va ser un autor de còmic, argentí. Les seves obres més representatives van ser Hernán el corsario i Cisco Kid; aquesta última va tenir una distribució a 360 diaris de tot el món. En 1976 va rebre el premi Yellow Kid per la seva extensa trajectòria. Va ser pare de l'il·lustrador Alberto Salinas.
Biografia Salinas era autodidacta, no havent cursat estudis de dibuix, excepte els obligatoris dels tres primers anys de batxiller. L'any 1929, i després d'una fugaç incursió en “Pàginas de Columba” i a la revista de còmics “El Tony”, va començar a treballar per a la publicitat. L'any 1936, va publicar a la revista Patoruzú la seva primera producció en treball de còmic. Salinas va dibuixar i va escriure la sèrie il·lustrada Hernán el corsario, que molt aviat es va fer popular.
Després, li varen oferir de realitzar una pàgina setmanal a la revista El Hogar (1937) titulada Las Grandes Novelas de Aventuras, on va adaptar autors com Alejandro Dumas, H. Rider Haggard, la baronessa de Orczy, Emilio Salgari i d'altres.
Cisco Kid miniatura|José Luis Salines, al costat del seu fill Alberto, també il·lustrador. El 1941, per mitjà de Percy Foster, representant del King Features Syndicate a l'Argentina, va enviar mostres del seu treball amb la finalitat de realitzar una tira de distribució mundial; l'agència va quedar molt complaguda amb el seu treball, però a causa de l'imminent entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, va decidir no contractar sèries que no es poguessin vendre. Acabat el conflicte, al setembre de 1949, Salinas es va presentar novament a l'agència amb mostres dels seus treballs; Hernán el corsario i altres adaptacions. Al novembre del mateix any va ser contractat i es va radicar a Nova York. Al principi es va ocupar d'il·lustracions menors, més tard es va encarregar de la creació de la sèrie Cisco Kid, amb guions signats per Rod Reed. Nou mesos més tard, no obstant això, Salinas va decidir tornar a l'Argentina per a evitar que el seu fill, Alberto, fos allistat a l'exèrcit i enviat a la guerra de Corea; l'agència va acceptar que Salines treballés des de l'Argentina.Extracto de una entrevista por Juan Sasturain aparecida en Superhumor citada en David Lipszyc, Argentina, cómics hasta los años 40 en Historia de los Comics nº 15: Argentina sorprende con sus primeros clásicos, de Josep Toutain y Javier Coma, pág. 397.
Cisco Kid es va publicar en més de tres-cents periòdics de tot el món. A l'Argentina va aparèixer al diari La Razón i a la revista Patoruzito, adaptada per Leonardo Wadel. La producció de Salinas (amb algunes col·laboracions del seu fill Alberto) es va estendre fins a 1968.
Enrique Lipszyc defineix de la següent manera l'estil de Salines:
Últimes obres El1971, també per al King Features, realitza Dick el Artillero amb guions d'Alfredo Julio Grassi, tira que va dibuixar poc més d'un any. Per aquesta època va treballar realitzant il·lustracions per a l'editorial anglesa Fleetway. Els anys següents es va dedicar a la il·lustració, treballant en les publicacions de Manuel García Ferré i en altres editorials. A partir de 1980 i fins a 1981, va realitzar –al costat del seu fill– les il·lustracions dels relats històrics de Carlos Alberto Aguilar per a la sèrie televisiva, Microhistorias del mundo. El 1984 va ser declarat Ciutadà Il·lustre per la municipalitat de la ciutat de Buenos Aires. Va morir el 10 de gener de 1985.
Llegat José Luis Salinas es va convertir en un autor de gran reconeixement internacional. El 1976 va rebre el premi Yellow Kid per la seva trajectòria, el més prestigiós del món, a Lucca XII. Per al teòric Oscar Masotta, és el més impressionant dels quatre grans dibuixants clàssics de la història del còmic argentí:
Va sentir un profund afecte pels animals, i una espècie d'obsessió pels uniformes militars, els temes dels quals abordava i realitzava amb veritable entusiasme i honradesa. Adorava la bona música i també gaudia dels esports. Va tenir, sense ser professor, un únic alumne: el seu fill Alberto, qui va rebre els seus ensenyaments no imposant-li frens ni lligams, que poguessin entorpir la seva interpretació personal .
En 2009 va participar amb un original de la seva tira còmica "Ellos" que va realitzar per a la revista Patoruzú; en la mostra "Bicentenari: 200 anys d'Humor Gràfic" que el Museu del Dibuix i la Il·lustració realitza en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires, homenatjant els més importants creadors de l'Humor Gràfic a l'Argentina a través de la seva història.
Referències
Categoria:Artistes de Buenos Aires Categoria:Dibuixants de còmics argentins Categoria:Morts el 1985 Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1908