va ser el 34è dux de Venècia, que va servir des del 1102 fins a la seva mort. El seu duxat va marcar un període d'expansió per a la República de Venècia, incloent-hi campanyes militars a Dalmàcia i el desenvolupament inicial de l'Arsenal venecià.

Biografia Era fill del 32è dux, Vidal Falier de Doni. Va ser membre del Consell Menor (minor consiglio), una assemblea formada per membres de les anomenades «famílies apostòliques» que, a la Venècia oligàrquica, assumien les funcions governamentals de jutges, consellers militars, ambaixadors i caps d'estat. esquerra|miniatura|290x290px|Escut d'Ordelaffo Falier. Es creu que el seu nom, que per altra banda és desconegut en la història veneciana, deriva d'una grafia inversa del nom venecià "Faledro", o de la família Ordelaffi, de la qual es creu que la família Falier és un llinatge. De fet hi va haver un Ruy Falero que va acompanyar a Magalhaes a la seva visita a Carles V a Barcelona el 1519.

El 1105, el nou rei croat, Kálmán I d'Hongria, apoderat per l'aliança amb l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, va iniciar una campanya contra els venecians i va retornar la costa nord-oriental de l'Adriàtic a la corona.

El 1106, una terrible inundació va ocórrer a Venècia. A l'illa de Malamocco, l'antiga capital de Venècia, tota la comunitat va ser arrasada.

Aquell mateix any, un gran incendi va destruir grans zones de Rialto. La Basílica de Sant Marc i l'aleshores Palau Ducal van patir danys relativament menors a causa de la seva construcció de pedra i marbre. Des de llavors, es va desaconsellar activament l'ús de fusta per a la construcció.

El 1110, Falier, per por de l'auge del comerç pisà i genovès a Orient, va emprendre una expedició a Síria per ajudar els croats, amb 100 vaixells venecians.

La flota veneciana va ajudar Balduí I de Jerusalem a capturar Sidó. Com a recompensa, Venècia va rebre una part d'Acre. A més, els venecians van recuperar les relíquies d'Esteve màrtir.

A Venècia, Falier va establir el nucli del que es convertiria en l'Arsenal. La construcció naval es va convertir en una indústria nacionalitzada. Com a centre, el Dux va triar dues illes a l'est de la ciutat.

El 1115, el Dux va aconseguir reconquerir part de la zona disputada de Dalmàcia. Segons J. Norwich, el sacre emperador romanogermànic Enric V, que havia visitat la ciutat abans de la campanya, i Aleix I Comnè van ajudar els venecians. El dux va reconquerir Zadar i diverses altres ciutats. Tanmateix, el 1117 va perdre la vida en una batalla sota les muralles de Zara.

Aleshores es va concloure un tractat de pau, segons el qual Zadar va passar a ser transferida a Venècia, mentre que Biograd, Šibenik, Trogir i Split van romandre al Regne de Croàcia en unió personal amb Hongria.

Ordelaffo Falier estava casat amb Matelda, cosa que tradicionalment es representa com un ideal de fidelitat conjugal.

Referències

Bibliografia

Norwich, John Julius (1982). Una història de Venècia. Nova York: Alfred A. Knopf. ISBN 978-0141-01383-1

Categoria:Duxs de Venècia Categoria:Morts a Croàcia Categoria:Nascuts al segle XI