miniatura|Versió anglesa de la Proclamació d'Independència coreana, al Parc Tapgol de Seül La Declaració d'independència de Corea (en coreà: 독립선언서) és la declaració adoptada pels 33 representants ètnics reunits a Taehwagwan, un restaurant d'Insa-dong, en el districte de Jongno, a Seül, l'1 de març del 1919, després de la Primera Guerra Mundial, en què es va anunciar que ja no toleraria l'ocupació japonesa.
Com informava el New York Times el 1919, "Corea ha proclamat la independència. El que abans era un regne ermità, enguany, el 4.232 de la seva existència, declara mitjançant un document signat per trenta-tres ciutadans la llibertat del poble coreà".
Això fou el principi del Moviment Primer de Març, que fou violentament anihilat per les autoritats japoneses, així com la pedra angular de l'establiment del Govern provisional de la República de Corea un mes després. Uns trenta anys més tard, la veritable independència de Corea es va produir després de la derrota de l'Imperi japonés en la Segona Guerra Mundial.
Redacció i desenvolupament El desenvolupament de la Declaració d'Independència de Corea començà després que els dirigents dels moviments d'independència cristians i cheondoistes s'unissen per a aconseguir la independència de Corea per solidaritat amb el fet que es tractava d'una cosa que concernia tota la gent coreana. Els cristians van decidir escriure una petició de dues-centes o tres-centes persones influents per a enviar-la al govern japonés, perquè sentien que el poble coreà podria no considerar-los com a individus qualificats per a declarar la independència. Quan els moviments es van unir, però, es va decidir que s'elaboraria tant una petició com una Declaració d'independència per a representar una expressió més forta del seu desig d'alliberament, una idea de la Conferència de Pau de París.
"Els dirigents cristians van reconéixer des del principi la diferència entre una declaració d'independència i una sol·licitud. Una declaració d'independència presentava al govern japonés un fet consumat. El govern japonés havia d'acceptar-la, la qual cosa era problemàtica, o rebutjar-la i arrestar els autors per traïdors."La declaració del 8 de febrer se centrà en la indignació i les frustracions dels coreans, en els enganys que havien portat a l'annexió de Corea, així com a presentar una llarga història de mentides del Japó contra Corea. Les idees relacionades amb la llibertat, la justícia i la pau es traslladarien a la Declaració d'Independència de Corea desenvolupada per al Moviment del Primer de Març. La major diferència, però, que els redactors volien establir entre les dues seria que la Declaració d'Independència de Corea seria molt més moderada i distant en la presentació del contingut.Choe Nam-seon fou el principal redactor del document. Creia que el document havia de ser moderat en el contingut i pacífic per a poder guanyar la simpatia del Japó i les potències reunides a Versalles. Creia que el món donaria la benvinguda a la independència de Corea sempre que la declaració semblàs simplement que els coreans volien que el seu estat tornàs a ser lliure en lloc de perquè eren antijaponesos. El van empresonar durant 2 anys com a resultat de la seua participació en la creació. Han Yong-un, un reformador budista, fou responsable de la creació de les Tres Promeses Obertes situades al final del document. També va oferir reescriure la declaració, però aquesta oferta fou rebutjada pels altres dirigents del moviment. Son Byong-hi, un dirigent cheondoista, també tingué una gran influència i un lideratge prominent sobre el document i tot el moviment d'independència a causa de les seues finances i la seua xarxa organitzada de seguidors a Corea. Va ser a casa de Son Byong-hi on es va organitzar el pla de distribuir, signar i llegir la declaració.
