Antirrhinum pertegasii, coneguda popularment, com totes les espècies del gènere Antirrhinum, com a conillets o gatets, és una planta amb flors que pertany a la família de les plantaginàcies, encara que tradicionalment se l'havia situat dins de les escrofulariàcies. És un endemisme ibèric, exclusiu dels Ports de Tortosa-Beseit, que viu en fissures de roques calcàries. Com que té aquesta àrea de distribució tan reduïda ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció Dintre del gènere Antirrhinum hi ha varies espècies de mates perennes, amb la base més o menys llenyosa, amb fulles oposades més aviat arrodonides. Les flors tenen els pètals soldats i la corol.la està tancada, en una mena de boca de conillet o gatet, que s'obre quan l'insecte pol·linitzador s'atura al lloc previst.
Entre elles, A. pertegasii és una planta densament pubescent (amb pèls curts, no blanquinosa) i la corol·la que mesura entre 1,5 i 2,5 cm de llarg. Aquests dos caràcters han de permetre diferenciar-la d'A.molle, una espècie semblant que viu als Pirineus.
A. pertegasii fa entre 10 i 30 cm d'alçada i té les fulles enteres, arrodonides, obtuses, sovint emarginades (retuses), menors de 2,5 cm d'amplada, atenuades en un pecíol curt. La inflorescència és laxa, en un raïm amb 4-11 flors de color blanquinós o groc pàl·lid, que apareixen a l'axil·la d'unes bràctees semblants a les fulles normals (hi ha qui diu que són flors solitàries a l'axil·la de les fulles).
Segons la Flora dels Països Catalans, A. pertegasii seria una simple subespècie dA. sempervirens, però les tiges són més aviat ascendents (no reptants) i les fulles són coriàcies i més arrodonides, obovades o espatulades (no el·líptiques). Les bràctees florals solen ser alternes i les flors encara una mica més petites, amb el calze de 4-5 mm i la corol·la entre 17 a 20 mm.(5-6 mm i 20-25mm respectivament a A.sempervirens)
Hàbitat i distribució A.molle, A.pulverulentum, A.sempervirens, A.pertegasii o A.valentinum són diferents taxons del gènere Antirrhinum presents als Països Catalans, bastant semblants entre si i que són tots ells endèmics d'algunes muntanyes ibèriques. Tots viuen en fissures de parets de pedra calcària i segurament degut a aquest aïllament secular han anat diferenciant-se poc a poc. A nivell taxonòmic, aquestes diferències tenen tractaments més o menys sintètics segons les fonts.
El tàxon que legalment es troba catalogat com espècie vulnerable tant a nivell ibèric com a Catalunya i València és Antirrhinum pertegasii , que és endèmic dels Ports de Tortosa-Beseit i es troba a les tres comunitats autònomes que comparteixen el territori d'aquesta serralada: Aragó, València i Catalunya.
Taxonomia Antirrhinum pertegasii va ser proposada com a espècie diferent el 1956 pel botànic alemany Werner Rothmaler (1908–1962).
Anteriorment s'havia descrit com una variant d'A.sempervirens pel botànic valencià Carles Pau i Espanyol, tal com ho explica el propi Font i Quer, en el català de l'època, a l'anuari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona de 1917 (pàgines 619-632).
Referències
Enllaços externs Fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat Fitxa de l'espècie amenaçada a MITECO.es Imatges de l'espècie a la Tinença de Benifassà, florasilvestre.es
Categoria:Plantaginàcies