una introducció orquestral presenta el material base. El piano entra amb una secció d'estil improvisatori i, posteriorment, la flauta i el clarinet exposen el tema principal sobre les cordes amb sordina. Aquesta idea es desenvolupa a través d'imitacions i un cànon triple fins a assolir un clímax sonor. Segona part (Ràpida i rítmica): Té una estructura similar a la forma sonata però sense recapitulació. El piano presenta el primer tema, seguit d'un segon tema introduït pel saxòfon soprano. El desenvolupament central culmina en una cadència de gran dificultat rítmica per al solista. Abans de cloure amb una coda breu, reapareix fugaçment un fragment de la secció inicial.

Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: Piano solista. 3 flautes (una doblant el flautí), 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet en mi bemoll, clarinet baix, 2 fagots, contrafagot i saxòfon alt (o soprano). 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 1 tuba. Timbales i una secció de percussió que inclou: bombo, caixa, plats, tam-tam, tambor xinès, bloc de fusta (woodblock), triangle i xilòfon. Celesta i secció de corda.

Referències

Categoria:Obres d'Aaron Copland Categoria:Concerts per a piano de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1927