Participació religiosa en el moviment Tots els signants de la Declaració d'Independència de l'1 de març eren dirigents religiosos. En circumstàncies normals, les religions cristiana i cheondoista adoptaren enfocaments diferents davant l'ocupació japonesa de Corea. La idea de la Declaració la van impulsar dirigents religiosos cristians que volien iniciar una protesta no violenta contra l'ocupació japonesa. Si bé els dirigents cheondoistes en general volien adoptar un enfocament més militant davant l'ocupació japonesa, pensaren que el millor per a Corea era formar una aliança amb els cristians. Junts, van prioritzar un enfocament no violent per a proclamar la seua llibertat amb la Declaració de l'1 de març. A causa d'aquesta aliança, els 33 signants es dividiren en tres religions: 16 cristians, 15 cheondoistes i 2 de budistes van signar la declaració. Després de la signatura, tots els signants van ser acusats i arrestats. “Després que Ham consultàs durant un temps amb Kil, tots dos van acordar reunir tots els grups religiosos i socials del país. Van emfasitzar, però, que el mètode del Moviment havia de ser no violent”. Aquesta cita parla del fonament que tenia la religió en el Moviment de l'1 de Març.
Impressió La impressió de la Declaració d'Independència de Corea es va dur a terme en la impremta cheondoista anomenada Boseongsa, en què es van imprimir unes 21.000 còpies de la declaració la vespra de la distribució. Durant el procés d'impressió de la declaració, un detectiu d'alt rang de l'estació de policia de Jongno anomenat Shin Cheol va descobrir la impressió de la declaració. Shin Cheol va detenir la impremta, va dur la Declaració d'Independència a Lee Jong-il, el president de Boseongsa, va examinar el que era i se'n va anar. Sembla que quan Lee Jong-il va informar d'això a Choi Rin, aquest va convidar a Shion Cheol a sopar i li va donar diners pel seu silenci. Hi ha versions contradictòries sobre si Shin Cheol va rebre o no els diners, perquè els registres japonesos afirmen que ho va fer, mentre que els coreans diuen que no. Independentment d'això, Shin Cheol va romandre en silenci i es creu que aquest incident és la raó per la qual la data de la protesta es canvià del 3 de març a l'1 de març.
Signatura i lectura Va haver-hi 33 signants de la Declaració d'Independència de Corea, entre ells 16 cristians protestants, 15 cheondoistes i 2 budistes. La declaració es va llegir i proclamar a les 2 pm de l'1 de març del 1919 al restaurant Myŏngwŏl'gwan, a prop del Parc Pagoda, actual Parc Tapgol, a Seül, per a evitar que esclatàs la violència entre les multituds d'estudiants coreans que es reunien i les autoritats que responien.
Poc després que s'acabàs la lectura, al voltant de les 4 pm, les autoritats van irrompre a la sala i arrestaren tots els involucrats en la signatura i la lectura. Es van distribuir documents al Parc Pagoda per a informar que s'havia declarat la independència i els signants havien estat arrestats i portats a l'estació de policia de Cogno. El document sol·licitava que els coreans evitassen actes violents com a resposta, perquè perjudicaria el moviment i aniria contra dels desigs dels signants.
Text
La traducció al català de la declaració, basada en la versió anglesa, seria aquesta:LA PROCLAMACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DE COREA
"MITJANÇANT AQUESTA, PROCLAMEM LA INDEPENDÈNCIA DE COREA I LA LLIBERTAT DEL POBLE COREÀ. LI HO EXPLIQUEM AL MÓN EN TESTIMONIATGE DE LA IGUALTAT DE TOTES LES NACIONS I LI HO PASSEM A LA NOSTRA POSTERITAT COM EL SEU DRET INHERENT.
"FEM AQUESTA PROCLAMACIÓ TENINT DARRERE 5.000 ANYS D'HISTÒRIA, I UN POBLE LLEIAL UNIT DE 20.000.000. FEM AQUEST PAS PER A ASSEGURAR PER ALS TEMPS ESDEVENIDORS LA LLIBERTAT PERSONAL PER ALS NOSTRES FILLS, D'ACORD AMB EL DESPERTAR DE LA CONSCIÈNCIA EN AQUESTA NOVA ERA. ÉS EL CLAR DESIGNI DE DÉU. EL PRINCIPI MOTOR DE L'EDAT ACTUAL. EL RECLAM DE TOTA L'ESPÈCIE HUMANA. ÉS UNA COSA QUE NO POT SER EXTIRPADA, REPRIMIDA O CENSURADA O SUPRIMIDA PER CAP MITJÀ.
