Amara Sinha, o Amarasimha (IAST: Amara-siṃha, c. 375) fou un gramàtic i poeta sànscrit de l'Índia, la història personal del qual és pràcticament desconeguda. Es diu que fou "una de les nou joies que adornaven el tron de Vikramaditya" i, segons les evidències de Xuan Zang, es tracta de Chandragupta Vikramaditya (Chandragupta II), que va tenir el seu apogeu al voltant del 375. “Amarakosha”, compilat per B. Lewis Rice, editat per N. Balasubramanya, 1970, pàgina X. Altres fonts l'adscriuen al període de Vikramaditya del segle VII. La majoria de les obres d'Amarasiṃha es van perdre, tret del cèlebre Amarakosha (Amarakośa, 'Tresor d'Amara'). El primer esment fiable de lAmarakosha és en l'''Amoghavritti de Shakatayana, compost durant el regnat d'Amoghavarsha (814–867).“Amarakosha”, compilat per B. Lewis Rice, editat per N. Balasubramanya, 1970, pàg. X.
L'Amarakosha és un lexicó de paraules sànscrites en tres volums i, per això, és de tant en tant anomenat Trikāṇḍī o 'tripartit'. És també conegut com a Namalinganushasana. LAmarakosha conté 10.000 mots i està organitzat, com altres obres del seu tipus, en mètrica, per a ajudar a la memorització.
El primer capítol del Kosha'' es va imprimir a Roma en tàmil el 1798. Una edició de l'obra completa, amb notes en anglés i un índex de Henry Thomas Colebrooke, es publicà a Serampore el 1808. El text sànscrit s'imprimí a Calcuta el 1831. Una traducció francesa d'Auguste-Louis-Armand Loiseleur-Deslongchamps es va publicar a París el 1839. B. Lewis Rice va compilar el text en kanarés amb significats en anglés i kanarés el 1927.
Referències
Categoria:Poetes indis