miniatura|250x250px|Vehicle aeri no tripulat Elbit Hermes 900 i Elbit Hermes 450 de fabricació israeliana utilitzat per diversos exèrcits per a reconeixement i vigilància miniatura|El TAI Gözcü turc s'utilitza per a reconeixement i vigilància miniatura|L'EMT Luna X-2000 utilitzat per a missions de reconeixement i ESM de l'exèrcit alemany miniatura|El Selex ES Falco italià és utilitzat per diversos exèrcits per a reconeixement i vigilància. miniatura| El WZ-8 xinès al Saló Aeronàutic de Zhuhai de 2022. El WZ-8 és un dron de reconeixement i vigilància HALE supersònic-hipersònic llançat des de l'aire. Un vehicle aeri de reconeixement no tripulat és un UAV militar no armat que s'utilitza per a intel·ligència, vigilància, adquisició d'objectius i reconeixement (ISTAR). A diferència dels vehicles aeris de combat no tripulats (UCAV), aquest tipus de sistema no està dissenyat per transportar municions aèries com ara míssils, ATGM o bombes per a atacs amb drons. L'objectiu principal és proporcionar intel·ligència al camp de batalla. Els vehicles aeris no tripulats portàtils de mida petita i curt abast s'anomenen UAV en miniatura, també s'utilitzen per a la intel·ligència al camp de batalla.

Models actuals Nom Fabricant(s) Nació/regió(ns) en desenvolupament Boeing Insitu RQ-21 Blackjack Insitu EUA Boeing Insitu ScanEagle Insitu EUA Bramor C4EYE Ajdovščina Eslovènia Elbit Hermes 450 Sistemes Elbit Israel Elbit Hermes 900 Sistemes Elbit Israel EMT Luna X-2000 EMT Penzberg Alemanya KAI RQ-101 Songgolmae Indústries aeroespacials de Corea Corea del Sud Kronshtadt Orion Grup Kronstadt Rússia Northrop Grumman MQ-4C Tritó Northrop Grumman EUA Northrop Grumman RQ-4 Global Hawk Northrop Grumman EUA TAI Gözcü Indústries aeroespacials turques Turquia Tekever ARX Tekever Portugal Selex ES Falco Leonardo Itàlia IAI Eitan Indústries Aeroespacials Israelianes Israel IAI Heron Indústries Aeroespacials Israelianes Israel Shahed 147 HESA Iran Hamàsè HESA Iran Ababil HESA Iran BZK-005 Grup de la Indústria Aeronàutica de Harbin Xina WZ-7 Drac enlairat Corporació de la Indústria Aeronàutica de Guizhou Xina WZ-8 AVIC Xina WZ-10 Aeroespacial de Chengdu Xina CASC Arc de Sant Martí CASC Xina ^A La família Harbin BZK-005 engloba la variant de reconeixement com la BZK-005 juntament amb models centrats en el combat com el BZK-005C. ^B Les variants CH-1 i CH-2 són per a reconeixement.

Models futurs i demostradors tecnològics Bèlgica Els belgues van ser els primers en adoptar els UAV de reconeixement, introduint el UAV "Epervier (Sparrowhawk)" a principis dels anys 70. Va ser construït per Manufacture Belge De Lampes Et De Materiel Electronique SA (MBLE) de Bèlgica. Els prototips d'Epervier eren propulsats per hèlixs, però el UAV Epervier de producció, el model "X.5", estava equipat amb un turborreactor Rover TJ125 amb un empenyiment de 510 N (52 kgf / 114 lbf). Va ser llançat per un propulsor RATO i recuperat amb paracaigudes.

Tenia un fuselatge de fibra de vidre quadrat amb una ala truncada en delta muntada a la part posterior, una sola aleta posterior i aletes de cua al final de cada ala. Tenia una longitud de , una envergadura d' i un pes de llançament de , l'Epervier ha estat substituït per l'IAI Hunter, que va ser obtingut per l'exèrcit belga amb sistemes especificats per a Bèlgica.

Croàcia Croàcia ha desplegat una sèrie de UAV tàctics, començant amb el MAH-1 a principis de 1993 construït per Igor Pongrac. Més tard, els UAV tàctics IAI Malat d'Israel es van construir i desenvolupar en nom del MAH-1.

França Matra BAe Dynamics va desenvolupar un UAV anomenat "Dragon". El Dragon tenia aproximadament la mateixa mida i era similar al SAGEM Crecerelle, amb la mateixa configuració delta d'hèlix propulsora, excepte que en comptes de tenir una sola aleta posterior muntada al fuselatge, el Dragon tenia una aleta posterior a cada punta de l'ala. Estava pensat com a plataforma d'interferència. Sembla que va desaparèixer, possiblement perquè l'exèrcit francès va adquirir el Crecerelle per a la missió d'interferència.

