La princesa fou la darrera hereva dels reis i reines de Madagascar. Era reneboda i filla adoptiva de la reina Ranavalona III. Va nàixer a l'Illa de la Reunió, on la seua família havia estat exiliada per l'estat francés. Més tard es va veure obligada a viure a Algèria i a la França continental. Durant la Segona Guerra Mundial va servir com a infermera.
Biografia La princesa Maria Lluïsa Razafinkeriefo (a vegades anomenada Maria Lluïsa Razafinandriamanitra) nasqué a l'exili l'1 de maig del 1897 a l'Hôtel de l'Europe de Saint-Denis, Illa de la Reunió. Sa mare, la princesa Razafinandriamanitra, era filla de la princesa Rasendranoro i neboda de Ranavalona III. Maria Lluïsa era il·legítima, perquè sa mare la va concebre amb un soldat francés desconegut. Va nàixer mentre la família reial era a l'exili a l'Illa de la Reunió, després de l'abolició de la monarquia malgaixa per part de l'estat colonial francés. La seua mare va morir cinc dies després de donar a llum. Tot i que la família reial era protestant, Maria Lluïsa fou batejada com a catòlica a la catedral de Saint-Denis per a apaivagar els francesos. Més tard fou adoptada per la reina Ranavalona i, segons les regles tradicionals de successió, era l'hereva del tron abolit de Madagascar.
Un mes després de la seua arribada a Saint-Denis, la família reial s'instal·là a la casa Ponama, a prop de les oficines del govern francés. La casa reial incloïa, a més de la reina i les princeses Rasendranoro i Razafinandriamanitra, dues secretàries, una cuinera, una criada i criats. Van viure en aquesta casa durant quasi dos anys abans de ser traslladats pel govern francés. A causa de les tensions entre França i el Regne Unit per la crisi de Fashoda al Sudan, els funcionaris francesos temien que la població de Madagascar es rebel·làs de nou contra el govern colonial francés. Com que la presència de la reina Ranavalona a l'Illa de la Reunió es considerava una possible font d'estímul per als rebels malgaixos, la família reial fou deportada a territoris francesos més llunyans. L'1 de febrer del 1899, la família embarcà al vaixell de vapor Yang-Tse i va salpar cap a Marsella. Va estar retinguda a l'estat francés durant mesos abans de ser traslladada a una vil·la a Mustapha Supérieur, a l'Algèria colonial francesa.
La princesa Maria Lluïsa Razafinkeriefo deixà Algèria per anar a l'estat francés a assistir a l'escola secundària de xiques de Versalles, període durant el qual la seva tia àvia, la reina Ranavalona III, va morir el 1917. A l'estat francés, Maria Lluïsa va conéixer un enginyer agrícola anomenat André Bosshard. Es van casar el 24 de juny del 1921. Va continuar rebent una petita pensió del govern francés, però va decidir seguir la carrera d'infermera. El govern francés li va concedir la Legió d'Honor pel seu servei mèdic durant la Segona Guerra Mundial. Maria Lluïsa Razafinkeriefo i André Bosshard no van tenir fills i més tard es divorciaren. Va passar els darrers anys de la seua vida a l'alta societat parisenca. Va morir a Bazoches-sur-le-Betz el 18 de gener del 1948.
Referències
Categoria:Socialites europeus Categoria:Persones de l'Illa de la Reunió Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Infermers europeus Categoria:Malgaixos Categoria:Morts al Loiret