Uniformes del Heer

miniatura|400px| Pòster en color amb les insígnies, pegats, barrets i uniformes de l'exèrcit alemany. El cartell presenta dues figures: una és un soldat alemany amb l'uniforme de camp de llana gris verd i l'altre és un soldat alemany que porta l'uniforme de cotó oliva tropical (Afrika Korps). També es representen els emblemes nacionals que es porten a la gorra. El següent és una visió general dels uniformes principals del Heer, utilitzats per l'exèrcit alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Termes com M40 i M43 mai van ser designats per la Wehrmacht, però són noms donats a les diferents versions de la guerrera de camp Model 1936 pels col·leccionistes moderns, per discernir entre variacions, ja que l'M36 es va simplificar i ajustar constantment a causa de problemes de temps de producció i experiència de combat.

Els uniformes Amb l'ascens del NSDAP al govern alemany, s'inicià una nazificació en el conjunt dels uniformes i en els seus símbols. No obstant, com en tots els exèrcits, hi hagué un retard en que totes aquestes insígnies arribessin a totes les unitats. A més, els oficials superiors sovint preferien mantenir parts obsoletes si aquestes tenien un valor sentimental. Això conferia al propietari un aire d'individualitat i el senyalava com algú experimentat.

Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'economia alemanya es va veure definitivament orientada vers l'esforç bèl·lic: s'establí el racionament sobre la majoria dels productes industrials i alimentaris; es produí una reconversió industrial i, sobre tot, s'eliminaren les despeses supèrflues reduint els costos allà on les possibilitats ho permetien.

Així doncs, i seguin les directrius dels ministeris d'Afers Econòmics (Reichwirtschaftsministerium) i d'Armaments i Producció de Guerra (Reichministerium für Ernährung und Landwirtschaft), l'Alt Comandament de l'Exèrcit adoptà diverses mesures a fi de contenir l'immens cost de fabricació de les peces militars i, a l'hora, augmentar-ne la producció. En primer lloc es decidí la simplificació de la confecció de les peces per eliminar aquells elements que, encara que embellien el vestuari, encarien enormement els costos de producció. En segon lloc, la qualitat de les peces també es veié deteriorada: a mida que progressava el conflicte, la quantitat de llana dels uniformes disminuí, emprant-se cada cop més llana reciclada. A mes es dictaren rigoroses normes i instruccions que havien de ser observades per tots els rangs a fi d'aconseguir que els uniformes duressin el màxim temps possible. Es limità la quantitat de peces que els oficials podien adquirir en establiments particulars o a la Casa de Vestuari (Reichkleiderkasse), se suprimiren alguns uniformes i es reduïren els elements que formaven la dotació dels soldats.

La distribució del vestuari Des de l'inici de la guerra, el Heer quedà estructurat en dos grans blocs: l'Exèrcit de Reserva (Ersaztheer), format per totes les unitats de rereguarda; i l'Exèrcit de Campanya (Feldheer), on s'enquadraven les unitats combatents.En funció d'aquesta divisió, la distribució es realitzava en dues fases:

Distribució del vestuari a l'Ersaztheer Era competència de l'Alt Comandament; i era responsabilitat directa del Comandant en Cap de l'Exèrcit de Reserva i Cap d'Equipament (Chef des Heeresrüstung and Befehlshaber), qui depenia directament d'Adolf Hitler.

La distribució, realitzada de forma altament centralitzada i jerarquitzada, tenia 3 fases: adquisició del material emmagatzemament lliurament a les tropes

L'aquisició es realitzava mitjançant l'Oficina d'Obtenció de Vestuari i Equipament de les Forces Armades (Wermachtbeschalffungsamt Bekleidung und Ausrüstung). L'emmagatzematge i lliurament depenia de l'Oficina d'Afers Administratius de l'Exèrcit (Heersverwaltungs-amt); que tenia una oficina a cada districte militar (Wehejreisverwaltung).

Distribució del vestuari al Feldheer En finalitzar la instrucció, el soldat era enviat al front proveït dels uniformes que havia rebut a Alemanya; però les dures condicions de vida allà comportava que aquesta es fes malbé ben aviat. El responsable de l'obtenció, emmagatzematge i lliurament del vestuari era el Cao de Subministraments i d'Adquisició de l'Exèrcit (Generalquartiermeister) La roba era distribuïda a través dels denominats parcs d'equipament de campanya, des d'on s'abastia els diversos punts de confluència del material, que a l'hora equipaven les divisions. Per aquest sentit també circulava el material malmès: tot el personal estava obligat a lliurar les peces inútils o massa deteriorades a la intendència, enviant-se així als tallers de recomposició per a ser arreglats o reciclats.

Reparació i conservació A causa del gran cost que comportava vestir les tropes, l'OKH promulgà diverses instruccions referides a l'ús, manteniment i reparació del material. La tropa i els sots-oficials eren els màxims responsables de la bona conservació del material rebut de la intendència militar (i que era propietat del Reich). El vestuari i l'equip havia de ser sotmès a un manteniment regular seguint les estrictes normes que existien al respecte A més, cada unitat comptava amb tallers especialitzats, on sastres, sabaters, etc. arreglaven els desperfectes que el soldat no podia arreglar per sí sol. Si el desperfecte era major, la peça era enviada a Alemanya per a que fos reparada als tallers de recomposició o, si no valia la pena, es reciclava.

