Aglaocetus és un gènere extint de cetacis de la família dels aglaocètids (o, segons altres classificacions, dels cetotèrids) que tingueren una amplíssima distribució des del Miocè inferior fins al Pliocè superior, fa entre 2,6 i 20,5 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bèlgica, els Estats Units, França, el Japó i els Països Baixos. Eren els misticets més grossos de principis del Miocè, amb una llargada de 7,5 m. La detecció de signes de necrosi avascular òssia indica que presentaven adaptacions imperfectes a la immersió profunda. El nom genèric Aglaocetus significa ‘balena esplèndida’, en referència a «l'aspecte general del crani».
Referències
Bibliografia
Categoria:Misticets extints Categoria:Cetacis del Miocè Categoria:Cetacis del Pliocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a l'Argentina Categoria:Mamífers fòssils trobats a Bèlgica Categoria:Mamífers fòssils trobats al Japó Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units Categoria:Mamífers fòssils trobats a França