miniatura|Rembrandt, El monjo al camp de blat, c. 1646 miniatura|Artista desconegut, il·lustració de la novel·la Justine, 1797 La pornografia de convent, eròtica conventual, eròtica de frares, eròtica de sacerdots, eròtica de monjos o eròtica del clergat inclou pintures, escultures, fotografies, arts dramàtiques, música i escrits que mostren escenes de naturalesa eròtica o sexual que impliquen clergat.
A Europa A França Durant la Segle de les Llums, molts dels lliurepensadors francesos van començar a explotar la pornografia com a mitjà de crítica social i sàtira. La pornografia llibertina era un comentari social subversiu i sovint tenia com a objectiu l'Església Catòlica i les actituds generals de repressió sexual. El mercat dels pamflets produïts en massa i de baix cost aviat es va convertir en la burgesia, fent que la classe alta es preocupés, com a Anglaterra, que la moral de la classe baixa i dels dèbils mentals es corrompés, ja que les dones, els esclaus i els sense educació eren vistos com a especialment vulnerables durant aquella època. Les històries i les il·lustracions (venudes a les galeries del Palais Royal, juntament amb els serveis de les prostitutes) sovint eren anticlericals i plenes de sacerdots, monjos i monges que es comportaven malament, una tradició que a la pornografia francesa va continuar fins al segle XX. En el període previ a la Revolució Francesa, la pornografia també es va utilitzar com a comentari polític; Maria Antonieta sovint va ser objectiu de fantasies que implicaven orgies, activitats lèsbiques i la paternitat dels seus fills, i van circular rumors sobre les suposades insuficiències sexuals de Lluís XVI de França. Com els aristòcrates, els sacerdots pertanyen al món del vell ordre, i el seu compromís amb la sodomia s'oposa a l'amor "sa" dels patriotes [francesos]. Durant i després de la Revolució, es van imprimir les famoses obres del Marquès de Sade. Sovint anaven acompanyades d'il·lustracions i servien com a comentari polític per al seu autor.
Altres textos també adduïen al comte d'Artois i a la duquessa de Polignac.Hunt, Lynn (1996). "Pornography and French Revolution", en The invention of pornography: Obscenity and the Origins of Modernity, 1500-1800, p. 307—308.
Així, a Les 120 jornades de Sodoma, el marquès de Sade convertia a un bisbe en un dels protagonistes i li regalava un penis petit, la qual cosa reflectia el grau de menyspreu que l'autor sentia per l'església.Phillips, John (2005). The Marquis de Sade: A Very Short Introduction. Oxford University Press, p. 66. Una excepció a aquesta regla és la novel·la Le diable au corps d'Andréa de Nerciat. Com ocorre amb la gran majoria de la pornografia de l'època, els personatges principals d'aquesta novel·la, publicada pòstumament en 1803, però escrita presumiblement abans de 1789, són aristòcrates i sacerdots. No obstant això, el focus de la novel·la no era la crítica a l'antic ordre, sinó el plaer físic que experimenten els personatges. No obstant això, la igualtat emfatitzada de diferents tipus de desig sexual que contradiuen les normes socials (es descriu com la marquesa té sexe amb un traficant de consoladors, sexe amb un esclau, amb un ruc...) indica que la novel·la pertany a la tradició del materialisme filosòfic del segle XVIII.Hunt, Lynn (1996), pàg. 335—338.
Al Regne Unit A l'Anglaterra victoriana, va haver-hi repetits intents de regular els convents i germanors. El propi desig d'aquestes comunitats de retirar-se del món s'interpretava com a secretisme, un desig d'ocultar el pecat, generalment percebut com a associat a la sexualitat.Mumm, Susan (2006). Making Space, Taking Space: Spatial Discomfort, Gender, and Victorian Religion. Victorian Space, pàg. 105—113. Juntament amb la retòrica anticatòlica, la pornografia monàstica es va utilitzar per a recordar a la gent els perills dels murs dels monestirs i la necessitat d'un control (masculí). Exemples d'obres publicades d'aquest període inclouen Del capellà al convent i The Awful Disclosures of Maria Monk. Entre 1835 i 1850 es van vendre 300 000 exemplars de The Awful Disclosures.
Al sud-est asiàtic A les Filipines La historiadora filipina Ambeth R. Ocampo va descriure que a les Filipines del segle XIX, les parts del cos femení sexualment atractives de l'època eren els "braços nus, un bon coll o clatell" i "peus petits i rosats". Això s'exemplifica amb els passatges escollits per Ocampo de la traducció íntegra de Soledad Lacson-Locsin del capítol 25 de la novel·la en castellà de José Rizal, la Noli Me Tangere:
"Finalment, Maria Clara va sortir del bany acompanyada dels seus amics, fresca com una rosa que obre els seus pètals amb la primera rosada, coberta d'espurnes de foc del sol del matí. El seu primer somriure va ser per a Crisòstomo (Ibarra), i el primer núvol al front per al Pare Salvi..." (El Pare Salvi, tot i ser sacerdot, és un admirador de Maria Clara.) "Les seves cames arribaven fins als genolls, els amples plecs de les seves faldilles de bany perfilant les corbes elegants de les seves cuixes. Els seus cabells penjaven solts i els seus braços eren nus. Portaven bruses a ratlles de colors alegres... Pàl·lid i immòbil, el religiós Acteó (és a dir, el Pare Salvi, que s'amagava entre els arbustos, fent de voyeur) observava aquesta casta Diana (és a dir, Maria Clara): els seus ulls enfonsats brillaven en veure els seus braços blancs bellament modelats, el coll elegant que acabava en un suggeriment d'un pit. Els diminuts peus rosats jugant a l'aigua despertaven estranyes sensacions i sentiments en el seu ésser empobrit i famolenc i el feien somiar amb noves visions a la seva ment febril."
A My Sad Republic, Eric Gamalinda va incorporar el gènere de l'eròtica com el que Angela Stuart-Santiago va descriure com un "toc d'eròtica frarel" (també coneguda com a "eròtica sacerdotal") presenciat durant les dècades decreixents del govern dels frares espanyols a les Filipines. Gamalinda va descriure l'escena d'amor entre un rector espanyol anomenat Pare Batchoy i una noia nadiua com si el frare estigués inserint una hòstia sagrada als llavis de l'òrgan sexual d'una noia nativa. Hi va haver una altra escena d'amor – durant una trobada secreta entre l'heroi de la novel·la, Magbuela, i la seva estimada De Urquiza – en què (segons Stuart-Santiago) De Urquiza va fer una "cosa estranya", aixecant-li una mica el cap per mossegar-li prolongadament el múscul dur i ferm situat per sobre de la clavícula de Magbuela, com si De Urquiza volgués romandre connectada per sempre al cos de Magbuela.
Vegeu també Literatura eròtica Història de les representacions eròtiques Cinema eròtic Nunsploitation
Referències
Categoria:Erotisme Categoria:Pornografia