"VÍCTIMES D'UNA EDAT ANTIGA, QUAN LA FORÇA BRUTA I L'ESPERIT DEL SAQUEIG VAN GOVERNAR, HEM EIXIT D'AQUESTS MILERS D'ANYS PER A EXPERIMENTAR L'AGONIA DE DEU ANYS D'OPRESSIÓ ESTRANGERA, AMB UNA COMPLETA PÈRDUA DEL DRET A LA VIDA, UNA TOTAL RESTRICCIÓ DE LA LLIBERTAT DE PENSAMENT, TOT MAL IMAGINABLE FET A LA DIGNITAT DE LA VIDA, I TANTA OPORTUNITAT PERDUDA DE PARTICIPACIÓ EN L'INTEL·LIGENT AVANÇ DE L'ERA EN QUÈ VIVIM.
"AMB SEGURETAT, SI ELS DEFECTES DEL PASSAT HAN DE SER RECTIFICATS, SI L'AGONIA DEL PRESENT HA DE SER DESLLIURADA, SI LA FUTURA OPRESSIÓ HA D'EVITAR-SE, SI EL PENSAMENT HA DE SER ALLIBERAT, SI S'HA DE DONAR LLOC AL DRET D'ACCIÓ, SI HEM D'ACONSEGUIR UNA FORMA DE PROGRÉS, SI HEM DE DESLLIURAR ELS NOSTRES FILLS DEL PATRIMONI DOLORÓS I VERGONYÓS, SI HEM DE DEIXAR LA BENEDICCIÓ I LA FELICITAT INTACTA PER ALS QUE ENS SUCCEÏSQUEN. LA PRIMERA DE TOTES LES COSES NECESSÀRIES ÉS LA INDEPENDÈNCIA INEQUÍVOCA DE LA NOSTRA GENT. QUÈ NO PODRAN FER ELS NOSTRES VINT MILIONS, CADA PERSONA AMB UNA ESPASA AL COR, EN AQUEST DIA EN QUÈ LA NATURALESA I LA CONSCIÈNCIA HUMANES ESTAN DEFENSANT LA VERITAT I EL DRET? QUINA BARRERA NO PODREM TRENCAR, QUIN PROPÒSIT NO PODREM ACONSEGUIR?
"NO TENIM DESIG D'ACUSAR EL JAPÓ D'HAVER TRENCAT MOLTS TRACTATS SOLEMNES DEL 1636, NI D'EXCLOURE ESPECIALMENT ELS MESTRES DE LES ESCOLES O ELS FUNCIONARIS DEL GOVERN QUE TRACTEN EL PATRIMONI DELS NOSTRES AVANTPASSATS COM UNA COLÒNIA I LA NOSTRA GENT I EL NOSTRE POBLE I LA SEUA CIVILITZACIÓ COM UNA NACIÓ DE SALVATGES, I QUE TROBEN DELIT SOLS A COLPEJAR-NOS I TENIR-NOS SOTA EL SEU TALÓ".
