El marquesat de SantionísElenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles (2014), IEEN, Ediciones Hidalguía.Marquesat de Santdionís a enciclopedia.cat és un títol nobiliari espanyol, creat el 28 d'agost de 1709 pel arxiduc Carles d'Àustria a favor de Josep de Camprodon i de Santdionís, noble i militar del Principat de Catalunya. Fou rehabilitat per la reina Isabel II d'Espanya el 4 d'abril de 1857.La qüestió del reconeixement dels títols nobiliaris atorgats pel comte-rei Carles III 'l'Arxiduc' per Armand de Fluvià
L'actual titular, des de 1983,Carta de Successió, de 9 de juny de 1983; BOE, 9 de maig de 1983. és Alfonso Escrivá de Romaní y Vereterra.
Marquesos de Santdionís Titular Període Creació pel pretendent Arxiduc Carles d'ÀustriaIJosep de Camprodon i de Santdionís1709- Rehabilitación por Isabel IIIIJosep Maria Escrivà de Romaní i Dusay1857-1890IIIJoaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba1890-1897IVAlfonso Escrivá de Romaní y Sentmenat1897-1957VJuan Antonio Escrivá de Romaní y Orozco1957-1982VIAlfonso Escrivá de Romaní y Vereterra1983-actual titular
Història dels marquesos de San Dionís Josep de Camprodon i de Santdionís, I marquès de Santdionís.
Joaquim Escrivà de Romaní i Taverner, Camprodon i González de La Cámara (1793-1850), XIII baró de Beniparrell. Es va intitular "marquès de Santdionís" (no reconegut).Va casar amb Francisca Dusay i de Fivaller (1802-1854), II marquesa de Monistrol d'Anoia. Li va succeir, en 1857, el seu fill:<ref>Árbol genealógico , en compactgen.com. Consultado el 14 de marzo de 2014.</ref>
Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusay (1825-1890), II marquès de Santdionís, III marquès de Monistrol d'Anoia, XIV baró de Beniparrell, Senador del Regne vitalici, Gran Creu i Collar de l'Orde de Carles III, membre de la Reial Mestrança de València, regidor i tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Va casar, a Madrid, el 20 de juliol de 1857, amb María Antonia Fernández de Córdoba y Bernaldo de Quirós (n.1833), XV comtessa de Sastago. Li va succeir el seu fill:
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba (1858-1897), III marquès de Santdionís, IV marquès de Monistrol d'Anoia, VII marquès d'Aguilar d'Ebre, XV baró de Beniparrell. Diputat a Corts, Gentil home de cambra, president del Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Va casar, a Barcelona, el 30 de juny de 1883, amb María del Pilar de Sentmenat i Patiño, Osorio i Queralt (n.1860), I comtessa d'Alcubierre i gran d'Espanya. Li va succeir el seu fill:
Alfonso Escrivá de Romaní y Sentmenat (1894-1978), IV marquès de Santdionís, II comte d'Alcubierre, VII comte de Glimes (I comte de Glimes de Brabant). Va casar amb María Antonia Orozco y Rofazza. Va casar amb María Teresa de la Vega y Rivero. Li va succeir, per cessió inter vivos en 1957, del seu primer matrimoni, el seu fill:
Juan Antonio Escrivá de Romaní y Orozco († en 1982), V marquès de Santdionís, III comte d'Alcubierre. Va casar amb Mercedes de Vereterra y Vereterra. Li va succeir, en 1983, el seu fill:
Alfonso Escrivá de Romaní i Vereterra (n. en 1956), VI marquès de Santdionís, IV comte d'Alcubierre.
Referències
Santdionis