Els oficials havien de guardar cura per la bona conservació del seu equipament. A més, eren els encarregats de vigilar, mitjançant freqüents revistes, que esl seus subordinats tinguessin cura del material. Els oficials havien de pagar ells mateixos l'adquisició dels seus uniformes. Per això, juntament amb el sou rebien una "gratificació de vestuari•.

Material requisat A causa de la mancança de matèries primeres, era costum a la Wehrmacht aprofitar sempre que era possible el material requisat als països ocupats. El vestuari procedent dels exèrcits derrotats també s'aprofità a fi de cobrir les enormes necessitats de vestuari que tenia el Heer. Un cop se'ls havia tret els emblemes i distintius propis, aquests uniformes eren lliurats principalment a les unitats de rereguarda o a les compostes per voluntaris estrangers.

Insígnia

miniatura| Sivella de cinturó de l'exèrcit Els uniformes dels Heer com a forces terrestres de la Wehrmacht es distingien d'altres branques per dos distintius: la forma de l'exèrcit de la Wehrmachtsadler o Hoheitszeichen (emblema nacional) que es portava a sobre de la butxaca dreta del pit i, amb certes excepcions, pestanyes de coll amb un parell de Litzen ( Doppellitze "doble trena"), un dispositiu heretat de l'antiga guàrdia prussiana que s'assemblava a un número romà II al costat. Tant l'àguila com el Litzen estaven brodats a màquina o teixits en blanc o gris (brodats a mà en seda, plata o alumini per als oficials i en lingots d'or per als generals). El rang es portava a les espatlles, tret dels allistats júniors (Mannschaften ), que portaven tirants llisos i la seva insígnia de rang, si n'hi havia, a la màniga superior esquerra. Els suboficials portaven una trena platejada o grisa de 9 mm al voltant de la vora del coll.

Les espatlles i, en molts casos, els pegats del coll estaven encaixats o col·locats amb el Waffenfarbe, un codi de colors que sovint identificava la branca de servei a la qual pertanyia la unitat: blanc per a la infanteria, vermell per a l'artilleria, rosa per a les tropes Panzer, etc.

La majoria de les sivelles de cinturó tenien el Heeresadler amb la inscripció "Gott mit uns" ("Déu amb nosaltres").

Insígnies de combat del Heer 100px 100px 100px 100px 95px 100px 95px 100px Insígnia de l'Assalt d'Infanteria Infanterie Sturmabzeichen Insígnia de Combat de Tancs Panzerkampfabzeichen Insígnia de l'Assalt General Allgemeines Sturmabzeichen Insígnia dels Anti-Aeris Heeres-Flakabzeichen Insígnia del Combat Tancat Nahkampfspange Insígnia de la Lluita Anti-Partisana Banden-kampfabzeichen Insígnia de Destrucció de Tancs Sonderabzeichen für das Niederkämpfenvon Panzerkampfwagen durch Einzelkämpfer Insígnia de la citació d'honor Ehrenblatt des Deutschen Heeres

Uniforme de camp i servei Guerrera de camp ('feldbluse') Model 1936 miniatura|150px| Uniforme M36 de classe tropa d'infanteria. Tingueu en compte el coll i les espatlles de color verd fosc (amb Waffenfarbe blanc), la insígnia del coll de Litzen i la Wehrmachtsadler a sobre de la butxaca dreta del pit. Quan els nazis van arribar al poder a principis de 1933, el Reichswehr, les forces armades de la República de Weimar, estaven prop del final d'un projecte de dos anys per redissenyar la 'feldbluse' de l'exèrcit (guerrera de camp). A partir d'aquell any es va lliurar la nova guerrera al Reichsheer i després al Heer de ràpid creixement, encara que es van continuar fent canvis menors de disseny fins a l'aparició de l'estandarditzat Heeres Dienstanzug Modell 1936. La guerrera M36 encara conservava el tradicional color uniforme imperial i del Reichswehr de "gris de camp" gris-verd (feldgrau) plana, però incorporava quatre butxaques frontals de pegat amb solapes festonejats i plecs (a les túniques de Reichswehr les butxaques inferiors eren internes i angulades). La part davantera es tancava amb cinc botons en lloc dels vuit anteriors, i el coll i les espatlles eren d'un verd ampolla fosc en lloc del gris del Reichswehr. En comparació amb els uniformes de l'època de Weimar, el faldó de la feldbluse era més curta i la sastreria s'adaptava més a la forma a causa de l'adopció per part d'Alemanya de la guerra mecanitzada: els soldats ara passaven molt de temps a l'espai restringit d'un vehicle i es portava una jaqueta més curta menys propensa a recollir brutícia dels seients.Lost Battalions – German feldbluse fitting També incloïa un sistema de suspensió interna, pel qual un soldat podia penjar un cinturó d'equip a una sèrie de ganxos fora de la guerrera. Aquests ganxos estaven connectats a dues corretges dins del revestiment, que repartien el pes de l'equip sense haver d'utilitzar tirants externs. La 36 es va produir i emetre fins al final de la guerra, encara que els patrons successius es van convertir en predominants.

Uniformes del Heer

Źródło i licencja