Johannes Rudolph Hint (20 de setembre de 1914 – 5 de setembre de 1985) fou un científic estonià i l'única persona que va crear i gestionar amb èxit una societat limitada (Dessim Ltd.) sota l'economia planificada comunista de la Unió Soviètica. La seva invenció científica més important va ser el material de construcció silicalcita (Laprex), un material sense ciment fet de sorra i calç mitjançant un procés especial, activant una barreja de substàncies alcalines i àcides i aigua amb un dispositiu de trituració amb barres. Després es col·loquen en una autoclau i s'endureixen hidrotermalment. Els seus invents encara s'utilitzen àmpliament a Alemanya, Àustria, els Estats Units, el Japó i Rússia.
Primers anys i educació Johannes Rudolph Hint va néixer a Kuusnõmme, un petit poble de pescadors a l'oest de l'illa de Saaremaa, Estònia, el 20 de setembre de 1914. El seu pare, Alexander Hint, era mariner i membre del govern de la República d'Estònia. La seva mare, Mare Hint, era mestressa de casa. El 1933, Hint es va graduar al'escola de Saaremaa amb l'especialitat de ciències. De 1933 a 1934, va cursar un grau en matemàtiques a la Tartu Ülikool (Universitat de Tartu), i de 1935 a 1936, va continuar els seus estudis al mateix departament de tecnologia, especialitzant-se en tecnologia de la construcció. El 1941, es va graduar com a enginyer de camins per l'Institut Politècnic de Tallinn.
Carrera De 1961 a 1966, Hint va ser cap d'operacions de l'Institut Soviètic d'Investigació Tecnològica i projectes de Silikatsiit (Silicalcita/Laprex) i, entre 1974 i 1981, el cap de la societat limitada de construcció i tecnologia Desintegraator (Desintegrador), que ell mateix va fundar. Desintegraator va unir forces amb l'empresa austríaca Simmering-Graz-Pauker el 1977 i junts van fundar l'empresa internacional "Dessim", que va ser la primera col·laboració empresarial gestionada amb èxit entre la Unió Soviètica i el món occidental.
Activitat científica Hint va experimentar amb el molí d'impacte rotatiu o molí de contra-rotació —desintegrador— durant dècades. El desintegrador processava la barreja mitjançant la molta fina i l'activació mecànica dels components del material amb aigua, fet que reforçava encara més els efectes de l'autoclau. Les fàbriques de Silikatsiit (Laprex) es van obrir inicialment a Estònia, però després es van estendre per tota la Unió Soviètica, així com al Japó i Itàlia. La seva feina no només es va concentrar en els materials de construcció, sinó que també va fabricar i distribuir el desintegrador-activador universal i la tecnologia UDA.
De 1978 a 1981, Desintegraator va començar la producció experimental de productes biotecnològics. Van ser especialment populars els preparats alimentaris que contenien substàncies bioactives, els quals, tot i que de vegades eren considerats "remeis de xarlatà", es van distribuir no només per tota la Unió Soviètica, sinó també pel món occidental. Les qualitats i efectes mèdics de dos dels preparats, l'AU-8 (per a ús intern) i l'L-1 (per a aplicació externa), es van identificar després que Johannes Hint hagués estat rehabilitat i la producció s'hagués aturat. Més endavant, aquests preparats van ser àmpliament reconeguts com a conservants d'aliments, tal com va confirmar el periodista Siim Kallas en el seu article de 1988 publicat a "Rahva Hääl", ja que mostres biològiques similars van precedir l'auge de la teràpia nutricional a l'occident pocs anys després.
Activitat política Hint es va convertir en membre del Partit Comunista Estonià entre 1941 i 1943. Va ser persuadit pel seu germà Aadu Hint, que més tard es va convertir en un autor famós a la Unió Soviètica. El 1943, va ser arrestat pels nazis, que ocupaven Estònia, ja que Hint estava a la llista negra com a comunista. Va ser internat en un camp de concentració nazi a Estònia a l'espera de la seva execució. Va aconseguir escapar del camp i fugir a la propera Hèlsinki, Finlàndia, en un petit vaixell de pesca, creuant el Golf de Finlàndia enmig de la nit. El seu pla era fugir a la propera Suècia neutral, ja que Finlàndia estava aliada amb l'Alemanya nazi en aquell moment. Però Hint va fracassar i va ser arrestat a Hèlsinki i ingressat en un camp de presoners de guerra.
Va ser retornat a la seva Estònia natal després del final de la Segona Guerra Mundial. Estònia, aleshores, estava ocupada per la Unió Soviètica. A finals de la dècada del 1960, Johannes s'havia decebut profundament amb el sistema polític soviètic i es va convertir en el que es pot descriure com una "ment lliure", mantenint un individualisme únic i una distància respecte a les ideologies polítiques i socials del règim comunista. Va expressar obertament als seus amics i companys de feina els seus sentiments contra el domini soviètic. Hint també tenia connexions amb membres de la resistència clandestina, el Moviment Democràtic Estonià.
Mort El 13 de novembre de 1981, Hint va ser arrestat per funcionaris del govern sota càrrecs fabricats de malversació i falsificació contra ell. El procés judicial va finalitzar el desembre de 1983. El resultat d'aquest cas altament polític el va declarar culpable d'abús de poder i el va condemnar a 15 anys de presó. A conseqüència de la sentència, els premis nacionals, recompenses i honors de Hint, incloent-hi els títols i graus científics, van ser anul·lats, i totes les seves possessions van ser confiscades. A Hint se li va denegar l'atenció mèdica durant el seu empresonament, i va morir a l'hospital de la presó de Patarei el 5 de setembre de 1985; va ser enterrat al cementiri de Metsakalmistu, Tallinn. El Tribunal Suprem de la Unió Soviètica va rehabilitar Johannes Hint totalment el 25 d'abril de 1989. Els seus títols honorífics i graus científics van ser restablerts plenament, i algunes de les seves possessions confiscades van ser retornades a títol pòstum.
Amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de les Ocupacions de Tallinn va inaugurar una petita exposició dels seus objectes personals, donats al museu per la seva filla."JOHANNES HINT 100 – the life lived in the wrong era" , Museum of Occupations, Retrieved 28 November 2014
Premis Premi Nacional ENSV (República Socialista d'Estònia de la Unió Soviètica) de 1949 Medalla al Servei Distingit per a la Ciència de l'ENSV de 1964 Premi Lenin de Ciència de 1962
Obres Més de 200 publicacions científiques, 62 invents i 28 patents estan al seu nom.
Referències
Categoria:Morts el 1985 Categoria:Científics estonians Categoria:Alumnes de la Universitat de Tartu Categoria:Alumnes de la Universitat Tècnica de Tallinn Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Persones del comtat de Saare Categoria:Morts a Tallinn Categoria:Nascuts el 1914