Geòrgia El centre de recerca de defensa de Geòrgia va desenvolupar una sèrie de vehicles aeris no tripulats petits per a infanteria, incloent-hi múltiples variants de rotor fix. Després d'una disputa financera amb Israel sobre el lliurament de sistemes UAV, el centre, en cooperació amb TAM, va començar a desenvolupar nous drons de mida mitjana que compensarien la necessitat de sistemes moderns equipats amb la tecnologia més recent. Tot i que aquests projectes encara es troben en fase de desenvolupament, una variant es va exposar a l'abril de 2012.

Pakistan El Pakistan va desenvolupar diversos UAV de reconeixement. El "Complex d'Armes Aèries (AWC)" del Pakistan ha completat el desenvolupament del seu UAV de vigilància de camp de batalla "Bravo", i ara està en servei amb organitzacions d'aplicació de la llei i de seguretat fronterera. El Bravo és aparentment un UAV petit amb motor de pistó força convencional, té una estructura composta, una càrrega útil màxima de i un radi d'acció de fins a . Està guiat per un sistema de navegació preprogramat. L'AWC "Vision-1" és una versió millorada del Bravo, i AWC també fabrica un dron de reconeixement d'alta altitud, el "Vector", així com dos drons de visió, el "Nishan" i el "Hornet".

Rússia Yakovlev està treballant actualment en dos nous UAV tàctics:

L'"Albatross" és un disseny de tiltrotor similar al Bell Eagle Eye, excepte que té una cua en V invertida. Tindrà un eix motor , set hores d'autonomia. L'autonomia està limitada a per l'enllaç de ràdio de comandament i dades. Està principalment centrat en aplicacions a bord de vaixells. Els detalls de l'"Expert" no estan clars, però sembla ser un petit UAV de vigilància de camp de batalla, del tipus que normalment es llança amb una catapulta elàstica.

Turquia Bayraktar TB1 El Bayraktar TB1 (o Bayraktar Çaldıran) és el prototip de UAV, fabricat per al programa Tactical UAV de la Sotssecretaria d'Indústries de Defensa ( Savunma Sanayii Mustesarligi o SSM ; ara la Presidència d'Indústries de Defensa ) de Turquia, iniciat el 2007. SSM va convidar dues empreses a competir per una fase de demostració de prototip del Programa Tactical UAS. El 2009, Kale-Baykar, una empresa conjunta entre el Grup Kale i Baykar Technologies, va demostrar el Bloc A (anomenat Bayraktar Çaldıran) amb el seu sistema d'aviònica dual redundant i capacitat d'enlairament i aterratge totalment autònom. L'avió va ser seleccionat com a guanyador del programa. Tot i que el contracte es va signar amb la Presidència d'Indústries de Defensa per als Bayraktar TB1, aquests productes no es van lliurar i van romandre com a prototips per als Bayraktar Block 2. En canvi, la producció en sèrie va començar amb el Baykar Bayraktar TB2.

Altres nacions EADS Orka : L'empresa European Aeronautic Defence and Space Company (EADS) està promocionant actualment diversos UAV. Un, l'"Orka", és un helicòpter UAV amb una longitud de fuselatge de i un pes d'uns per al seu ús per part de l'exèrcit i en vaixells de guerra. Actualment es considera el probable substitut de l'helicòpter UAV SEAMOS, més gran i pesant, que va ser abandonat pels alemanys. L'Orka deriva d'un helicòpter lleuger, el Cabri, construït per Hélicoptères Guimbal de França. Té una configuració d'helicòpter convencional, amb un rotor principal de tres pales amb un diàmetre de , un rotor de cua tancat "fenestron" preferit pels francesos i contenidors d'aterratge. Hi ha una torreta sensora sota el nas i una antena o tambor sensor sota la panxa entre els patins d'aterratge. S'espera que l'Orka de producció tingui una resistència de 8 hores i una càrrega útil de . EADS Scorpio : L'EADS "Scorpio" és un helicòpter de reconeixement UAV molt més petit, centrat en operacions especials. També té una configuració d'helicòpter convencional, amb un rotor principal de dues pales amb pales d'estabilització tipus Hiller, un rotor de cua de dues pales exposat i patins d'aterratge. Es pot instal·lar una torreta sensora entre els patins d'aterratge. Hi ha diverses variants a la línia Scorpio. L'"Scorpio-6" de vola a i té una resistència d'una hora. L'"Scorpio-30" vola a i té una resistència de dues hores.

Referències

Categoria:Vehicles aeris no tripulats