El càncer papil·lar de tiroide (un carcinoma papil·lar de tiroide) representa el 80-85 % del total dels càncers de tiroide. Creix lentament, a banda d'alguns casos excepcionals.

Epidemiologia i etiologia És freqüent en nens i dones en edat de tenir la menstruació. Està relacionat amb l'exposició a les radiacions al cap i al coll, especialment en nens sotmesos a la radioactivitat causada per proves, en supervivents d'atacs bèl·lics amb bombes nuclears o en habitants de zones on hi ha hagut accidents radioactius com per exemple el de Txernòbil. S'ha observat una associació entre la presència asimptomàtica en determinats individus del polyomavirus de les cèl·lules de Merkel, un oncovirus causant de la gran majoria de casos del càncer cutani homònim, i el desenvolupament d'aquest carcinoma. Per una altra banda, diversos polimorfismes de nucleòtids simples en gens que regulen la resposta immunitària i la transcripció d'alguns microARNs tenen un paper important en el risc que es produeixi un carcinoma papil·lar de tiroide.

Histopatologia Una de les característiques histopatològiques més destacables d'aquest tipus de carcinoma és la presència de cossos de psammoma, els quals són calcificacions concèntriques amb un patró laminar inusual i que no es veuen en els altres càncers tiroidals. Poden trobar-se també en algun rar cas d'adenoma de tiroide, goll o tiroïditis de Hashimoto.

Rarament, s'identifica en l'avaluació anatomopatològica d'una parotidectomia un càncer papil·lar multifocal a l'interior de quistos tiroidals bilaterals. Els microcarcinomes papil·lars de la glàndula tiroide tenen un diàmetre màxim igual o superior a 10 mm.

La seva forma familiar és més agressiva i té un pitjor pronòstic que els casos esporàdics.

La variant esclerosant difusa, descrita per primera vegada l'any 1985, és un subtipus poc comú i de difícil diagnòstic del carcinoma papil·lar que afecta a nens i persones joves i origina metàstasis locals, ganglionars i a distància.

Una altra variant molt agressiva, anomenada de cèl·lules altes, es veu sobretot en individus de major edat i tendeix a envair els teixits extratiroidals. En comparació amb la del carcinoma papil·lar clàssic la seva taxa de supervivència a cinc anys és notablement més baixa.

Algunes variacions histològiques molt més infreqüents són, entre d'altres,

El carcinoma papil·lar amb fibromatosi de característiques desmoides, El carcinoma papil·lar de cèl·lules en tatxa, El carcinoma papil·lar de cèl·lules columnars, El carcinoma papil·lar de cèl·lules fusiformes, el carcinoma papil·lar sòlid, El carcinoma papil·lar encapsulat, El carcinoma papil·lar cribriforme-morular, El carcinoma papil·lar quístic, El carcinoma papil·lar macrofol·licular, El carcinoma papil·lar amb trets clínics i ecogràfics semblants als d'un tumor de Warthin i El carcinoma papil·lar amb fasciïtis nodular estromal.

Clínica La majoria són tumors de baix risc clínic trobats incidentalment.

És un càncer que tendeix a disseminar-se a través de la limfa. En un 40-90 % dels casos es troben metàstasis als ganglis limfàtics regionals, sobretot en els de la zona lateral del coll. Alguna vegada, la cefalea hipertensiva és el primer símptoma d'un carcinoma papil·lar avançat. En molt poques ocasions els carcinomes papil·lars tiroidals metastatitzen la pleura.

En algunes ocasions, pot fer sospitar clínicament l'existència d'un paraganglioma tiroidal en una persona jove o una massa cervical causada per una sarcoïdosi en un individu amb goll tenir trets citològics suggestius de la presència d'un carcinoma papil·lar metastàtic.

No és rara la concurrència en un mateix individu d'hipoparatiroïdisme i de càncer papil·lar de tiroide.

Diagnòstic i seguiment La proteïna tiroglobulina en pot ser un marcador.

Pronòstic Tot i ser aquest un carcinoma que acostuma a respondre bé al tractament, el percentatge de pacients que presenta alguna recidiva durant el període de control clínic és d'un 20 %.

Referències

Papil·lar