Momijigari (紅葉狩?) és un relat popular japonés, representat com a obra teatral tant en kabuki com en shosagoto (obra centrada en la dansa) i en versions Nō. També fou la primera narració filmada al Japó. L'obra Nō l'escrigué Kanze Nobumitsu durant el període Muromachi. Altres títols de l'obra són Yogoshōgun i Koremochi., Resumen en japonés, abans de la pàgina 1.
L'obra de teatre Nō Momijigari era una obra de teatre Nō, escrita per Kanze Nobumitsu en el segle XVI., Resum en japonés, abans de la pàgina 1.
Una dona atractiva de rang alt en aparença (interpretada pel shite o actor protagonista), amb un seguici de dames de companyia (les tsure), visiten Togakushi-yama, una muntanya de Shinano, per a contemplar el fullatge tardorenc. El grup comença a gaudir d'un banquet.
S'acosta un guerrer del clan Taira que ha estat caçant cérvols. Es tracta de Taira no Koremochi (interpretat pel waki o actor secundari). En comptes de molestar el grup passant a cavall, desmunta amb la intenció d'anar-se'n. La dama, però, l'aborda perquè bega sake amb ella. Koremochi s'emborratxa. En aquest moment, la dansa de la dama adquireix un tempo més frenètic, passant de chū no mai a kyū no mai. Quan Koremochi s'adorm, ella l'abandona, dient-li que mai no desperte del seu somni.
L'escenari canvia i tot es torna ombrívol i llòbrec. Una deïtat del , actuant com a emissari del santuari de Hachiman, se li apareix a Koremochi i li revela que la dama és en realitat un dimoni (kijo) al qual ha de véncer, i li dona a Koremochi una "espasa divina". El text diu "onpakase" (御佩刀), que significa 'augusta espada cenyida', però es tradueix com a 'espasa divina'.
La dama es transforma en un dimoni que escup foc sota la resplendor d'un llampec (les màscares nō emprades tradicionalment són però recentment s'han començat a usar hannya. El guerrer, impàvid, després d'una acarnissada batalla, venç el dimoni amb l'espasa.
Adaptacions de kabuki i teatre de titelles L'obra, la va adaptar al teatre de titelles jōruri Monzaemon Chikamatsu el 1715, amb el títol Momijigari Tsurugi no Honji ('Contemplant el fullatge tardorenc i el vertader origen de l'espasa').
També es va fer algunes vegades per al teatre kabuki durant el període Edo, però en general com a peces de dansa curtes.
Dansa kabuki en Meiji El 1887 es representà una versió de l'obra amb dansa kabuki, protagonitzada pel popular actor Ichikawa Danjūrō IX fent de Sarashinahime (dimoni).
Aquesta representació va seguir el nou guió de Kawatake Mokuami, escrit durant l'era Meiji, basat en una obra anterior del 1849. Segueix la trama bàsica del teatre Nō, però amb diferències. La princesa dimònia rep el nom de Sarashina-hime; la deïtat que adverteix el guerrer és ara un Yamagami ("déu de la muntanya") enviat per Hachiman; i l'espasa divina lliurada al guerrer Koremochi s'identifica com la Kogarasumaru. El dimoni utilitza una branca d'auró per a desviar l'espasa de Koremochi, fins que la branca li cau de la mà. Després, amb la seua mirada penetrant, immobilitza Koremochi. L'espasa màgica de Koremochi, però, continua lluitant per si sola i mata al dimoni.
Aquesta versió es va escriure per a acompanyar-se amb la música de Takemoto, Nagauta i Tokiwazu.
Fou una representació sense precedents, amb l'emperador Meiji com a espectador oficial. Això suposà una ruptura amb la tradició, perquè el kabuki es considerava indigne de ser presenciat per les altes esferes de la societat. La representació també donà lloc a la primera pel·lícula narrativa feta al Japó.
La pel·lícula del 1899 El 1899, Ichikawa Danjūrō IX, amb Onoe Kikugoro V com a Koremochi, referen la versió kabuki de l'obra. Al novembre d'aquest mateix any, el pioner cineasta japonés Shibata Tsunekichi gravà una escena de l'obra. Aquesta, de 3 minuts i 50 segons de durada, és la pel·lícula japonesa més antiga que es conserva.
Danjūrō s'oposava al principi a aparéixer en pel·lícules, perquè les considerava estrangeres, però al final es va convéncer que fer-ho seria un regal per a la posteritat.
La pel·lícula es pot veure en el Centre Nacional de Cinema de Tòquio. Com una de les primeres pel·lícules del Japó, fou declarada Bé d'Interés Cultural el 2009.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Obres literàries en japonès Categoria:Teatre al Japó