miniatura|Una escena del primer programa de televisió de ciència-ficció americà Captain Video and His Video Rangers que es va emetre del 1949 al 1955 La ciència-ficció va aparèixer per primera vegada a la televisió a finals dels anys 30, durant el que s'anomena l'Edat d'Or de la ciència-ficció. Els efectes especials i altres tècniques de producció permeten als creadors presentar una imatge visual viva d'un món imaginari no limitat per les restriccions de la realitat.
Procés i mètodes de producció visual La necessitat de retratar escenaris o personatges imaginaris amb propietats i habilitats fora de l'abast de la realitat actual obliga els productors a fer un ús extensiu de tècniques especialitzades de producció televisiva.
Durant la major part del segle XX, moltes d'aquestes tècniques eren cares i implicaven un petit nombre d'artesans dedicats, mentre que la reutilització dels accessoris, models, efectes o tècniques d'animació va facilitar que es continuessin utilitzant. La combinació d'un cost inicial elevat i un cost de manteniment més baix va empènyer els productors a integrar aquestes tècniques en el concepte bàsic d'una sèrie, influint en totes les decisions artístiques.
A finals de la dècada de 1990, la millora de la tecnologia i una major formació i formació creuada dins de la indústria van fer que totes aquestes tècniques fossin més fàcils d'utilitzar, de manera que els directors d'episodis individuals podien prendre decisions per utilitzar un o més mètodes, de manera que aquestes decisions artístiques ja no calia integrar-les en el concepte de la sèrie.
Efectes especials
miniatura|Per a la sèrie The Starlost, la Magicam, un carro controlat per servo juntament amb una càmera de periscopi secundària que filmava un fons de model, va ser dissenyada per Douglas Trumbull. Tanmateix, el sistema no funcionava de manera fiable i es van utilitzar efectes de pantalla blava.
Els efectes especials (o "SPFX") han estat una eina essencial al llarg de la història de la ciència-ficció a la televisió: petits explosius per simular els efectes de diverses pistoles de raigs, esquivadors de sang i pròtesis macabres per simular els monstres i les víctimes de les sèries de terror, i les entrades i sortides de George Reeves a "Superman".
El terme ampli "efectes especials" inclou totes les tècniques que s'utilitzen aquí, però més habitualment hi ha dues categories d'efectes. Els efectes visuals ("VFX") impliquen la manipulació fotogràfica o digital de la imatge en pantalla, generalment feta en postproducció. Els efectes pràctics o físics impliquen accessoris, pirotècnia i altres mètodes físics utilitzats durant la mateixa fotografia principal. Alguns efectes impliquen una combinació de tècniques; una pistola de raigs pot requerir una pirotècnia durant el rodatge i, a continuació, una línia brillant òptica afegida a la imatge de la pel·lícula en la postproducció. Les escenes d’acció són una altra categoria important d'efectes físics. En general, tot tipus d'efectes especials s'han de planificar acuradament durant la preproducció.
Imatges generades per ordinador
Babylon 5 va ser la primera sèrie a utilitzar imatges generades per ordinador, o "CGI", per a totes les escenes espacials exteriors, fins i tot aquelles amb personatges amb vestits espacials. La tecnologia ha fet que això sigui més pràctic, de manera que avui dia els models s'utilitzen rarament. A la dècada de 1990, la CGI requeria processadors cars i aplicacions personalitzades, però a la dècada del 2000, la potència informàtica ha reduït les capacitats als ordinadors portàtils personals que executaven una àmplia gamma de programari.
Maquetes i titelles
Les maquetes han estat una eina essencial en la televisió de ciència-ficció des del principi, quan Buck Rogers va enlairar-se en naus espacials que escampaven espurnes i giraven per un cel de fons mat. L'original Star Trek requeria una impressionant varietat de maquetes; la USS Enterprise s'havia de construir en diverses escales diferents per a diferents necessitats. Les maquetes van deixar d'utilitzar-se en el rodatge a la dècada de 1990 a mesura que els efectes especials (CGI) es van tornar més assequibles i pràctics, però fins i tot avui dia, els dissenyadors de vegades construeixen maquetes que després es digitalitzen per al seu ús en programari d'animació.
Els models de personatges són titelles. Gerry Anderson va crear una sèrie d'espectacles utilitzant titelles que vivien en un univers de maquetes i decorats en miniatura, en particular Thunderbirds. ALF representava un extraterrestre vivint en una família, mentre que Farscape incloïa dos titelles com a personatges habituals. A Stargate SG-1, els personatges d'Asgard són titelles en escenes on estan asseguts, drets o estirats. A Mystery Science Theater 3000, els personatges de Crow T. Robot i Tom Servo, dos dels principals (i més icònics) personatges de la sèrie, són titelles construïdes amb articles domèstics aleatoris.
Animació
miniatura|Personatges robots de la sèrie de televisió de ciència-ficció japonesa Ganbare!! Robocon es van utilitzar per decorar aquest vagó de tren. Com que l'animació està completament lliure de les restriccions de la gravetat, l'impuls i la realitat física, és una tècnica ideal per a la ciència-ficció i la fantasia a la televisió. En cert sentit, pràcticament totes les sèries d'animació permeten que els personatges i els objectes actuïn de maneres poc realistes, per la qual cosa gairebé totes es consideren que encaixen dins de la categoria més àmplia de ficció especulativa (en el context de premis, crítica, màrqueting, etc.). L'afinitat artística de l'animació amb els còmics ha donat lloc a una gran quantitat d'animació amb temàtica de superherois, gran part d'aquesta adaptada de sèries de còmics, mentre que els personatges i escenaris impossibles permesos en l'animació van fer d'aquest un mitjà preferit tant per a la fantasia com per a les sèries dirigides a un públic jove.
