Pablo Díez Cuesta (1963 – Barcelona, 31 de març de 2004) fou un conductor d'autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i sindicalista de la CGT. La seva mort, en el context d'un conflicte laboral amb l'empresa pública, va generar una forta commoció social a Barcelona i el va convertir en un símbol de la denúncia contra el que col·lectius laborals van anomenar "terrorisme empresarial".
Acomiadament Díez treballava a la cotxera de Ponent de TMB. L'any 2004, l'empresa va iniciar un expedient disciplinari contra ell acusant-lo d'haver-se apropiat d'1,1 euros procedents de la venda d'un bitllet de l'autobús. El treballador va defensar sempre que s'havia tractat d'un error administratiu o d'un desquadrament involuntari, però TMB va ratificar l'acomiadament. Díez va continuar negant el robatori. L'empresa, presidida aleshores per Xavier Casas Masjoan, va suggerir-li que acceptés la falta i que seria penalitzat amb l'expulsió durant sis mesos, perdent així l'antiguitat, l'horari i part del sou. Díez es negà i fou acomiadat el 30 de març de 2004 quan Alejandro Valcárcel, advocat de l'empresa, li entregà la carta d'acomiadament. El 30 de març Alejandro Valcárcel. L'ultim dia de feina Pablo Díez va fer la seva ruta habitual, i va deixer l'autobús a la cotxera amb el motor apagat, però no va tornar a casa seva.
Sota una gran pressió psicològica i després de rebre la comunicació oficial de l'acomiadament de la seva feina, Pablo Díez es va suïcidar el 31 de març de 2004. Cap responsable de TMB no va anar a l'enterrament, ja que la cúpuca directiva juntament amb el govern municipal liderat pel llavors alcalde Joan Clos es trobava aquell dia inaugurant el Trambaix.
Resposta social i laboral La notícia de la seva mort va provocar una vaga espontània el mateix dia i manifestacions multitudinàries els dies posteriors sota el lema "Pablo: ni oblit ni perdó".
Entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) van criticar durament la gestió de TMB per la desproporció de la sanció, mentre que a nivell institucional, el grup municipal de Convergència i Unió va exigir explicacions a l'Ajuntament de Barcelona i va defensar la família del treballador.
Llegat i homenatges Per mantenir viva la seva memòria, s'han dut a terme diverses iniciatives:
Els treballadors de TMB van rebatejar simbòlicament la Cotxera de Ponent amb el nom de Cotxera Pablo Díez. El sindicat CGT va instaurar certàmens literaris i de fotografia amb el nom de Premis Pablo Díez per premiar obres compromeses amb la realitat social i laboral. L'any 2005 es va publicar el llibre Pablo Diez. la otra cara de TMB en el qual es relata el cas.
Referències
Bibliografia
Categoria:Sindicalistes barcelonins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Militants de la CGT Categoria:Suïcides catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 2004 Categoria:Anarquistes barcelonins Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1963