miniatura|345x345px|Retrat de Joan d'Àustria, qui va ser germanastre del rei Felip II d'Espanya, en el qual es pot veure, al seu braç dret, la insígnia circular vermellade les tropes de munta de l'època. La insígnia circular, també dita escarapel·la o cocarda és un símbol nacional en molts països. Consisteix en una rosassa de tela superposat a un llaç en forma de V invertida, els extrems de la qual passen el diàmetre de la rosassa, generalment posat en els barrets o morrions. La cinta amb què s'elabora tant la rosassa com el llaç solen tenir les mateixes colors que la bandera nacional del país que representa. Actualment té també un ús pràctic, per exemple, en els avions de guerra; pintat en el dorsal per a distingir el pavelló nacional al qual pertany cada aparell, és anomenada escarapel·la aeronàutica.
Origen La insígnia circular era la divisa composta de cintes d'un o més colors feta en forma de rosa o llaç, la qual es posava en el capell i servia, entre altres coses, per a distingir entre els diferents exèrcits i nacions i per a reconèixer els d'una facció o camp.
Europa
Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
Insígnia circular de països Insígnia circular de l'Argentina Argentina|miniatura|100px La insígnia circular és un dels símbols nacionals de l'Argentina. Instituïda per un decret del 18 de maig de 1812 del Primer Triumvirat, és considerada com el primer símbol patri de la República, que precedeix els altres tres emblemes nacionals: la bandera, l'escut i l'himne.
L'origen de les colors de la insígnia circular i les raons per les quals van ser triats per a simbolitzar la Pàtria no es poden establir amb precisió. Si bé el seu ús no és restringit a cap part de l'any en particular, la insígnia circular s'utilitza majorment durant la Setmana de Maig, que comença amb la celebració del Dia de l'Escarapel·la Nacional, el 18, i culmina amb la commemoració de la Revolució de maig de 1810, el 25. També pot ser albirada en menor mesura durant altres dates pàtries i desfilades militars.
La primera data aproximada de l'ús de les actuals colors pàtries argentines és la del 19 de maig del 1810, ocasió en la qual van ser utilitzats per un grup de dones que es van entrevistar amb el coronel Cornelio Saavedra. El 23 de març de 1811, la insígnia circular va servir com a distintiu dels opositors a la majoria de la Junta Gran. El 13 de febrer de 1812, Manuel Belgrano -mitjançant una nota- va sol·licitar el Triumvirat que es fixi l'ús de la insígnia circular nacional. Finalment, el 18 de febrer del 1812, el poder constituït pel Triumvirat va fer saber al Cap de l'Exèrcit Major que: "el govern ha resolt que es reconegui i s'usi per les tropes la Insígnia circular Nacional de les Províncies Unides del Riu de la Plata'', que s'haurà de compondre de dues colors, blanc i celeste, essent abolida d'aquesta data ençà la vermella que antigament es distingia.
Insígnia circular de Bolívia Bolivia|miniatura|esquerra|100px La insígnia circular és un emblema nacional de Bolívia. És emprada pels ciutadans d'aquest país durant desfilades i actes cívics, essent més usada al mes patri (agost). És portada al pit esquerre com a representació individual. Les colors de l'escarapel·la fan referència a la bandera boliviana, ordenades de la següent manera: el vermell a la vora exterior, el groc a la banda central i el verd a la part interior. De vegades s'utilitza amb dues cintes a la part inferior de l'escarapel·la, igualment amb les colors pàtries.
Insígnia circular del Brasil Brasil|miniatura|100px
Insígnia circular de Xile Xile|miniatura|esquerra|100px La insígnia circular és un dels símbols nacionals de Xile. Al costat de la bandera i de l'escut nacional, va ser declarada com a emblema nacional per Decret Suprem el 18 d'octubre del 1967. Posteriorment, la insígnia circular perdé la condició d'emblema nacional amb la redacció de la Constitució Política de la República de Xile (del 1980 i les seves modificacions). L'emblema, originalment de tela, és de color blau turquí en el centre, blanc en la segona faixa i vermell en l'exterior, amb un estel d'argent en el centre blau.
Insígnia circular de Colòmbia Colòmbia|miniatura|100px
Insígnia circular de l'Equador Equador|esquerra|miniatura|100px
Insígnia circular d'Espanya Espanya|miniatura|100px La insígnia circular com a símbol nacional apareix amb la Guerra d'Independència, i inicialment és de color vermell, com la que portaven els militars del segle XVII ençà. A la fi del se substitueix per una insígnia circular bicolor a imitació dels colors de la bandera nacional. La insígnia circular a Espanya és circular, amb tres anells vermell, groc i vermell. S'exhibeix com a representació individual en cas de distincions o premis o per una altra mena d'esdeveniments, i a més és un distintiu identificatiu per a tots els espanyols.
Insígnia circular dels Països Baixos Països Baixos|miniatura|esquerra|100px
Insígnia circular del Paraguai Paraguai|miniatura|100px La insígnia circular és un emblema del Paraguai que simbolitza els colors patris vermell, blanc i blau. L'època en la qual més s'usa la insígnia circular paraguaiana és durant la setmana de la Independència, que se celebra el 14 de maig de cada any.
Insígnia circular del Perú Perú|miniatura|100px La insígnia circular és un distintiu nacional del Perú. Les colors de la cinta d'aquest distintiu tenen la mateixa disposició que els de la bandera nacional. Té dues variants, una sense les dues cintes, i una altra que sí que les té. S'utilitza comunament presa, a manera d'insígnia, en el costat esquerre del pit durant tot el mes de juliol.
Insígnia circular de l'Uruguai Uruguai|miniatura|esquerra|100px La insígnia circular és un dels símbols nacionals de l'Uruguai. Reconeguda per la Llei del 22 de desembre del 1828, té les colors del Pavelló Nacional. Aquella usada de llavors ençà fins a la llei que defineix les actuals insígnies circulars nacionals va ser celeste, com es veu en l'Escut de l'Uruguai, lligant les branques d'olivera i llorer:
El celeste va continuar de ser la color que definia l'Estat Centralitzat, o els seus partidaris. D'aquesta manera, durant la Guerra Gran les tropes de Fructuoso Rivera usaven la bandera nacional amb franges d'un celeste molt pàl·lid, mentre que les de Manuel Oribe les utilitzaven de blau molt fosc. En l'actualitat, "la Celeste" empra aquesta color per la selecció nacional de futbol, així com el seu pseudònim. El 10 de juliol de l1916 es reglamentaren les actuals. La d'ús civil té quatre franges amb el blau celeste de la Bandera Nacional i el seu ús lliurement és permès als ciutadans. La variació (aprovada mitjançant la Llei 5.458 del 10 de juliol del 1916) és per a ús exclusiu de l'Exèrcit, la Marina i les Forces Aèries de la República.
Insígnia circular de Veneçuela Veneçuela|miniatura|100px La primera insígnia circular veneçolana va ser aprovada pel Primer Congrés Nacional en la sessió del 9 de juliol del 1811, el mateix dia en què es va aprovar la Bandera Nacional. El Poder Executiu de llavors va disposar que aquestsa fos usada pels ciutadans de la Confederació Veneçolana. La versió del 1811 ordenava la insígnia de la següent manera: «...colors blau celeste al centre, groc i encarnat a les circumferències...». Actualment no posseeix una condició de símbol nacional i l'ordenament lògic de les colors ha canviat.
Referències
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Símbols