L'Antidotarium Nicolai, també conegut com a Antidotarium parvum (petit antidotarium), va ser un llibre escrit en llatí de finals del segle XI o principis del XII amb unes 150 receptes per a la creació de medicaments a partir de plantes i minerals. Va ser escrit en els cercles de la Schola Medica Salernitana, el centre del coneixement mèdic europeu a l'Alta Edat Mitjana. Es basava en part en lAntidotarium de Constantí l'Africà, una obra del segle XI també escrita a Salern que era parcialment una traducció d'obres àrabs més antigues. Ha estat anomenat "sens dubte un dels textos mèdics més influents de la literatura medieval ", "la farmacopea essencial de l'edat mitjana" i "la bíblia de la farmàcia pràctica medieval". Sovint es combinava amb el Circa instans, un altre compendi del de medicaments menys complexos.
Contingut Les versions més antigues del llibre contenen unes 115 receptes, mentre que les versions posteriors poden arribar a les 175 receptes; la majoria de les versions tenen unes 150 descripcions de medicaments. Aquestes receptes no són invents nous, sinó una selecció de receptes existents de l'''Antidotarium magnum del segle XI i altres obres. Estan llistades alfabèticament. El llibre té poca informació sobre com s'han de preparar tècnicament els medicaments, però se centra en els ingredients, inclosa la seva seqüència i les quantitats necessàries, i la manera com s'han d'administrar. Les quantitats es van reduir molt i es van estandarditzar en comparació amb les obres més antigues. Introdueix nous noms per a molts dels medicaments, amb explicacions etimològiques: o bé reben el nom de l'ingredient principal, o bé de l'efecte principal que tenen, o bé del suposat inventor. Gran part d'aquesta informació es va extreure de les Etymologiae d'Isidor de Sevilla.
Autor i origen L'autor de lAntidotarium Nicolai és desconegut i ha estat objecte de moltes especulacions; ni tan sols es pot dir amb certesa si l'escriptor es deia Nicolaus o si va utilitzar un pseudònim. Els suggeriments inclouen un metge de Salern, un professor de la Schola Medica o un metge salernià anomenat Nicolò Aversano. Les estimacions de la datació també varien des del segle XI fins a mitjans del segle XIII. Alguns experts fins i tot afirmen que hi va haver diverses obres amb el mateix nom, incloent-hi una en francès del segle XV escrita per Nicolas de Farnham.
L'Antidotarium Nicolai s'esmenta per primera vegada el 1244, a l'''Speculum Naturale de Vincent de Beauvais ; totes les còpies manuscrites conegudes de l'Antidotarium daten de mitjan segle XIII o posteriors. Un comentari del sobre el llibre, l'Expositio super Antidotarium Nicolai, podria haver estat escrit per Mattheus Platearius, que va morir el 1161. Aquest comentari va ser imprès a Venècia el 1549. Gilles de Corbeil (ca. 1140 – ca. 1224), un metge reial francès, va escriure De laudibus et virtutibus compositorum medicaminum, basat en part en l'Antidotarium. Jean de Saint-Amand, metge de la Universitat de París al segle XIII, també va escriure una "Expositio supra Antidotarium Nicolai". Aquestes obres només es coneixen a través de manuscrits i impressions posteriors.
Influència A l'Antidotarium s'atribueix la introducció de la versió salerniana del sistema de pesos dels apotecaris, on 20 granum equivalen a 1 scrupulum.
El llibre es va utilitzar com a llibre de text a la Universitat de París el 1270 i a Montpeller el 1309. Es va utilitzar com a guia farmacèutica oficial a Nàpols i Sicília a finals del segle XII, i a Ypres a finals del segle XIII. Va ser traduït a l'italià, el francès (una vegada al segle XIV, una altra al segle XV), l'hebreu (almenys 17 traduccions diferents), el castellà, l'àrab i el neerlandès mitjà (es coneixen almenys cinc manuscrits, un datat el 1351). Va ser imprès el 1471 a Venècia i reimprès almenys 8 vegades abans del 1500. Va estar en ús fins al segle XVIII.
Referències
Bibliografia
Categoria:Manuals de medicina