La souriante Madame Beudet és una pel·lícula muda francesa de 1922, dirigida per Germaine Dulac i considerada la seva obra mestra.
És una adaptació de l'obra de teatre La souriante Madame Beudet, de Denys Amiel i André Obey, una tragicomèdia en dos actes, estrenada el 16 d'abril de 1921 al Nouveau Théâtre, que va guanyar el 1922 el Premi Paul-Hervieu de l'Acadèmia Francesa.
Aquest migmetratge produït per Charles Delac i Marcel Vandal, que és una crítica de la vida matrimonial petitburgesa, sovint es presenta com la primera pel·lícula feminista autèntica.
Sinopsi En algun lloc de províncies, una jove dona moderna, Madeleine Beudet (interpretada amb sobrietat per Germaine Dermoz), és profundament infeliç en el seu matrimoni burgès amb Monsieur Beudet (Alexandre Arquillière), de la casa Beudet i Labas, drapers. Quan fa alguna cosa malament als ulls del seu marit, ell no dubta de recórrer al xantatge i, així, agafa la pistola i se la posa a la templa, amenaçant de suïcidar-se.
La protagonista, que té interessos més refinats que el seu marit, llegeix novel·les i escapa de la realitat tocant el piano, interpretant Debussy i somiant amb els ulls oberts. Un dia, Monsieur Beudet rep entrades per anar al teatre a veure Faust, però Madame Beudet es nega a acompanyar-lo. Sola a la casa familiar, on Monsieur Beudet ha deixat el piano tancat, intenta escapar de la realitat a través de la imaginació, però el record del seu marit li ho impedeix, i és llavors quan el seu desig de fugir es transforma en un impuls assassí...
Tècnica i significació El film conté obertament un al·legat feminista que és perfectament vigent moltes dècades després. La cineasta posa en joc elements clàssics i moderns –realistes i simbolistes– que ja es troben en part en l'obra teatral original. Dulac, amb el seu cinema avantguardista, es val del muntatge associatiu, així com dels efectes tècnics i la presència de la música, la pintura i la poesia simbolistes per expressar les emocions i pensaments de la infeliç i 'somrient''' protagonista. El seu món interior, així com les seves sensacions i associacions mentals, emergeixen en imatges evocadores que mostren els seus desitjos de llibertat. I, tot i així, la història que es narra és realista, sense l'excés habitual de moltes pel·lícules del cinema mut, però l'autora apuntala en imatges el ric i matisat món interior de Madame Beudet.
Especificacions tècniques Títolː La souriante Madame Beudet'' Realitzacióː Germaine Dulac Guióː Germaine Dulac i André Obey, basat en l'obra de teatre de Denys Amiel i André Obey Fotografiaː Maurice Forster, Paul Parguel Músicaː Manfred Knaak Produccióː Charles Delac, Marcel Vandal Societat productoraː Colisée Films Empresa de distribucióː Cinémathèque Suisse País de producció: Llengua: pel·lícula muda amb intertítols en francès Formatː Blanc i negre — 35 mm — 1,33:1 — cinema mut Imatgesː (4 bobines) Gènereː Pel·lícula dramàtica miniatura|254x254px|Germaine Dermoz, que interpreta la 'somrient' Madeleine Beudet Duradaː Dates de llançament: a França: de novembre de 1923
Repartiment Germaine Dermozː Madame Beudet Alexandre Arquillièreː Monsieur Beudet Jean d'Ydː Monsieur Labas Madeleine Guittyː Madame Labas Raoul Paoli: el campió de tennis Armand Thirardː l'empleat
Enllaços externs La souriante Madame Beudet, de Germaine Dulac (subtitulada en anglès), 42'39''.
Referències
Categoria:Pel·lícules dirigides per Germaine Dulac Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules mudes Categoria:Pel·lícules feministes Categoria:Pel·lícules sobre el suïcidi