"NO TENIM DESIG DE TROBAR FALTA ESPECIAL EN L'ABSÈNCIA D'EQUITAT DEL JAPÓ O EL SEU MENYSPREU PER LA NOSTRA CIVILITZACIÓ O ELS PRINCIPIS SOBRE ELS QUALS ES DONA SUPORT AL SEU ESTAT: NOSALTRES, QUE TENIM MAJOR CAUSA PER A REPRIMIR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS, NO NECESSITEM PASSAR UN TEMPS PRECIÓS A TROBAR FALTES EN ElA ALTRES NI NECESSITEM TAMPOC, COM QUE ENS CAL URGENTMENT CONSTRUIR PER AL FUTUR, PASSAR HORES INÚTILS EN EL QUE ÉS PASSAT I NO TÉ TORNADA ENRERE. LA NOSTRA NECESSITAT URGENT HUI ÉS POSAR ORDRE EN AQUESTA CASA NOSTRA I NO UNA DISCUSSIÓ DE QUI L'HA DESTRUÏT, O EL QUE HA CAUSAT LA SEUA RUÏNA. LA NOSTRA OBRA ÉS NETEJAR EL FUTUR DE DEFECTES D'ACORD AMB ELS MÉS SINCERS DICTATS DE LA NOSTRA CONSCIÈNCIA, NO ENS OMPLIM D'AMARGOR O RESSENTIMENT PER ANGOIXES PASSADES O OCASIONS D'ENUIG.
"LA NOSTRA PART ÉS INFLUIR EN EL GOVERN JAPONÉS, DOMINAT COM ESTÀ PER L'ANTIGA IDEA DE LA FORÇA BRUTA, QUE PENSA EXECUTAR CONTRA LA RAÓ I LA LLEI UNIVERSAL. PERQUÈ CANVIE, ACTUEM HONESTAMENT I D'ACORD AMB ELS PRINCIPIS DEL DRET I LA VERITAT.
"EL RESULTAT DE L'ANNEXIÓ, PRODUÏDA SENSE CONSULTA AL POBLE COREÀ, ÉS QUE ELS JAPONESOS, INDIFERENTS A NOSALTRES, UTILITZEN TOT TIPUS DE PARCIALITAT EN BENEFICI DELS SEUS, I MITJANÇANT UN CONJUNT ERRONI DE XIFRES MOSTREN UN COMPTE DE GUANYS I PÈRDUES ENTRE ELS DOS POBLES COMPLETAMENT FALS, I CAVEN UNA TRINXERA DE RESSENTIMENT ETERN, MÉS PROFUNDAMENT COM MÉS LLUNY VAN.
"¿NO HA DE SER EL CAMÍ DEL VALOR IL·LUMINAT CORREGIR LES MALDATS DEL PASSAT PER CAMINS SINCERS, I AMB VERITABLE SIMPATIA I SENTIMENT D'AMISTAT FER UN NOU MÓN EN QUÈ ELS DOS POBLES SERAN IGUALMENT BENEÏTS?
"UNIR PER LA FORÇA VINT MILIONS DE COREANS RESSENTITS NO SIGNIFICA NOMÉS PÈRDUA DE LA PAU PER SEMPRE EN AQUESTA PART DE L'ORIENT LLUNYÀ, SINÓ QUE TAMBÉ AUGMENTARÀ LA SOSPITA CADA VEGADA MAJOR DE QUATRE-CENTS MILIONS DE XINESOS DELS QUALS DEPÉN EL PERILL O LA SEGURETAT DE L'ORIENT LLUNYÀ A MÉS D'ENFORTIR L'ODI AL JAPÓ. PER AIXÒ SOFRIRÀ TOTA LA RESTA D'ORIENT. HUI LA INDEPENDÈNCIA COREANA SIGNIFICARÀ NO SOLS VIDA DIÀRIA I FELICITAT PER A NOSALTRES, SINÓ TAMBÉ SIGNIFICA L'EIXIDA DEL JAPÓ D'UN CAMÍ DOLENT I LA SEUA EXALTACIÓ AL LLOC DE VERITABLE PROTECTOR DE L'EST. D'AQUESTA MANERA, LA XINA TAMBÉ, FINS I TOT EN ELS SEUS SOMNIS, BANDEJARIA LA POR AL JAPÓ. AQUEST PENSAMENT NO VE D'UN MENOR RESSENTIMENT, SINÓ D'UNA GRAN ESPERANZA PEL FUTUR BENESTAR I BENEDICCIÓ DE LA HUMANITAT.