El palau Biscari, també conegut com Palazzo Biscari alla Marina (per no confondre'l amb el Palazzotto Biscari alla Collegiata), és el palau privat més important del centre històric de Catània, a Sicília.

Història El palau va ser construït per la família Paternò Castello dels prínceps de Biscari a partir de finals del segle XVII, durant gran part del segle següent i després del terratrèmol de la Val di Noto de l'11 de gener de 1693. El nou palau es va construir sobre les muralles de la ciutat de Catània construïdes al segle XVI a instàncies de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V. Aquestes muralles havien resistit parcialment la fúria del terratrèmol i els Biscari van ser una de les poques famílies aristocràtiques de la ciutat que van obtenir el permís reial per construir-hi.

La part més antiga del palau va ser construïda per ordre d’Ignazio, III príncep de Biscari, que va encarregar el projecte a l’arquitecte Alonzo Di Benedetto. No obstant això, va ser el fill d’Ignazio, Vincenzo, que va succeir el pare el 1699, qui va encarregar la decoració dels set esplèndids finestrals amb vista a la Marina, obra de l’escultor Antonino Amato. Posteriorment, el palau va ser modificat per iniciativa d’Ignazio Paternò Castello, V príncep de Biscari, que el va fer ampliar cap a l’est. Entre els artistes cridats a completar els interiors hi figura Giovanni Battista Piparo, responsable d’alguns frescos. L’edifici es va completar el 1763 i va ser inaugurat amb fastuosos festeigs.

Entre els visitants més famosos del palau en destaca l'escriptor Johann Wolfgang Goethe que, durant el seu viatge a Itàlia, va ser rebut pel príncep de Biscari el 3 de maig de 1787.

A tall anecdòtic, principis del 2008, l'edifici va servir de teló de fons del videoclip de la cançó Violet Hill de la banda anglesa Coldplay .

Descripció A la façana exterior destaquen els temes representats en els grups al·legòrics de les decoracions, que són L'abundància, la prosperitat, la fertilitat i la saviesa.

S'accedeix al palau a través d'un gran portal a la via Museu Biscari. Aquest condueix al pati central adornat amb una gran escala de tenalla.

A la part interior del palau en destaca un passadís que permet circular al voltant de l'edifici, la galeria d'imatges (la sala dei Feudi i la sala dels retrats familiars) i la sala de ball (salone delle feste o salone centrale) d'estilrococó amb decoracions complexes fetes de miralls, estuc i frescos. La cúpula central, que antigament s'utilitzava com a cambra d'orquestra, està coberta per un fresc que representa la Glòria de la família Paternò Castello di Biscari. S'hi accedeix a través d'una escala decorada amb estuc ) dins de la gran galeria amb vistes al port esportiu. Altres elements destacat son els les estances privades della principessa construïts per Ignasi V per a la seva esposa, Anna Maria Morso i Bonanno, dels prínceps de Poggioreale, amb revestiments de fusta incrustats i terres de marbre de l'època romana. Finalment, hi ha el Museu Biscari, al lloc on antigament es va recollir la gran col·lecció arqueològica del mecenes Ignazio Paternò Castello, V Príncep de Biscari, gran erudit, arqueòleg i amant de les arts en general; des del 1927 la col·lecció s'ha ubicat parcialment al Museu Cívic del Castell Ursino.

Galeria d'imatges

Notes

Altres projectes

Categoria:Palaus barrocs d'Itàlia Categoria:Edificis de Catània