Antonio Fernando José de Echánove y Zaldívar (Otxandio (Biscaia) 28 de maig de 1768 - Tarragona, 15 de novembre de 1854) va ser un sacerdot d'origen basc, inquisidor i arquebisbe de Tarragona.
Els seus pares formaven part d'una família rica i noble del País Basc. Va estudiar Dret a la Universitat d'Oñati, on va cursar un doctorat i va obtenir una càtedra després de llicenciar-se. Va ser dues vegades rector d'aquesta universitat. L'any 1792 havia estat ordenat sacerdot.
L'any 1800 va ser nomenat Inquisidor Fiscal del Tribunal de Canàries, i després Inquisidor del Tribunal de la Cort, però no ho va poder exercir per l'esclat de la guerra del Francès i l'abolició de la Inquisició. Però quan es va restablir la Inquisició l'any 1814 va tornar a Madrid i va ser destinat al Tribunal de Santiago. Quan l'arquebisbe de Palmira, Monsenyor Fèlix Amat, va renunciar al seu càrrec, Antonio de Echánove va ser proposat per ocupar la vacant. L'any 1819 va ser consagrat bisbe. El 1825 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que va ocupar l'any 1826.
L'any 1835, amb motiu de la crema de convents i les bullangues, que van ser importants a Reus, Valls, Vila-seca i Tarragona, i davant de la debilitat del governador Satorras, l'arquebisbe, perseguit pels agitadors reusencs al seu palau episcopal el dia 27 de juliol, no va poder fer altra cosa que refugiar-se a la fragata anglesa Tine, ancorada al port de la ciutat, fins al dia 30, quan en un cúter també anglès va marxar cap a Palma on hi va arribar el 2 d'agost. Però davant de les revoltes a aquella illa, va haver de seguir cap a Menorca per refugiar-se.
Des de Menorca va marxar en un vapor francès cap a Toló, i des d'allà a Niça, on s'hi va estar tres anys i mig exercint de bisbe ordinari. El papa Gregori XVI, el va cridar a Roma i el 23 de abril de 1839, quan hi va arribar va ser nomenat Prelat domèstic i Assistent del Soli Pontifici. La reina Isabel II va demanar que tornés al seu país, i el 1845 va prendre possessió de l'arquebisbat de Tarragona i també, nomenat pel papa, com a administrador apostòlic de les diòcesis de Girona i Tortosa.
Va ser també senador del Regne, se li va concedir la Gran Creu de Carles III, i va morir el 15 de novembre de 1854. Va publicar un Catecisme de la doctrina christiana per la ensenyansa dels estudis é instrucció uniforme dels feligresos del arquebisbat de Tarragona, que va tenir també una edició castellana.
Referències
Categoria:Arquebisbes de Tarragona Categoria:Persones d'Otxandio Categoria:Inquisidors Categoria:Morts a Tarragona Categoria:Morts el 1854 Categoria:Religiosos biscaïns Categoria:Juristes de la Comunitat Autònoma del País Basc