Originalment, l'animació era dibuixada a mà per artistes, tot i que a la dècada de 1980, començant amb Captain Power, els ordinadors van començar a automatitzar la tasca de crear imatges repetides; a la dècada de 1990, l'animació dibuixada a mà va desaparèixer.
Animació d'imatge real En els darrers anys, a mesura que la tecnologia ha millorat, això s'ha tornat més comú, sobretot des del desenvolupament de l'aplicació de programari Massive que permet als productors incloure hordes de personatges no humans per assaltar una ciutat o una estació espacial. Els cylons robòtics de la nova versió de Battlestar Galactica solen ser personatges animats, mentre que els Asgard de Stargate SG-1 estan animats quan es mostren caminant o més d'un apareix a la pantalla alhora.
Economia i distribució de la televisió de ciència-ficció En general, les sèries de ciència-ficció estan subjectes a les mateixes restriccions financeres que altres programes de televisió. Tanmateix, els elevats costos de producció augmenten el risc financer, mentre que el públic limitat complica encara més el cas de negoci per continuar la producció. Star Trek tenia un pressupost per episodi de 175.000 a 190.000 dòlars,"Fall line-ups go on the street." Broadcasting. March 4, 1968: 23–28. mentre que Star Trek: La nova generació tenia un pressupost d'1,3 milions de dòlars per episodi, un dels més alts de l'època.
Fandom
miniatura|ans en una convenció de ciència-ficció vestits com a personatges de Star Trek Una de les primeres formes de fandom als mitjans de comunicació va ser el fandom de Star Trek. Els fans de la sèrie es van conèixer entre ells a través del fandom de la ciència-ficció. El 1968, la NBC va decidir cancel·lar Star Trek. Bjo Trimble va escriure cartes als contactes de la National Fantasy Fan Foundation, demanant a la gent que organitzessin els seus amics locals per escriure a la cadena per sol·licitar que la sèrie continués en antena. Els executius de la cadena es van veure desbordats per una onada de correspondència sense precedents i van mantenir la sèrie en antena. Tot i que la sèrie va continuar rebent baixes audiències i va ser cancel·lada un any després, la popularitat persistent de la sèrie va fer que la Paramount creés un conjunt de pel·lícules i després una nova sèrie Star Trek: La nova generació, que a principis dels anys noranta s'havia convertit en un dels drames més populars de la televisió estatunidenca.
Els fans de Star Trek van continuar creixent en nombre i van començar a organitzar convencions a la dècada del 1970. Cap altra sèrie va atreure un gran nombre de seguidors organitzats fins a la dècada del 1990, quan Babylon 5 va atreure tant els fans de Star Trek com un gran nombre de fans de la ciència-ficció literària que anteriorment no havien estat involucrats en el fandom dels mitjans de comunicació. Altres sèries van començar a atraure un nombre creixent de seguidors. La sèrie britànica, Doctor Who, també ha atret un nombre de seguidors devots.
A finals de la dècada del 1990, va sorgir un mercat d'autògrafs de famosos a eBay, que va crear una nova font d'ingressos per als actors, que van començar a cobrar diners per autògrafs que abans feien gratuïtament. Això va esdevenir prou significatiu com perquè actors menys coneguts anessin a convencions sense demanar cap quota d'aparició, simplement per poder vendre els seus propis autògrafs (normalment en fotos publicitàries). Avui dia, la majoria d'esdeveniments amb aparicions d'actors són organitzats per promotors comercials, tot i que encara existeixen diverses convencions dirigides per fans, com ara Toronto Trek i Shore Leave.
La sèrie de 1985 Robotech s'atribueix sovint com a catalitzador de l'interès occidental per l'anime. La sèrie va inspirar alguns fanzines com ara "Protoculture Addicts" i "Animag", que al seu torn van promoure l'interès pel gran món de l'anime en general. La primera aparició notable de l'anime a les convencions de ciència-ficció o còmics va ser en forma de projeccions de vídeos d'anime popular, sense traduir i sovint en VHS de baixa qualitat. A partir de la dècada de 1990, els fans de l'anime van començar a organitzar convencions. Aquestes van créixer ràpidament fins a arribar a mides molt més grans que altres convencions de ciència-ficció i mitjans de comunicació a les mateixes comunitats; moltes ciutats ara tenen convencions d'anime que atrauen entre cinc i deu mil assistents. Moltes convencions d'anime són un híbrid entre esdeveniments sense ànim de lucre i comercials, amb organitzadors voluntaris que gestionen grans fluxos d'ingressos i tracten amb proveïdors comercials i campanyes de màrqueting professionals.
Durant dècades, la majoria dels fans dels mitjans de comunicació de ciència-ficció han estat representats per homes de totes les edats i, durant la major part de la seva existència moderna, un grup demogràfic racial força divers. El grup demogràfic més publicitat per als fans de la ciència-ficció és l'adolescent masculí; aproximadament el mateix grup demogràfic per als còmics estatunidencs. Les fans, tot i que sempre hi eren presents, eren molt menys nombroses i menys visibles al fandom. Amb la creixent popularitat dels fanzines, les fans es van fer cada cop més sorolloses. A partir de la dècada del 2000, les sèries del gènere van començar a oferir personatges femenins més destacats. Moltes sèries presentaven dones com a personatges principals amb homes com a personatges secundaris. True Blood n'és un exemple. A més, les premisses d'aquests programes es van allunyar de l'acció-aventura heroica i es van centrar més en els personatges i les seves relacions. Això ha provocat la creixent popularitat de la fanficció, una gran majoria de la qual es classifica com a slash. Les fans constitueixen la majoria dels escriptors de fanficció.
Història i cultura de la televisió de ciència-ficció Ciència-ficció televisiva estatunidenca