Ca' Loredan (abreviatura de Palazzo Corner Piscopia, Loredan) és un palau venecià, situat al districte de San Marco i amb vistes al Gran Canal, no gaire lluny del Pont de Rialto. És la seu, juntament amb el Ca' Farsetti adjacent, de l'ajuntament de la ciutat llacunana.
Història Ca' Loredan va ser fundat al com a magatzem venecià-romà d'Orient per a la família Boccasi, que es va extingir al . Segons alguns historiadors, va esdevenir la residència del dux Jacopo Contarini després que es retirés a la vida privada, i va passar a la família Zane. En els segles següents, va ser ampliat i molt modificat per la família Cornaro Piscopia, que en va prendre possessió durant el segons els desitjos de Federico Corner, el comerciant més ric del seu temps: les reformes més extenses es van dur a terme durant el . El 1646, hi va néixer Elena Lucrezia Cornaro, una filòsofa que va passar a la història com la primera dona a graduar-se: va rebre aquest títol el 25 de juny de 1678. L'esdeveniment, que va tenir una àmplia ressonància internacional, es commemora amb una placa de marbre amb una inscripció. El 1703, es va convertir en la residència de la família Loredan, que la va obtenir gràcies al matrimoni entre una filla de Girolamo Corner i Giovanni Battista Loredan. Va passar a ser propietat de la comtessa Campagna Peccana el 1806 i es va transformar en un hotel. El 1867 va passar al municipi de Venècia i es va convertir en la seu de l'ajuntament juntament amb Ca' Farsetti: noves intervencions de reestructuració van alterar considerablement el seu pla original. .
Arquitectura El Palau Loredan és un edifici el nucli més antic del qual és d'estil venecià-romà d'Orient, i es troba entre els edificis del Gran Canal que millor en conserven vestigis malgrat les reformes. La planta baixa té un pòrtic central tancat per cinc arcs elevats, sostinguts per quatre columnes corínties, sobre les quals, al pis noble, hi ha una finestra de set llums (set finestres) del mateix estil. Disposades simètricament a banda i banda del pòrtic hi ha dues finestres d'arc de mig punt, que corresponen a una finestra trifàlica al pis noble. Aquesta disposició està tancada per decoracions romanes d'Orient, majoritàriament de forma circular. El segon pis noble, que tot i que es va construir més tard, intenta emular l'estil del primer, es caracteritza per una gran finestra central multifàlica, que es fa ressò de finestres monofàliques als costats. El palau, el costat dret del qual es caracteritza per la presència de nombroses finestres monofàliques i el portal terrestre, es distingeix per la presència de quatre passos elevats que el connecten amb Ca' Farsetti. A la part posterior, presenta un llarg pati que separa les dues ales secundàries: dona a nombroses obertures amb arc i alberga diversos pous. La planta principal conté la Sala del Consell, que alberga obres d'art de Benedetto Caliari, Gregorio Lazzarini i Bonifacio Veronese.
Referències
Bibliografia Marcello Brusegan. La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma, Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2. Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milà, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
Categoria:Palaus de Venècia